El Dr. Javier Santos, investigador del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha publicat a http://www.nature.com/nrgastro/journal/vaop/ncurrent/full/nrgastro.2015.206.html" Nature Reviews una revisió dels factors genètics i epigenètics de la síndrome de l'intestí irritable. L'article està signat també per investigadors del consorci europeu https://genieur.eu/" GENIEUR, que té l'objectiu d'identificar factors genètics que expliquin les causes d'aquesta síndrome.La finalitat de la revisió ha estat recollir tota la recerca que s'ha fet en els darrers 7 anys en el camp de l'intestí irritable, una síndrome que afecta prop del 20% de la població dels països occidentals i que encara no disposa de marcadors biològics per al diagnòstic. "Malgrat els avenços en la recerca, encara hem de diagnosticar els pacients pels seus símptomes", explica el Dr. Santos. Això dificulta la seva detecció, ja que a banda de les alteracions a l'hora de defecar, i del dolor i les molèsties abdominals, sovint els pacients també presenten altres problemes de salut com ansietat, depressió, migranya, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica.Els darrers estudis epigenètics en la síndrome de l'intestí irritable han revelat la influència de les alteracions a les vies neuronals i a la barrera intestinal en la patogènesi de la malaltia. Tot i això, la connexió entre el cervell i l'intestí, i la manera com es produeixen aquestes alteracions, encara no està clara.De cara als propers anys, els investigadors de GENIEUR recomanen estudis amb una major mostra de pacients, en els quals s'analitzin no només els factors epigenètics, sinó que també els ambientals. En aquest sentit, el consorci ha establert les bases per crear un banc biològic europeu de mostres de la síndrome de l'intestí irritable, que tindrà en compte tots aquests factors. El Dr. Santos assegura que podran aportar a aquest biobanc prop de 400 mostres biològiques procedents de pacients atesos a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a banda de les que vagin generant. Amb aquestes mostres confia avançar en la recerca de marcadors biològics de la síndrome de l'intestí irritable, sobretot relacionats amb els microRNAs.