Un grup d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha constatat –in vitro- com un probiòtic, el Lactobacillus casei, regula les senyals de la inflamació en la malaltia de Crohn. Aquesta descoberta, tot i tractar-se d’un estudi realitzat sobre mucosa intestinal en el laboratori i no directament en pacients, posa de manifest la utilitat clínica dels probiòtics, sovint molt discutida. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Inflammatory Bowel Disease i dirigit per els Drs Maria Antolín, Marta Llopis i Francisco Guarner, suposen un pas més endavant per a la cerca d’evidències per a l’ús de probiòtics com a part del tractament en les malalties inflamatòries intestinals, doncs demostren que l’ús del probiòtic estudiat preveu i contraresta els efectes proinflamatoris de bacteris presents en la flora intestinal sobre la mucosa afectada en pacients amb malaltia de Crohn. La malaltia de Crohn es caracteritza perquè el sistema de defensa de l’individu ataca el seu propi intestí produint inflamació.

La malaltia de Crohn és, doncs, una malaltia autoimmunitària. L’origen de la malaltia és desconegut, però se sap que hi factors genètics involucrats. La malaltia de Crohn es caracteritza per presentar períodes d’activitat (brots) seguits per períodes de inactivitat on no hi ha presència de simptomatologia. Els símptomes poden variar molt segons els pacients, però es poden resumir així: dolors abdominals, diarrea, vòmits, pèrdua de pes, pèrdua de la gana, debilitat; de vegades, obstrucció intestinal i febre. La mucosa intestinal s’erosiona fins a presentar autèntiques úlceres ens els casos més greus. A vegades és tant severa que requereix cirurgia per extirpar el tros d’intestí danyat. Es presenta per igual entre els homes i les dones. És més freqüent en gent jove, sovint apareix entre els 20 i els 40 anys. Actualment no hi ha un tractament curatiu i tots els recursos terapèutics van orientats a pal·liar els símptomes.

L’estudi i els resultats

La interacció de les bactèries comensals o sapròfites de l’intestí amb el sistema immunitari intestinal és un factor essencial en el desenvolupament de la malaltia inflamatòria intestinal. Per tal d’entendre com succeeixen els mecanismes fisiopatològics d’aquesta interacció és fonamental estudiar els efectes de les bactèries comensals de manera aïllada. Aquesta és la base de treball d’aquest estudi que s’ha centrat en la resposta immunitària de la mucosa de pacients amb malaltia de Crohn davant de Escherichia coli ATCC 35345 (una bactèria habitual de l’intestí) i Lactobacillus casei (un probiòtic d’ús corrent).

S’han incubat mostres d’aquesta mucosa intestinal inflamada amb Escherichia coli de manera aïllada, amb Lactobacillus casei de manera aïllada, mostres amb DNA del Lactobacillus casei i mostres amb totes dues soques de bactèries conjuntament. En aquestes mostres s’ha estudiat la producció de diferents molècules proinflamatòries de la família de les citoquines TNF-α, INF-γ, IL-2 i IL-6 i de les quemoquines IL-8, CXCL1 i CXCL2.

Els resultats són clars: en les mostres amb L. casei viu, “hi ha un descens significatiu de la secreció de senyals inflamatòries de la mucosa amb malaltia de Crohn. Aquest efecte està produït per la bactèria completa i no n’és responsable només el seu DNA”, ens explica la Dra Marta Llopis, primera signant de l’article. Aquest probiòtic disminueix l’expressió de citoquines i quemoquines implicades en la inflamació i per tant en els mecanismes lesius de la mucosa intestinal afectada de malaltia de Crohn. “En les mostres de mucosa que han estat incubades amb E. coli està augmentada clarament l’ expressió de les citoquines implicades en la inflamació de la mucosa, confirmant que davant d’una inflamació i lesió ulcerada de la mucosa intestinal com és el cas de la malaltia de Crohn, les bactèries que habitualment es troben a l’intestí poden afavorir els mecanismes lesius i empitjorar la situació de la inflamació intestinal en pacients afectats d’aquesta malaltia”, segueix la Dra Llopis.

Les aplicacions clíniques i les limitacions actuals

El més interessant és que en les mostres que combinen L. casei i E. coli,”la presència del probiòtic prevé i contraresta els efectes proinfamatoris de l’ E. coli sobre la mucosa intestinal en els pacients amb malaltia de Crohn. De manera que es podria emprar com a tractament preventiu en la malaltia, buscant una manera de evitar o mitigar les reaguditzacions”, ens explica la Dra Maria Antolín, una de les responsables de l’estudi. Quan les lesions inflamatòries estan instaurades, en un brot de malaltia de Crohn, per exemple, els probiòtics podrien ser útils per a contrarestar els efectes de la pròpia flora intestinal sobre les lesions de la mucosa. “Aquests resultats ens donen una idea dels efectes d’una bactèria i d’un probiòtic en condicions de laboratori, però en condicions reals, tenim bilions de bactèries a la flora intestinal i cal veure com interactuen entre elles”, segueix la Dra Antolín. “També cal veure quina quantitat de probiòtics caldria per mitigar els efectes de totes les bactèries que podrien interactuar amb la mucosa en cas de lesions inflamatòries com en la malaltia que ens ocupa”.

El que sí queda clar, gràcies a aquest estudi i d’altres del mateix grup de recerca, és que l’ús dels probiòtics prevé les alteracions de permeabilitat de la barrera intestinal i per tant prevé o redueixen la invasió de bactèries de la flora intestinal a l’interior de les cèl·lules de l’intestí. A més a més l’ús dels probiòtics redueix el reclutament de neutròfils, cèl·lules de defensa que acudeixen per limitar l’atac de la flora, però que contribueixen a la inflamació de la mucosa, i contraresta l’efecte directe de les bactèries, presents en la flora, quan hi ha lesió intestinal instaurada com es el cas de la malaltia de Crohn.