El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha atorgat 36 ajuts per a la intensificació de l’activitat investigadora de professionals en ciències de la salut en el marc del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS 2022-2027). En total, la convocatòria està dotada amb gairebé 5 milions d’euros.

D’aquests ajuts, quatre han estat concedits a professionals del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que podran intensificar la seva dedicació a la recerca durant tres anys gràcies a la contractació de personal que assumirà part de la seva activitat assistencial. L’import total concedit als projectes liderats des del VHIR és de 533.520 euros.

Aquesta línia de finançament té com a objectiu alliberar parcialment professionals assistencials perquè puguin impulsar projectes de recerca orientats a donar resposta directa als principals reptes del sistema sanitari. La iniciativa s’emmarca també en les actuacions del PERIS i del CAIROS per a la reforma, modernització i sostenibilitat del sistema sanitari català.

Medicina personalitzada en obesitat

El Dr. Albert Lecube, cap de Secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de Diabetis i Metabolisme del VHIR, ha rebut un ajut de 140.400 euros per desenvolupar el projecte “Per què sóc un mal respondedor a la pèrdua de pes? A la recerca de nous fenotips clínics en obesitat”.

L’obesitat és una malaltia crònica i heterogènia, amb una gran variabilitat en la resposta als tractaments. Fins a un 30% dels pacients sotmesos a cirurgia bariàtrica no aconsegueix una pèrdua de pes clínicament rellevant o no la manté en el temps. El projecte té com a objectiu identificar biomarcadors clínics, genètics, epigenètics i moleculars que permetin definir quatre grans fenotips d’obesitat associats a la resposta quirúrgica.

Mitjançant l’estudi de 168 pacients intervinguts a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’aplicació de tècniques d’intel·ligència artificial, es pretén establir models predictius que facilitin una medicina realment personalitzada. L’impacte esperat inclou una millor selecció de candidats a cirurgia, la reducció de l’estigma associat al “fracàs” terapèutic i l’obertura a nous targets farmacològics.

Lideratge europeu en bronquiectàsies

La Dra. Eva Polverino, investigadora principal del grup de recerca de Pneumologia del VHIR, ha obtingut 149.760 euros per impulsar diversos projectes vinculats a l’EMBARC – Registre Europeu de Bronquiectàsies, el registre més gran del món en aquesta patologia, amb més de 22.000 pacients de més de 40 països.

Els projectes inclouen l’estudi PHEBO, orientat a descriure endotips biològics en pacients amb bronquiectàsies associades a asma o MPOC; la definició consensuada d’“asma en bronquiectàsies” mitjançant metodologia Delphi amb experts internacionals; i el desenvolupament d’estàndards d’atenció i indicadors de qualitat per millorar l’assistència clínica.

Aquesta recerca permetrà avançar cap a protocols diagnòstics i terapèutics més precisos i harmonitzats, reforçant la implementació de la medicina personalitzada i millorant els resultats clínics dels pacients.

Precisió en el risc aòrtic en síndromes minoritàries

La Dra. Gisela Teixidó, investigadora principal del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, ha rebut 93.600 euros per al projecte AGM4Gen, centrat en la millora del fenotipat i genotipat en les síndromes de Marfan i Loeys-Dietz, dues malalties hereditàries minoritàries amb alt risc de complicacions aòrtiques en edats joves.

El projecte perfeccionarà i validarà l’eina computacional autoAGM per a l’anàlisi automatitzada tridimensional de la geometria i el creixement aòrtics, adaptant-la a pacients amb malalties hereditàries de l’aorta toràcica. En una cohort multicèntrica de 250 pacients, s’analitzarà la relació entre dades genètiques, caracterització geomètrica avançada i evolució clínica.

L’objectiu és millorar l’estratificació del risc i la presa de decisions sobre cirurgia preventiva, avançant cap a una medicina de precisió també en malalties rares.

Un nou model per abordar el fetge gras metabòlic a Catalunya

El Dr. Juan Manuel Pericàs, investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR, ha estat beneficiari d’un ajut de 149.760 euros per al projecte INTE-GRAS, un programa d’integració clínica transdisciplinària per a l’abordatge de la malaltia per fetge gras metabòlic (MFGM).

La MFGM afecta aproximadament una de cada quatre persones adultes a Catalunya i està estretament relacionada amb l’obesitat i la diabetis tipus 2. Malgrat la seva elevada prevalença, no existeixen circuits de cribratge sistemàtics ni estratègies diagnòstiques i terapèutiques estandarditzades adaptades al nostre entorn.

INTE-GRAS combinarà l’anàlisi de grans bases de dades, estudis qualitatius per identificar barreres del sistema i un estudi pilot d’implementació en centres d’atenció primària i hospitals, amb avaluació de cost-efectivitat. L’objectiu és establir les bases d’un futur pla català en salut metabòlico-hepàtica, amb impacte assistencial, científic i en innovació digital.