Els mecanismes pels quals es produeix la fibrosi cardíaca o acumulació de teixit cicatricial en el cor no es coneixen completament i no hi ha teràpies eficaces per revertir-la. Sota el lideratge del Dr. Antonio Rodríguez Sinovas, investigador principal del grup de Malalties Cardiovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), els investigadors han avançat en la identificació de la participació de la proteïna connexina 43 (Cx43) que podria ser clau per entendre aquest procés. S'han estudiat també els mecanismes a través dels quals aquesta proteïna regula l'aparició de la fibrosi després sobrecàrrega de pressió utilitzant, per a això, un model transgènic murí. En el treball, publicat a la revista https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6830333/ Cells, ha participat el grup de Dr. José Martínez González, del Consell Superior d'Investigacions Científiques i investigadors de l'Institut d'Investigació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tots ells pertanyents al CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV). Les connexines són una família de proteïnes de membrana amb una estructura característica i que formen canals intercel.lulars que posen en contacte els citoplasmes de les cèl.lules veïnes. Al cor, formen plaques anomenades "gap junctions" que constitueixen vies de baixa resistència essencials per permetre el flux de corrent elèctric entre les cèl.lules. La Cx43 es distribueix àmpliament en la majoria dels teixits, incloses les cèl.lules cardíaques (cardiomiòcits, fibroblasts i cèl.lules endotelials i de múscul llis). La sobrecàrrega de pressió deriva ràpidament en hipertròfia, mort de les cèl.lules i fibrosiDurant una sobrecàrrega de pressió, com la que succeeix en pacients hipertensos o amb obstrucció al tracte de sortida del ventricle esquerre, es produeix un augment de la resistència a la sortida de la sang des del cor. Aquest fet condueix, com a mecanisme compensador, al desenvolupament de dilatació i hipertròfia cardíaca. No obstant això, i encara que la hipertròfia cardíaca és inicialment un procés adaptatiu necessari per mantenir la despesa cardíaca, progressa ràpidament cap a una situació patològica, produint la mort de les cèl.lules cardíaques i la fibrosi. L'aparició de fibrosi és especialment rellevant, ja que redueix la contractilitat i provoca disfunció diastòlica."La Cx43 és una proteïna essencial en la funció cardíaca. Juga un paper clau en la propagació de l'impuls elèctric i, per tant, en l'aparició d'arrítmies ventriculars. I a més, participa en l'extensió del dany miocàrdic per isquèmia-reperfusió durant l'infart de miocardi", indica el Dr. Antonio Rodríguez Sinovas, responsable de l'estudi.Fins ara existien dades contradictòries sobre la seva possible influència en la cicatrització cardíaca. "El nostre treball ha permès demostrar que modular l'expressió de Cx43 s'associa amb canvis en la deposició de col.lagen després de tractament amb angiotensina II", explica. "Així, una reducció marcada en l'expressió de Cx43 provoca una disminució en l'acumulació de col.lagen respecte al que passa al grup control, millorant, per tant, el remodelat ventricular. Aquestes dades suggereixen que aquesta proteïna estaria implicada en el procés de cicatrització cardíaca", conclou l'investigador.Finalment, mitjançant tècniques de biologia molecular i cel.lular, els autors han pogut determinar que la Cx43 pot exercir els seus efectes sobre la cicatrització cardíaca modulant l'activitat de les metal.loproteïnases, així com la resposta inflamatòria i l'activitat dels fibroblasts.