Vall d’Hebron ha participat en un assaig clínic internacional de fase 2, anomenat SOLSTICE, que ha avaluat l’eficàcia i la seguretat de l’elecoglipron per al tractament de la diabetis tipus 2. L’estudi, publicat a la revista The Lancet, ha comptat amb la participació de la Dra. Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

En l’assaig hi van participar 404 persones amb diabetis tipus 2, distribuïdes en diferents grups: un que prenia elecoglipron en diverses dosis (entre 5 mg i 75 mg) un cop al dia, un altre que rebia placebo i un tercer tractat amb semaglutida per comparar els resultats. La semaglutida és un dels fàrmacs que s’utilitzen habitualment per al tractament de la diabetis tipus 2 i l’obesitat. Es va fer seguiment dels pacients durant 26 setmanes.

L’objectiu principal de l’estudi era analitzar la reducció de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c), un indicador que es mesura en sang i reflecteix la mitjana dels nivells de sucre dels darrers tres mesos. A la setmana 26, els resultats van mostrar que els pacients tractats amb elecoglipron van millorar els nivells de glucosa en sang, amb una reducció de l’HbA1c d’entre un 0,9% i un 1,9% segons la dosi. En canvi, els pacients que van rebre placebo van presentar un augment del 0,2%. En el cas de la semaglutida, la reducció va ser de l’1,3%.

També es van observar millores pel que fa al pes corporal. Els pacients tractats amb elecoglipron van experimentar una reducció d’entre el 2,9% i el 7,7%, en comparació amb l’1,7% en el grup placebo. Amb semaglutida, la reducció va ser del 5,1%.

Els efectes adversos més freqüents es relacionaven amb alteracions gastrointestinals, com ara nàusees, restrenyiment, diarrea o vòmits. En general, aquests efectes no eren greus i apareixien principalment en les persones que havien rebut dosis més elevades.

“Els resultats mostren que l’elecoglipron és eficaç i segur en comparació amb el placebo, amb un perfil similar al de la semaglutida, fet que el situa com una possible nova alternativa terapèutica”, explica la Dra. Ciudin. “Iniciar aquests tractaments de manera precoç és clau per controlar els riscos cardiovasculars i renals associats i per millorar l’evolució de la malaltia a llarg termini”, afegeix.

Per confirmar aquests resultats i continuar la recerca clínica de l’elecoglipron, recentment ha començat l’assaig clínic de fase III, anomenat EMBOLD, del qual la Dra. Ciudin serà investigadora principal.

Un nou fàrmac oral amb menys restriccions que la semaglutida

Igual que altres fàrmacs ja aprovats per a l’obesitat, l’elecoglipron actua sobre el receptor GLP-1, implicat en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu. Diversos estudis han demostrat l’eficàcia d’aquest tipus de fàrmacs per controlar la glucèmia i el pes corporal.

A diferència d’altres fàrmacs que actuen sobre aquest receptor, com la semaglutida, l’elecoglipron és una molècula no peptídica. Això permet una administració oral i amb menys restriccions, per exemple, no és necessari que es prengui en dejú i esperar mitja hora per poder menjar.

Vall d’Hebron participa activament en assaigs clínics amb diferents fàrmacs que permeten oferir noves opcions per als pacients. Per exemple, va formar part de l’assaig clínic de fase 3 que ha donat lloc a l’aprovació recent per part de l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) dels Estats Units d’un altre fàrmac per a l’obesitat de característiques similars: l’orforglipron. “Des de Vall d’Hebron estem en primera línia per provar noves teràpies que millorin la vida dels pacients amb obesitat i diabetis tipus 2”, conclou la Dra. Ciudin.