Un estudi dut a terme pel http://bit.ly/2tVGpnF grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha determinat l'existència de canvis en la permeabilitat de la barrera intestinal en pacients amb Síndrome de l'Intestí Irritable (SII) que faciliten l'entrada de bacteris des de la llum intestinal a l'interior de l'organisme.L'estudi, que es publica a la revista http://bit.ly/2tFMg55" Gastroenterology, ha estat liderat per la Universitat de Linköping de Suècia en col.laboració amb VHIR i el Centre for Neurobiology of Stress and Resilence de Los Angeles.La funció defensiva que dur a terme l'intestí està governada pel sistema nerviós central i pel sistema nerviós entèric. Tant l'estrès psicosocial com una infecció local poden produir alteracions de la barrera intestinal que comprometin la salut. El grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva ja havia identificat que l'estrès psicosocial crònic determina la funcionalitat de la barrera intestinal i que els pacients amb SII presenten un epiteli més permeable al contingut intestinal, el que afavoreix l'exposició a antígens ingerits i facilita processos inflamatoris locals.Partint d'aquest coneixement, aquest estudi és el primer de les seves característiques que treballa amb bacteris vius, en concret amb bacteris enteroinvasius. "Hem quantificat, per primera vegada, el pas de bacteris vius a través de l'epiteli intestinal del còlon de pacients amb SII. Aquest pas de bacteris és significativament major en els teixits procedents de pacients que en els controls sans", afirma la Dra. María Vicario, investigadora principal d'Immunologia Translacional de Mucoses, del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva.Trànsit bacterià en pacients amb SIIEn l'estudi es van utilitzar dos ceps de bacteris: E. coli, un bacteri comensal que es troba a l'intestí, i Salmonella typhimurium, un bacteri patogènica amb gran capacitat enteroinvasiva. Van decidir estudiar Salmonella pels antecedents de gastroenteritis infecciosa presents en una gran part dels pacients.Aquest trànsit bacterià està regulat per cèl.lules immunitàries presents en la mucosa digestiva, entre ells els mastòcits, i per mediadors com el pèptid vasoactiu intestinal (VIP), una hormona produïda en diferents teixits i present tant en mastòcits com en les neurones encarregades d'innervar el tracte gastrointestinal. Aquest treball va mostrar major activació dels mastòcits en la mucosa del còlon procedent de pacients amb SII que en individus sans. La inhibició farmacològica d'aquestes cèl.lules i de VIP va ser capaç de disminuir el pas dels bacteris a través de l'epiteli intestinal.L'aportació del VHIR a l'estudi L'equip de la Dra. María Vicario ha realitzat els estudis de morfologia i d'ultraestructura cel.lular, emprant diferents tècniques de microscòpia. A més de quantificar la degranulació dels mastòcits, indicatiu de l'activació d'aquest tipus cel.lular, també han demostrat la interacció dels bacteris en la llum intestinal amb l'epiteli per accedir, per la via transcel.lular, a l'interior de l'organisme.El proper objectiu: determinar les causes dels canvis en la permeabilitat intestinal L'estudi preveu futurs experiments en els quals s'analitzaran els mecanismes de defensa del propi epiteli i els factors immunològics que predisposen a l'augment de permeabilitat a bacteris. "En el nostre laboratori estem analitzant la resposta immunitària específica per valorar si realment hi ha un procés infecciós subjacent en tots els pacients amb SII i com l'estrès psicosocial contribueix a la disfunció intestinal en aquest escenari", conclou la Dra. Vicario.La Síndrome de l'Intestí Irritable La Síndrome de l'Intestí Irritable afecta entre un 10 i un 15% de la població dels països industrialitzats i és més prevalent en dones que en homes. No obstant això, no es coneixen les causes que l'originen. El seu desenvolupament s'ha relacionat amb l'estrès psicosocial i amb un desequilibri en el conjunt de microorganismes que habiten en l'intestí. En moltes ocasions els símptomes d'aquesta síndrome es desenvolupen després d'una gastroenteritis infecciosa.