Aconseguir un tractament amb nanopartícules que millori l’eficàcia i augmenti la seguretat dels fàrmacs per la malaltia hepàtica crònica, aquest és l’objectiu del projecte NANOSIM, una iniciativa internacional i interdisciplinària liderada des de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). De moment, l’única opció terapèutica pels malalts es limita a eliminar l’agent etiològic (o el promotor extern del dany), ja sigui un virus, com l'Hepatitis B o una substància, com l’alcohol. Un cop eliminat l'agent, només es pot fer un tractament preventiu de les principals complicacions associades, però res per evitar o alentir el dany al fetge. Ara, l'equip darrere NANOSIM ha publicat un estudi a la revista Pharmaceutics que obre la porta a un tractament que es dirigeix específicament a les cèl·lules endotelials sinusoidals del fetge que són les primeres inductores del dany hepàtic. La innovació no és una nova droga sinó un nou mètode d'administració que utilitza la nanotecnologia per aconseguir que el medicament actuï directament sobre les cèl·lules hepàtiques claus.

NANOSIM és un projecte amb finançament europeu coordinat per la doctora María Martell, responsable del laboratori de Malalties Hepàtiques Cròniques Avançades dins del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR i amb la col·laboració de la doctora Ibane Abasolo, cap del grup Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del VHIR. Els investigadors dels dos grups pertanyen al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) en l’àrea de Malalties Hepàtiques I Digestives(CiberEHD) i de Biomedicina, Biomaterial i Nanomedicina (CiberBBN), respectivament. En l’estudi ha participat també la U20 de la infraestructura científica singular (ICTS) Nanbiosis. La Dra. Martell destaca la importància d’avançar en nous i millors tractaments per la cirrosi: “Les malalties hepàtiques cròniques són la cinquena causa de mortalitat en adults de 50-70 anys i provoquen el 85% dels trasplantaments hepàtics. Només dintre el territori europeu es calcula que hi ha 29 milions de persones afectades”.

Un nou mètode d’administració per un antic medicament

L’equip investigador es va centrar en la simvastatina, un medicament que s’usa com a teràpia complementària pel colesterol i que havia demostrat tenir una funció protectora de les cèl·lules endotelials que són claus per evitar la creació de fibrosi hepàtica, la qual ocasiona la inflamació de fetge. El problema és que amb administració oral o intravenosa de la dosi necessària ocasiona un seguit d’efectes secundaris, a escala muscular i hepàtica, el que limita el seu ús. L’objectiu de la recerca va ser trobar una forma d’administrar el medicament directament a les cèl·lules endotelials del sinusoide hepàtic sense que aquest pogués escampar-se per altres parts del cos i ocasionar els efectes secundaris no desitjats. 

Aquest adreçament actiu i específic es va realitzar mitjançant la unió de micel·les polimèriques a pèptids reconeguts pel marcador de superfície CD32b, específic de les cèl·lules endotelials del fetge. D’aquesta manera es va aconseguir, en models in vivo*, una reducció la fibrosi hepàtica sense un augment significatiu de la toxicitat i, per tant, un mètode efectiu i segur per tractar les malalties hepàtiques cròniques.

La Dra. Abasolo afegeix “que un cop hem demostrat l’eficàcia de la tecnologia per arribar directament a les cèl·lules endotelials del sinusoid, s’obre un gran ventall de possibles medicaments amb els quals podem utilitzar aquesta nanotecnologia per millorar el funcionament hepàtic”.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’experimentació