Un estudi liderat per investigadors del grup de recerca en Reumatologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) determina que rivaroxaban no mostra inferioritat en comparació amb antagonistes de la vitamina K pel tractament de la síndrome d'anticossos antifosfolipídics. L'estudi s'ha publicat a la revista https://annals.org/aim/article-abstract/2753019/rivaroxaban-versus-vitamin-k-antagonist-antiphospholipid-syndrome-randomized-noninferiority-trial Annals of Internal Medicine.La síndrome d'anticossos antifosfolipídics (SAF) és un trastorn autoimmunitari que es caracteritza per la presència d'anticossos contra les proteïnes d'unió als fosfolípids. Es manifesta per trombosis vascular (venosa o arterial) i complicacions obstètriques entre les que destaquen els avortaments de repetició i la la mort fetal durant l'embaràs. Tot i que s'han descrit diferents mecanismes patogènics, l'anticoagulació a llarg termini amb antagonistes de la vitamina K (warfarina), segueix sent preferentment i per davant de la immunosupressió, el tractament estàndard per a la prevenció secundària de trombosi. No obstant això, el seu ús pot ser problemàtic a causa de les interaccions entre aliments i medicaments, complicacions hemorràgiques i la necessitat d'un monitoratge freqüent.Les noves teràpies d'anticoagulació recentment disponibles poden superar alguns d'aquests inconvenients, pel que és necessari comparar-los. En aquesta línia, els investigadors, liderats per la Dra. Josefina Cortés-Hernández, responsable de la Unitat de Lupus de l'Hopsital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup recerca en Reumatologia del VHIR, van dissenyar un estudi de no inferioritat, randomitzat i amb una durada de tres anys amb l'objectiu de determinar si rivaroxaban era menys eficaç que els antagonistes de la vitamina K per prevenir les trombosis en pacients amb síndrome d'anticossos antifosfolipídics.El primer dels objectius que plantejaven era l'eficàcia en la prevenció de nous esdeveniments trombòtics. En segon lloc, també van estudiar el temps i el tipus de trombosi, els canvis en els nivells de biomarcadors, la mort cardiovascular i el sangnat menor.A l'estudi van participar 190 pacients d'entre 18 i 75 anys amb síndrome d'anticossos antifosfolipídics procedents de 6 hospitals de l'Estat. Vall d'Hebron va aportar 95 pacients. Els pacients es van assignar aleatòriament per rebre rivaroxaban o warfarina ajustada a la dosi.Després de 3 anys de seguiment, la proporció de pacients amb esdeveniments hemorràgics majors va ser similar en ambdós grups. Es van produir més esdeveniments d'accident cerebrovascular en el rivaroxaban que en el grup de warfarina. I, el que és més important, van detectar pràcticament el doble de casos de trombosi recurrent en el grup de rivaroxaban (11 pacients) que en el grup de warfarina (6 pacients). En aquest sentit, tal com afirma la Dra. Josefina Hernández-Cortés "rivaroxaban no ha demostrat no-inferioritat davant els anticoagulants anti-vitamina K clàssics i el seu ús en aquests malalts, sobretot en aquells amb alt risk trombòtic no s'hauria d'utilitzar". No obstant, "no vol dir que no s'hagi de donar en tots els malalts. Si s'administren s'haurien d'administrar amb precaució i de forma individualitzada després d'una correcta avaluació per experts en el tema", conclou.L'estudi ha rebut finançament de Bayer Hispania i la Fundació Catalana de Lupus.