24/04/2019 Descobreixen que la inhibició de les calpaïnes limita la hipertròfia i remodelat miocàrdic 24/04/2019 L'activitat de les calpaïnes causa un augment de GRK2 i els investigadors han comprovat que l'administració per via oral d'un inhibidor de les calpaïnes reverteix aquest procés. El grup de recerca en Malalties Cardiovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), grup membre del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i liderat pel Dr. David García-Dorado, ha dut a terme un estudi en un model animal de rates en què han descrit nou eix de senyalització cel.lular que condueix a la hipertròfia miocàrdica format per calpaïnes i GRK2 i han demostrat que la inhibició d'aquest eix mitjançant inhibidors orals de les calpaïnes, és una estratègia innovadora i efectiva per atenuar la hipertròfia i remodelat miocàrdic induïts tant per l'infart agut de miocardi com per l'estrès crònic d'origen no isquèmic. L'estudi, en què també han participat investigadors del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de la Universitat Autònoma de Madrid, s'ha publicat a la revista https://link.springer.com/article/10.1007/s00395-019-0730-5" Basic Research in Cardiology.La hipertròfia cardíaca, un augment de la mida de les cèl.lules cardíaques i del pes del cor, és una resposta inicialment eficaç a la sobrecàrrega de treball del múscul cardíac, però pot acabar per convertir-se en un problema en si mateixa, dificultant la funció del cor i causant insuficiència cardíaca i arrítmies, un procés anomenat remodelat ventricular advers. Malgrat la seva alta prevalença i el seu enorme impacte sanitari i social, l'eficàcia dels tractaments actuals per prevenir-la o disminuir-la és limitada, de manera que la identificació de noves dianes i desenvolupament de tractaments que interfereixin amb els mecanismes cel.lulars i moleculars implicats en el remodelat ventricular i progressiu desenvolupament d'insuficiència cardíaca constitueix un objectiu prioritari.En estudis previs aquest grup d'investigadors havia demostrat que l'activació d'uns enzims, les calpaïnes, capaços d'atacar moltes proteïnes cel.lulars (enzims activades per l'augment del calci intracel.lular) exerceix un paper important en la mort de cèl.lules miocàrdiques durant el restabliment del flux sanguini després d'un període d'isquèmia miocàrdica, i que la seva inhibició disminueix la mida de l'infart i el remodelat ventricular postinfart.En el present estudi col.laboratiu, els grups CIBERCV liderats pel Dr. David Garcia-Dorado al VHIR i el Dr. Federico Mayor, a la Universitat Autònoma de Madrid (Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa), s'ha utilitzat un model d'hipertròfia miocàrdica induïda per exposició crònica de rates i ratolins a nivells elevats d'isoproterenol, una hormona adrenal l'augment crònic d'activitat indueix hipertròfia, i s'ha demostrat que aquesta estimulació crònica indueix també una activació de les calpaïnes.Els investigadors han estudiat els mecanismes pels quals l'activació crònica de les calpaïnes produeix hipertròfia i han trobat que un enzim molt important en la transmissió de senyals extracel.lulars a les cèl.lules a través de receptors, GRK2, té un paper destacat en aquests mecanismes. L'activitat de les calpaïnes causa un augment de GRK2 mitjançant l'increment de la seva síntesi i disminució de la seva degradació. L'estudi demostra que l'administració per via oral d'un inhibidor de les calpaïnes reverteix aquest procés i és capaç d'atenuar la hipertròfia induïda per l'estimulació mantinguda amb isoproterrenol. Aquests resultats descriuen un nou eix de senyalització cel.lular que condueix a la hipertròfia miocàrdica format per calpaïnes i GRK2, i suggereixen que la inhibició d'aquest eix, en concret amb inhibidors de les calpaïnes, és una estratègia innovadora i efectiva per limitar la hipertròfia i remodelat miocàrdic induïts no només per l'infart agut de miocardi, sinó per l'estrès crònic d'origen no isquèmic. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp