Aquesta setmana, Christiane Amanpour, figura de referència del periodisme internacional i un dels rostres més coneguts de la CNN anunciava que es retirarà al 2027, després de 43 anys. A la pregunta de quina notícia li agradaria donar abans de penjar el micròfon es va decantar per una de salut. “Un tractament per curar el càncer”, va dir. La mateixa resposta que han compartir altres presentadors d’informatius de referència com Ramón Pellicer (Tv3) o Lorenzo Milà (TvE). És una notícia extraordinària, però la realitat és que la salut acostuma a acaparar portades i obrir informatius quan esclata una crisi sanitària. Ho vam veure durant la pandèmia de la COVID-19. Com i quan una qüestió de salut es converteix en notícia, qui decideix què s’explica i com s’informa quan encara no es tenen totes les respostes són algunes de les preguntes que han marcat la primera jornada del III Congrés Internacional de Comunicació Sanitària, que l’Hospital Universitari Vall d’Hebron acull dijous i divendres amb el suport de l’European University Hospital Alliance (EUHA).

Sota el lema 'Comunicar en temps real', aquesta tercera edició posa el focus en els reptes d’informar en directe, en entorns d’alta pressió i en constant evolució. Durant dues jornades, els participants assistiran a connexions en directe, debats i experiències que combinen els tres ingredients d’una bona comunicació: informació, divulgació i entreteniment.

La primera jornada ha arrencat amb una benvinguda per part del gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el Dr. Albert Salazar; el director de comunicació del departament de salut del Govern Català, Abraham del Moral, i el secretari general de la l'EUHA, Johan Val Eldere. Tot seguit, Fran Garcia, director de Comunicació de Vall d’Hebron, ha presentat Rosa Romà, presidenta de 3Cat i antiga directora de Comunicació de l’hospital, que ha pronunciat la conferència inaugural. Rosa Romà ha abordat els desafiaments d’informar en temps real, quan la immediatesa obliga a prendre decisions en qüestió de minuts, i ha compartit la seva visió sobre els reptes presents i futurs de la comunicació sanitària. "El rigor i la transparència són claus en la informació", ha defensat.

La gestió de les crisis sanitàries

Quan esclata una crisi sanitària, no sempre hi ha temps per esperar que arribin totes les respostes. Cal prendre decisions, explicar què està passant i fer-ho sense perdre el rigor ni l’empatia. Com s’informa quan la situació canvia a cada moment? A través de connexions en directe, que el congrés ha batejat amb el nom de 'Comunicar des de la primera línia de salut', el públic ha pogut entrar en alguns espais on es cuinen els comunicats i explorar quins dilemes afronten els professionals quan la informació pot tenir conseqüències sobre la població.

La primera connexió ha portat els participants al centre de comandament de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a Ginebra (Suïssa). Allà, Aleksandra Kuzmanovic i Diya Banerjee han abordat el paper de les xarxes socials i de les estratègies digitals en la comunicació de salut, tant en situacions d’emergència com en la divulgació sanitària. El recorregut ha continuat a la República Democràtica del Congo, amb la Dra. Anne Ancia, per abordar els reptes de comunicar durant una crisi d’Ebola. Davant d’un brot epidèmic, les decisions sanitàries i les comunicatives avancen en paral·lel: com s’explica el risc de contagi? Com es transmeten les mesures de prevenció? I com es genera confiança entre la població quan la por i la desinformació poden dificultar la resposta a l’emergència?

La darrera connexió ha traslladat els assistents a Ucraïna, on Jarno Habicht i Tetiana Dolhova han aportat la seva experiència en un context marcat per la guerra i la necessitat de mantenir la comunicació sanitària en circumstàncies extremes.

Si amb aquestes connexions, el públic ha entrat als escenaris on es gestionen les crisis, la sessió 'Quan la salut es converteix en notícia arreu del món' ha obert les portes de quatre grans redaccions europees per descobrir què passa abans que una notícia de salut arribi a la portada d’un diari o obri un informatiu. En un debat moderat per Freja Annamatz, directora de Comunicació de l'Hospital Universitari de Karolinska, Tony Gallagher, director del diari britànic The Times; Rita Ferreira, responsable de la secció de Societat del setmanari portuguès Expresso; Luten Leinhos, editor dels informatius de la televisió pública alemanya ZDF, i Raquel Sans, periodista i presentadora del Telenotícies cap de setmana de TV3, han compartit els criteris que guien les decisions editorials i els reptes d’informar sobre salut en un entorn dominat per la immediatesa.

“La salut interessa perquè afecta directament la vida de les persones, però no tot el que passa en un hospital, un laboratori o un congrés científic té necessàriament valor informatiu”, ha compartit Tony Gallagher. Entre una nota de Premsa i un titular hi ha un procés de selecció en què intervenen l’interès públic, la solidesa de l’evidència científica, la novetat, l’impacte social i la capacitat d’explicar una història que connecti amb la ciutadania. Un dels grans reptes és decidir quan un avenç científic està prou madur per convertir-se en notícia. Freja Annamatz ha posat el focus en la responsabilitat dels mitjans a l’hora d’evitar que la necessitat d’informar ràpidament generi falses esperances. Les xarxes socials amplifiquen l’interès pels nous tractaments contra el càncer i altres descobriments mèdics, però els resultats obtinguts en ratolins no es poden equiparar als demostrats en persones. “Explicar què representa realment un avenç, a quants pacients pot beneficiar i quines limitacions té és essencial perquè les expectatives no avancin més de pressa que la ciència”, ha remarcat Raquel Sans.

