Els arquitectes catalans dels estudis BAAS Arquitectura i Espinet / Ubach seran els encarregats de dissenyar el nou edifici de recerca del Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari i de projectar la primera proposta de reordenació i millora urbanística i paisatgística del recinte. El seu disseny ha estat seleccionat entre cinc propostes per un jurat internacional, que ha destacat la seva integració al nou campus i la seva combinació d'imatge clàssica i plàcida, sense renunciar a la monumentalitat. A la vegada, es defensa que la seva proposta de reforma del Campus permet obrir-lo als barris veïns, elimina el trànsit intern de vehicles i resol la mobilitat interna amb un eix vertical d'escales mecàniques que el connecten amb Collserola.

El nom del guanyador s'ha donat a conèixer aquest matí a una roda de premsa al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), amb la participació del conseller de Salut, Toni Comín, el gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, el director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Joan X. Comella, i el degà del COAC, Lluís Comerón.

El concurs, que va començar amb la publicació de la convocatòria el novembre de l'any passat, buscava un disseny clàssic, seriós i de confiança, amb una estructura de formigó posttesat que permeti grans llums i flexibilitat d'espais de relació entre professionals i que situï els laboratoris a zones centrals. A la vegada, el projecte ha de crear una via única d'entrada de trànsit rodat al Campus, per permetre l'accés ràpid des de les Rondes als diferents edificis. Un edifici mediterrani, que transmeti els valors d'innovació i excel.lència, millori la integració i la comunicació entre els investigadors i on el talent jove vulgui treballar. Un projecte que es converteixi en el motor del canvi d'un nou Campus Vall d'Hebron, més agradable, més accessible i saludable, obert a l'entorn i als veïns. En aquest sentit, el conseller de Salut, Toni Comín, ha explicat que "érem conscients que era imprescindible donar dignitat als espais on es fa la recerca a Vall d'Hebron", valorant la importància d'aquesta recerca per a la societat, com a motor del sistema de salut a Catalunya. El conseller ha destacat que el projecte guanyador obre l'espai als investigadors, als estudiants, que es convertiran en els futurs investigadors i als veïns. I ha assegurat que "aquest projecte simbolitza que el nostre sistema de salut ja ha passat el pitjor, la tempesta està amainant, el vaixell navega amb bon vent".

A la vegada, el gerent de Vall d'Hebron, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, ha celebrat "que avui és un dia històric, ple d'optimisme i agraïment". "és un dia històric per fer que l'excel.lència de Vall d'Hebron sigui completa, al talent professional l'ha d'acompanyar una estructura del mateix nivell", ha assegurat. Unes paraules compartides pel director del VHIR, el Dr. Joan X. Comella, que ha explicat que "el procés que culmina avui va començar fa vint anys" per resoldre un dels problemes de Vall d'Hebron, "posar l'espai a l'alçada dels seus professionals".

El degà del COAC, Lluís Comerón ha coincidit amb ells i ha destacat que "el COAC celebra l'exemplaritat del concurs" que "demostra una gran consciència del valor que la qualitat arquitectònica per transformar la ciutat i l'Hospital". Totes les candidatures, segons Comerón "haurien estat una magnífica solució", però la guanyadora "és una magnífica proposta per a l'edifici de recerca, i també una línia d'actuació molt lúcida per a organitzar el Campus i connectar-lo amb la ciutat".

Nou edifici de recerca

El projecte guanyador és un edifici que busca fondre's a l'entorn a través d'una arquitectura mediterrània i sostenible. Es tracta d'una proposta d'una sola façana, situada entre l'actual edifici de la UAB al Campus Vall d'Hebron i el de l'Hospital de Traumatologia i Rehabilitació, als terrenys de l'antiga bugaderia de l'hospital. La planta queda definida per tres patis, un dels quals obert a la façana, i unes terrasses contínues. Com destaca Jordi Badia, director de l'estudi d'arquitectura BAAS, "els espais de treball es construeixen al voltant d'aquests patis i una gran terrassa perimetral que crea espais exteriors de trobada entre els investigadors i protegeix l'edifici del sol".

L'entrada a l'edifici es farà a través d'un gran vestíbul amb sostre de vidre, a través del qual s'accedeix al primer dels patis i a l'auditori. L'esquema de distribució de l'espai és obert, permetent canvis per adaptar-se a les necessitats futures. La coberta de l'edifici l'ocuparà un jardí, extensió del parc del voltant, que funcionarà com a lloc de descans i coberta vegetal per reduir el consum energètic. En aquest sentit, el projecte està pensat per potenciar l'eficiència energètica.

El projecte s'ha dissenyat de forma modular. D'aquesta manera, la primera fase (aparcament, soterrani edifici VHIR i edifici Feder) es podrà construir de forma independent. La construcció dels seus aproximadament 5.000 m2, ampliables en dues fases, haurà d'estar acabada l'any 2019. El proper mes de setembre ha d'estar disponible l'avantprojecte constructiu i el gener del 2018 el projecte constructiu. L'inici dels treballs està previst pel primer quadrimestre de l'any que ve. El pressupost és de 15 milions d'euros, finançats en part amb fons Feder de la Unió Europea.

La proposta de reforma del Campus

La reforma del Campus Vall d'Hebron proposada per BAAS Arquitectura i Espinet / Ubach passa per integrar-lo i obrir-lo als barris veïns, eliminant la circulació de vehicles al recinte. A banda de la construcció del nou edifici de recerca, preveu un nou edifici de recepció, destinat a usos cívics, on es podrien situar botigues, oficines i un auditori. En aquest punt es proposa un nou accés al metro.

Finalment, l'aspecte destacat és la construcció d'un eix vertical d'escales mecàniques des de la Ronda de Dalt fins a Collserola. "Una gran columna vertebradora del conjunt que reculli tots els moviments de pujada i de baixada del recinte", segons Jordi Badia. Aquest eix es relligarà amb uns passejos plans que connectaran el recinte amb el seu entorn. Tot plegat dins un gran parc generat gràcies a l'eliminació de gran part dels edificis actuals per remarcar els tres edificis principals.

Miquel Espinet, cofundador de l'estudi Espinet/Ubach, defensa que cal "repensar una estratègia a llarg termini per solucionar els problemes del recinte d'accessibilitat i d'imatge i així aconseguir construir un gran parc urbà que convisqui amb els edificis hospitalaris en un entorn agradable i amable amb les persones".