El grup de recerca en Desenvolupament i Regeneració Neuronal del VHIR, liderat pel Doctor Eduardo Soriano -també cap del grup de recerca en Neurobiologia del desenvolupament i Regeneració de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona- en col.laboració amb la Dra. Stoeckli de Institute of Molecular Life Sciences de la Universitat de Zurich i la Dra. Araújo de l'IBMB-CSIC de Barcelona, ha demostrat el rol de les proteïnes Sintaxines en el desenvolupament del Sistema Nerviós Central i el seu rol compartit en diverses espècies de vertebrats i invertebrats.L'estudi, publicat el passat mes de juny al Journal Plos Genetics, ha caracteritzat la funció de la proteïna Sintaxina-1, integrant del grup de proteïnes SNARE que participen tan en el desenvolupament del Sistema Nerviós Central (SNC) com en la neurotransmissió en el Sistema nerviós adult. La nova funció n'ha definit el rol bàsic en la regulació neuronal, necessària per a la formació correcte del Sistema Nerviós Central.Així, la Sintaxina es converteix en una protagonista per a la recerca de noves dianes terapèutiques en certes malalties i síndromes derivats de mals desenvolupaments cerebrals, en formar part de la maquinària que vincula l'atracció dels nervis amb el creixement dels axons neuronals.

La Sintaxina-1, la brúixola dels axons

Els investigadors van estudiar el rol de la proteïna Sintaxina-1 tot inactivant el gen que la codifica, i així observar l'efecte en l'embrió resultant. No només van fer diverses alteracions, sinó que van estudiar-les a través de diverses espècies com les mosques, els ratolins i les gallines.

"En inactivar els gens, ens vam trobar que l'absència de Sintaxina-1 comportava defectes molt semblants entre espècies en els fenotips comissurals." explica el Dr. Soriano, "aquests fenotips es presenten en les zones d'unió, anomenades comissures, entre els dos hemisferis del cervell que s'uneixen durant l'estat embriònic per mitjà dels axons (prolongacions de la neurona)".

Així, la Sintaxina-1 es troba involucrada en l'atracció dels axons i les neurones que creuen els hemisferis cerebrals, assegurant la formació correcta dels circuits neuronals.

La delicadesa del desenvolupament nerviós

Seguint els resultats en diverses espècies, els investigadors van trobar que la Sintaxina-1 havia conservat el rol a través de l'evolució, ja que marca un desenvolupament bàsic tan en espècies d'invertebrats com en vertebrats."En mosques, la pèrdua de Sintaxina 1 provoca un mal direccionament dels axons en les etapes embrionàries de la mosca, afectant al desenvolupament del seu Sistema Nerviós Central. Es troba un efecte semblant en el cas de la gallina, on els axons fallen en l'entrada o travessa de l'espai entre hemisferis del cervell. Fins i tot en ratolins, l'alteració en la presència de Sintaxina-1 pot provocar anormalitats motores tan irremeiables que poden arribar a ser letals.", detalla el Dr. Soriano.

Es defineix així el rol de la Sintaxina-1 en el desenvolupament cerebral per mitjà de mecanismes d'atracció química, molt conservats entre espècies, que en poden facilitar l'experimentació i obrir noves vies de recerca en el camp de les Neurociències.