El debat també ha mostrat com els sistemes sanitaris de cada país condicionen l’agenda informativa. Al Regne Unit, el National Health Service (NHS) ocupa un lloc central en el debat públic. “Després de l’economia, la salut i el sistema sanitari són probablement la principal preocupació dels lectors britànics”, ha assenyalat Tony Gallagher. A Alemanya, en canvi, les reformes sanitàries competeixen cada dia amb l’actualitat política i econòmica per fer-se un lloc als informatius. Leinhos ha explicat un cas recent en què el seu equip va haver de decidir entre obrir l’informatiu de la nit amb una cimera europea sobre el pressupost comunitari dels pròxims set anys o amb la reforma de l’atenció d’urgències a Alemanya. Finalment, la cimera es va imposar, malgrat la proximitat i l’impacte quotidià de la segona notícia. El periodista també ha abordat les dificultats per dedicar recursos al periodisme d’investigació i aprofundir en els problemes estructurals del sistema sanitari alemany.

“A Portugal, les llistes d’espera, la manca de professionals i el pes creixent de la sanitat privada formen part de l’agenda informativa, el sistema de salut té força problemes”, ha explicat Rita Ferreira. A Catalunya, la cobertura sanitària combina més la fiscalització del sistema públic de salut amb la informació sobre avenços mèdics i científics amb el seguiment. "A l'equip d'informatius de la televisió pública comptem amb periodistes especialitzats que ajuden a separar el gra de la palla per identificar quins avenços científics tenen un veritable interès informatiu i a moure's entre la informació sanitària que en ocasions pot ser de difícil accés", ha apuntat Raquel Sans.

Més enllà de les diferències entre països, les quatre experiències han posat de manifest que la importància científica d’un descobriment no sempre coincideix amb el seu interès periodístic. La magnitud de l’impacte, la rellevància política i econòmica i la capacitat de connectar les històries amb la vida quotidiana són factors determinants a l’hora de decidir què es converteix en notícia.

Informar quan la ciència encara no té totes les respostes

La pandèmia de la COVID-19 va posar a prova aquesta capacitat de decisió. Durant mesos, els periodistes van haver d’explicar una realitat que canviava cada dia, amb dades que s’actualitzaven constantment, recomanacions que evolucionaven a mesura que apareixia nova evidència científica i una ciutadania que necessitava respostes immediates. Aquella experiència continua plantejant interrogants sobre com informar en situacions d’incertesa, però també sobre com comunicar els nous avenços mèdics sense alimentar expectatives que la ciència encara no pot garantir.

Avui, els fàrmacs contra l’obesitat, les noves teràpies oncològiques o les aplicacions de la intel·ligència artificial en medicina són exemples de qüestions que desperten un gran interès social i exigeixen una mirada periodística especialment rigorosa. Com es pot explicar el potencial d’un tractament sense convertir la informació en publicitat? Quan és massa aviat per parlar d’un descobriment prometedor?

Què necessiten els periodistes dels hospitals?

La relació entre els mitjans de comunicació i les institucions sanitàries ha estat un altre dels eixos del debat. Els hospitals i els centres de recerca generen cada dia informació amb potencial interès públic, però aconseguir que arribi a la ciutadania no depèn únicament de la seva rellevància científica. Els periodistes necessiten dades contrastades, explicacions comprensibles, accés als professionals que coneixen de primera mà les històries i, sovint, la possibilitat de parlar amb els pacients. "També necessitem respostes àgils, especialment en un entorn informatiu en què els terminis són cada vegada més curts, en això ens ajuda tenir periodistes especialitzats en salut", han compartit Raquel Sans i Rita Ferreira.

Si bé es dona molta informació positiva relacionada amb la salut, la transparència esdevé encara més important quan les notícies són negatives. "Les crisis assistencials, els problemes de funcionament dels serveis o les situacions que generen controvèrsia posen a prova la relació entre les redaccions i els equips de comunicació de les institucions sanitàries", ha assenyalat la periodista portuguesa.

El debat ha posat també sobre la taula el paper dels professionals de la comunicació institucional, que han de fer compatible la necessitat d’explicar l’activitat dels seus centres amb les exigències del periodisme independent. Una relació que no es construeix només quan hi ha una notícia per difondre, sinó també a partir de la confiança, la disponibilitat i la transparència.

De la teoria a la pràctica: construir un agent d’intel·ligència artificial

La primera jornada s’ha tancat amb una proposta participativa per explorar el potencial de la intel·ligència artificial en la comunicació sanitària. Laia Morales, sòcia fundadora de Bexperience, i Andreu de Haro, responsable d’Estratègia i Canals Digitals de Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, han convidat els assistents a construir un agent d’IA i experimentar amb les possibilitats d’aquesta tecnologia. Amb aquesta proposta, s’ha volgut passar de la reflexió a la pràctica i explorar com les noves eines poden transformar la feina dels professionals de la comunicació.