Un estudi internacional liderat per Bernbd Schnabl, de la Universitat de Califòrnia, San Diego i amb la participació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), l'Hospital Clínic i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), ha descobert nous mecanismes de l'hepatitis alcohòlica (HA), la forma més greu de la malaltia hepàtica alcohòlica, amb especial rellevància de la microbiota intestinal en el desenvolupament de la malaltia i que podria obrir una via per a nous tractaments. Actualment, l'hepatitis alcohòlica cursa amb una elevada mortalitat i el seu tractament es basa en l'ús de corticoesteroides, que compta amb una escassa eficàcia en molts casos, i l'única possibilitat de curació és el trasplantament precoç de fetge. En aquesta investigació publicada a https://www.nature.com/articles/s41586-019-1742-x Nature per part de Consorci InTeam, coordinat per Ramón Bataller de la Universitat de Pittsburgh i que compta amb la participació dels investigadors del CIBEREHD Juan Caballería, de l'Hospital Clínic de Barcelona, i amb Víctor Vargas i Meritxell Ventura-Cots de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, s'ha descobert una proteïna secretada pel bacteri Enterococcus Faecalis, anomenada citolisina, que circula per la sang i causa dany cel.lular en el fetge afavorint la fallada hepàtica. E. Faecalis és un germen que no es troba en el microbioma normal, però que en els pacients amb hepatitis alcohòlica representa el 5,6% dels bacteris fecals. En diferents parts de l'estudi es van incloure 26 controls (bevedors socials), 44 pacients bevedors de risc, però sense hepatitis alcohòlica, i 88 que sí que patien la malaltia, pertanyents a la xarxa de centres clínics del Consorci InTeam a Espanya, Estats Units, Mèxic, Gran Bretanya i França.L'estudi, realitzat a través de mostres fecals i de sèrum de malalts d'HA i en models murins d'hepatopatia alcohòlica, evidencia que els pacients que presenten soques d'E. Fecalis productores de citolisina en sang tenien major mortalitat. Gairebé el 90% dels pacients -d'un total de 25- amb hepatitis alcohòlica i la proteïna positiva van morir dins dels 180 dies posteriors a l'ingrés hospitalari, enfront al 4% dels que la tenien negativa, d'un total de 54. Segons explica l'investigador del CIBEREHD, Juan Caballería, "gràcies a aquesta troballa considerem que la detecció del gen de la citolisina a la femta en aquests pacients podria ser un biomarcador òptim per determinar la gravetat de la malaltia hepàtica i el risc de mort, el que suposaria poder establir teràpies personalitzades en funció de l'estat d'aquesta proteïna". A continuació, els investigadors van transferir femta de persones amb hepatitis alcohòlica amb citolisina positiva i negativa a ratolins exposats a l'alcohol. Els animals amb microbiomes intestinals positius per citolisina van desenvolupar una malaltia hepàtica induïda per alcohol més greu i van sobreviure en menor proporció que els ratolins sense citolisina. Finalment, una teràpia amb un bacteriòfag dirigit contra les soques d'E. Faecalis productores de citolisina va ajudar a evitar la lesió hepàtica. "Vam detectar que les estratègies dirigides a reduir l'acció d'aquesta proteïna disminuïen el dany hepàtic en ratolins exposats a l'alcohol, pel que creiem que és necessari realitzar estudis clínics controlats per comprovar la seguretat i l'eficàcia d'aquesta estratègia en pacients amb hepatitis alcohòlica greu mitjançant fàrmacs que redueixin l'alliberament o l'acció de la proteïna citolisina", indica el Dr. Caballería."En l'última part de l'estudi s'ha demostrat que utilitzar estratègies terapèutiques que destrueixin el microorganisme productor d'aquesta citolisina va ser útil per evitar la lesió hepàtica en el model experimental de ratolí. Això pot obrir la porta per desenvolupar i comprovar la utilitat d'estratègies terapèutiques dirigides sobre E. Faecalis i la seva citolisina en pacients amb hepatitis alcohòlica greu", conclou el Dr. Víctor Vargas, Consultor Sènior del Servei d'Hepatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).