Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El grup de recerca de Microbiologia de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR) es centra en l’estudi dels aspectes microbiològics —en investigacions bàsiques, translacionals i clíniques— que podrien millorar els resultats dels pacients amb malalties infeccioses.
Les nostres àrees d’investigació prioritària són:
Col·laborem activament amb altres laboratoris de microbiologia, serveis sanitaris, centres i organitzacions nacionals i internacionals, així com amb les diferents xarxes de recerca de l’Instituto de Salud Carlos III a Espanya.
A més, duem a terme una important activitat en la vigilància de l’evolució genotípica i fenotípica dels microorganismes presents a la comunitat quant a la seva virulència, transmissibilitat, escapament antigènic i resistència antimicrobiana, en col·laboració amb les administracions públiques, tant en l’àmbit nacional com internacional.
IP: Josep Quer Sivila Col·laboradors: Sergi Colomer Castell, Marta Ibañez Lligoña, Lluís Viladomiu Catà, Damir Garcia Cehic, Maria Piñana Moro, Pablo Gabriel Medina, Arnau Llauradó Gayete, Carolina Campos Martinez, Alejandra Gonzalez Sánchez Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 292820 Referència: PI22/00258 Durada: 01/01/2023 - 31/12/2025
IP: Andres Antón Pagarolas Col·laboradors: Juliana Esperalba Esquerra, Jorgina Vila Soler, Yolima Cossio Gil, Rocío Rodrigo García, Tomàs Pumarola Suñé, Maria Espiau Guarner, Núria Worner Tomasa, Maria Piñana Moro, Ariadna Carsi Durall, Anna Creus Costa, Alejandra Gonzalez Sánchez, Cristina Andrés Vergés, Narcís Saubí Roca Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 214170 Referència: PI22/00023 Durada: 01/01/2023 - 31/12/2025
IP: Israel Molina Romero Col·laboradors: Pau Bosch Nicolau, Aroa Silgado Gimenez Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 135520 Referència: PI22/01894 Durada: 01/01/2023 - 31/12/2025
IP: Oriol Bestard Matamoros Col·laboradors: Juliana Esperalba Esquerra, Joana Sellarés Roig, Emma Pardo De los Santos, Elena Isabel Crespo Gimeno, Laura Donadeu Casassas, Narcís Saubí Roca Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 174240 Referència: PI22/01019 Durada: 01/01/2023 - 31/12/2025
Els resultats del treball mostren que la presència local de IL-1β promou el desenvolupament de cèl·lules mieloides amb funció immunosupressora.
Les subvencions es destinaran a estudiar la vulnerabilitat i calor urbana en persones grans, la millora del diagnòstic de patògens en sang i l’autoproducció d’oxigen hospitalari amb energia renovable.
El projecte ha desenvolupat un sistema de baix cost per diagnosticar la malària i l’esquistosomiasi mitjançant intel·ligència artificial i un microscopi robotitzat.
