Un estudi liderat per la Dra. Anna Meseguer, cap del grup de recerca http://www.vhir.org/web_vhir/portal1/grup-presentacio.asp?s=recerca&contentid=186828&idrefer=186829 CIBBIM-Nanomedicina Fisiopatologia Renal de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR), ha demostrat el rol de la proteïna KAP en el control del desenvolupament de la síndrome metabòlica produïda per la ingesta d'una dieta rica en greixos. La generació d'un model de ratolí transgènic en el que el gen de KAP és sobreexpressat de forma específica a les cèl.lules del túbul proximal renal, mateix lloc on s'expressa aquesta proteïna de forma endògena, ha posat en evidencia el paper de KAP en el control de la síndrome metabòlica i la diabetis tipus 2. Aquest treball s'ha publicat a la revista http://go.nature.com/2B83A2x Scientific Reports, del grup Nature, i també hi ha col.laborat el Dr. Josep Villena, responsable del laboratori de Metabolisme i Obesitat de la Unitat de Recerca en http://www.vhir.org/web_vhir/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=186789 Diabetis i Metabolisme del VHIR. En estudis previs s'havien associats uns menors nivells de la proteïna KAP amb la nefropatia diabètica i l'aterosclerosi, dues patologies que conviuen amb la síndrome metabòlica. La Dra. Meseguer assegura que "el model de ratolí transgènic de KAP ha permès observar que la sobreexpressió d'aquesta proteïna al ronyó protegeix de la resistència a la insulina, la hipertensió, l'esteatosi hepàtica i la inflamació del teixit adipós, induïdes per una dieta obesogènica rica en greixos". En un sistema cel.lular, els autors del treball demostren també que KAP actua prevenint la producció de Il-6 per TNFa, via clau i molt rellevant en el desenvolupament de la síndrome. Així mateix, es demostra que la proteïna KAP es secretada al espai extracel.lular, atribuint-li un efecte hormonal en teixits diana com l'adipós i, possiblement, el fetge.L'estudi, juntament amb treballs previs del mateix grup, posen de manifest que la proteïna KAP, específica del ronyó, te un paper clau en la inducció i l'activació de diverses vies extrarenals relacionades amb malalties cardiovasculars i metabòliques de gran impacte, tant en la salut de la ciutadania com en la despesa sanitària, com ara l'obesitat i la diabetis. En aquest sentit, KAP podria constituir una bona diana terapèutica per combatre la síndrome metabòlica.Aquest i altres treballs del grup de la Dra. Meseguer demostren de forma clara el paper de la KAP, i en conseqüència del ronyó i dels andrògens, en el control de la malaltia cardiovascular i la diabetis tipus 2. El ronyó deixa de ser un element passiu en la malaltia per convertir-se en element actiu en el control de la mateixa. Aquest es un concepte innovador i no reconegut que mereix ser ressaltat i considerat. Cos La síndrome metabòlica La síndrome metabòlica es pot definir com un conjunt de desordres metabòlics derivats, en part, d'uns hàbits de vida poc saludables, com per exemple el sedentarisme i una ingesta calòrica excessiva i poc equilibrada. Actualment la síndrome metabòlica comença a qualificar-se d'epidèmia global, ja que afecta el 30% de la població adulta en països occidentals occidentals i a un 44% de ciutadans de USA de més de 50 anys. Té un impacte molt negatiu en la salut de la ciutadania i en el control de la despesa sanitària.La síndrome metabòlica augmenta el risc de patir una malaltia cardiovascular o de desenvolupar diabetis tipus 2. A nivell cel.lular i molecular això és degut a efectes com la inflamació crònica en el teixit adipós, imprescindible en el desenvolupament de disfuncions metabòliques relacionades amb l'obesitat, la resistència a la insulina, la disfunció renal endotelial o l'estrès oxidatiu, entre altres. Cos