Un equip del grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descrit, per primera vegada, alteracions moleculars en la síndrome de l'intestí irritable. Aquesta troballa canvia radicalment la visió que es tenia fins ara d'una malaltia considerada funcional i sense traducció biològica, per la visió d'una entitat amb alteracions biològiques subjacents a nivell de l'intestí.Aquesta descripció inicial d’una alteració orgànica de la síndrome de l'intestí irritable pot suposar, per començar, un pilar sobre el qual identificar dianes diagnòstiques i terapèutiques específiques de la malaltia i, d'aquesta manera, poder desenvolupar marcadors útils per al diagnòstic positiu i noves eines de tractament dirigides al nucli del problema. A mig termini aquesta troballa suposarà un gran avanç respecte als tractaments simptomàtics que s'usen en l'actualitat.Els resultats d'aquest estudi, publicats a l'American Journal of Gastroenterology i, ara, destacats per Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, causa de les implicacions i el canvi de paradigma que suposa per aquesta malaltia, se centren en els següents aspectes: alteracions distintives de la normalitat en el perfil dels gens expressats en l'intestí, major activació de cèl·lules immunològiques com ara el mastòcit i senyalització anòmala entre cèl·lules en l'intestí prim (concretament en el jejú) d'aquests pacients, alteracions que s'associen a la gravetat de la simptomatologia

El 12 i 13 d'abril ha tingut lloc a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron la primera reunió del grup d'investigadors que conformen el consorci per tal d’implementar el projecte EUROCONDOR, coordinat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que lidera el Dr. Rafael Simó, responsable del grup de recerca en diabetis i metabolisme del VHIR, que va coordinar la trobada i la va inaugurar juntament amb el director del VHIR, el Dr. Joan Comella.Aquest projecte, en el que participen 18 centres hospitalaris i universitats de 8 països europeus, vol demostrar que la retinopatia diabètica abans que una microangiopatia és una malaltia neurodegenerativa. Per aquest fi s’ha dissenyat un estudi prospectiu i randomitzat en el que s’estudiarà si dos agents terapèutics neuroprotectors (la somatostatina i la brimonidina) administrats en forma de col·liri son capaços de prevenir o retardar l’evolució de la retinopatia diabètica.  Durant aquesta primera reunió, que ha aplegat a 40 investigadors, s’ha revisat la recerca bàsica que dóna suport a aquest assaig clínic i s’ha debatut en profunditat tot el protocol clínic i la manera d’implementar-ho en tots el països participants. S’ha fet molt d’èmfasi en els temes de seguretat, possibles efectes adversos, compliment terapèutic, anàlisi d’efectivitat i disseminació dels resultats. El primer malalt diabètic es reclutarà el setembre de 2012 i la durada prevista es de 2 anys. Aquest projecte dóna una nova visió de la fisiopatologia de la retinopatia diabètica i obre un nou ventall de possibilitats terapèutiques basades en la neuroprotecció.

El dijous 12 d'abril, l'editorial Elsevier, en col.laboració amb la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Institució CERCA, va presentar la base de dades de referències bibliogràfiques i cites SCOPUS a representants de tots els centres CERCA, amb el VHIR actuant com a amfitrió. L'acte va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA, Lluís Rovira, la directora de gestió de la informació científica del FECYT, Cristina González Copeiro del Villar i el Dr. Joan Comella, director del VHIR, i van estar presents investigadors, caps de grups i responsables de la informació i documentació dels centres CERCA. Edward Wedel Larsen, gerent per institucions d'Elsevier, va ser l'encarregat d'explicar SCOPUS. A més, Tomas Clark, editor de Ciències Físiques de la mateixa editorial va explicar com publicar per les revistes indexades, fent especial èmfasi en la signatura dels articles. "http://www.flickr.com/photos/fecyt/sets/72157629441170852/show/" Arxiu fotogràfic