La hipotèrmia accidental, definida com el descens no intencionat de la temperatura corporal central per sota dels 35 °C, no només es produeix en entorns de muntanya, sinó que es presenta diàriament als hospitals. Per tal d’establir unes pautes clares per al seu abordatge, dotze experts de les tres principals societats científiques -Societat Espanyola d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SEDAR), la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) i la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES)- han publicat el primer document de consens multidisciplinari per al maneig de pacients amb hipotèrmia accidental a Espanya. La guia, que ha publicat la revista ‘Emergencias’, estableix un marc comú d’actuació per a una patologia crítica, potencialment reversible i encara infradiagnosticada. Mitjançant un procés Delphi de dues rondes, s’han definit 37 recomanacions distribuïdes en vuit àmbits assistencials, des de la prevenció i l’avaluació inicial fins al transport, la detecció hospitalària, el reescalfament, el maneig del pacient politraumàtic i l’atenció a l’aturada cardiorespiratòria associada a la hipotèrmia accidental.

L’elaboració del consens ha estat realitzada per un grup de 12 experts de les tres societats científiques, a partir d’una revisió sistemàtica exploratòria de 281 articles internacionals que inclouen 1.704.632 pacients. D’ells, tres són professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron: el Dr. Eduard Argudo, del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital, membre de la SEMICYUC i investigador del grup de Shock, disfunció orgànica i ressuscitació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i el Dr. Robert Blasco, i la Dra. Michelle Laurens, tots dos del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor. El Dr. Robert Blasco Mariño, investigador principal del document i representant de la SEDAR, posa en relleu que “aquest consens marca una fita en la medicina d’urgències i les cures crítiques a Espanya. Per primera vegada, tres societats científiques clau s’alineen per oferir una guia científica sòlida que redueix la variabilitat en la pràctica mèdica”.

En els casos més greus, especialment davant d’una hipotèrmia severa, inestabilitat hemodinàmica o aturada cardiorespiratòria, el document destaca la necessitat de derivar els pacients a centres de referència amb experiència i capacitat de suport vital extracorpori. El consens recomana l’ECMO venoarterial com a tractament d’elecció en l’aturada cardiorespiratòria per hipotèrmia accidental quan estigui disponible, així com l’ús de models pronòstics multivariables per donar suport a la presa de decisions clíniques.

“Esperem donar visibilitat a la hipotèrmia, una patologia crítica i habitualment infradiagnosticada, així com contribuir a estandarditzar-ne el maneig”, destaca per part seva el Dr. Eduard Argudo: “és essencial que treballem com a sistema, integrant l’atenció prehospitalària i hospitalària, i derivant els pacients a centres de referència en hipotèrmia accidental que disposin d’experiència en ECMO i reanimació cardiopulmonar extracorpòria, circuits assistencials establerts i personal expert”, afegeix.

“Al nostre hospital tenim molt present la hipotèrmia com un factor d’increment de la morbimortalitat en tot tipus de pacient. Fa anys que impartim formació i fem difusió en publicacions, cursos, màsters, universitats, etc. De fet, hem demostrat recentment que la hipotèrmia és un factor independent d’increment de la mortalitat en el pacient politraumàtic del nostre territori”, explica el Dr. Robert Blasco Mariño. “Era el moment d’anar un pas més enllà i generar sinergies col·laboratives unificant experiència i coneixements per al desenvolupament d’un marc normatiu d’atenció en tota la cadena de rescat del pacient amb hipotèrmia”.

Per la seva banda, la Dra. Michelle Laurens destaca que “les recomanacions d’aquest consens són aplicables als diferents contextos assistencials del nostre país. Precisament per això era important unir els esforços de les tres societats científiques implicades —SEDAR, SEMICYUC i SEMES—, amb l’objectiu de donar visibilitat a un problema encara infradiagnosticat i contribuir a millorar l’atenció d’aquests pacients. Des de la nostra experiència com a trauma center, hem constatat que controlar la temperatura des del primer moment i al llarg de tota la cadena de rescat és possible. No sempre calen grans recursos, sinó ser conscients del problema, treballar de manera coordinada i disposar de protocols compartits”.

Amb aquesta publicació, SEDAR, SEMICYUC i SEMES insten els serveis de salut autonòmics, els sistemes d’emergències i els centres hospitalaris a implantar les directrius que estableix la guia, adaptar els circuits assistencials a la realitat de cada territori, dotar els equips del material diagnòstic i terapèutic necessari i reforçar la formació dels professionals implicats.