Cos Un estudi liderat per investigadors del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i professionals de la secció d'Addiccions i Patologia Dual del http://bit.ly/1aQo4gu" Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha revelat que 7 de cada 10 (el 67%) dels pacients tractats a centres de salut de l'Estat per addicció a l'heroïna, pateixen, com a mínim, un trastorn psiquiàtric associat. El treball ha analitzat les dades de 621 pacients en tractament per aquesta addicció, proporcionades per 74 centres de l'Estat. Això el converteix en el primer d'aquest tipus realitzat, proporcionant una imatge molt acurada de les problemàtiques psiquiàtriques derivades del consum d'heroïna, com ha explicat el seu coordinador, el Dr. Carlos Roncero, cap de Secció d'Addiccions i Patologia Dual del Servei de Psiquiatria Vall d'Hebron i investigador principal del grup de recerca. L'estudi l'ha publicat recentment la revista Psychiatry Research en la seva edició del mes de setembre. Cos El 84% dels pacients que han participat en l'estudi són homes, amb una mitjana d'edat per sota dels 40 anys. El 47% no tenen feina i el 19% tenen problemes legals. Gairebé tots, el 94%, estan sent tractats amb metadona, la majoria, el 82%, tenen algun altre tipus d'addicció (sobretot tabac, seguit de l'alcohol i el cànnabis), i el 59% pateixen també, com a mínim, una malaltia infecciosa, com ara hepatitis C o infecció per VIH. Cos Cos Comorbiditat psiquiàtrica Cos El 67% dels casos analitzats, són casos de patologia dual, presentant més d'un trastorn psiquiàtric a la vegada. El més freqüent és l'ansietat, present en el 53% dels participants a l'estudi, seguit de desordres en l'estat d'ànim (48%), desordres de la son (41%), desordres relacionats amb l'abús de substàncies (36%) i desordres de la personalitat (27%). L'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics, problemes molt greus que no s'acostumen a diagnosticar, afecten el 12% dels pacients, i són més freqüents en aquells que també abusen de la cocaïna. La proporció de pacients amb, com a mínim, una comorbiditat psiquiàtrica, s'incrementa significativament amb la dosi de metadona que es rep, segons els autors de l'estudi. Aquests problemes són, segons el Dr. Roncero, "marcadors de possibles recaigudes", que cal tenir en compte. Això obliga a avaluar "a tot pacient addicte, en especial el que depèn de l'heroïna" per buscar "si hi ha altres trastorns, sobretot en els que reben dosis altes de metadona". Cos Un altre factor destacat és la diferència entre els trastorns detectats a homes i a dones, que presenten més desordres de la sexualitat i de la identitat de gènere. Una troballa "esperable", segons el Dr. Roncero, tot i que considera que a l'hora d'analitzar-ho cal tenir en compte el baix nombre de dones participants en l'estudi. Cos Cos Un problema d'infradiagnòstic Cos Pel Dr. Carlos Roncero, l'estudi demostra que les comorbiditats psiquiàtriques en els pacients addictes estan infratractades. El 12% d'ells no rep el tractament farmacològic específic per tractar-les o només el rep de forma parcial. Això no indica, segons explica, "mala praxi" dels professionals que els segueixen, però sí que obliga a preparar-los per detectar-les, millorar el procés de diagnòstic per aconseguir-ho i la gestió del tractament. El problema és que "els símptomes queden amagats", segons el coordinador del treball, "per la dependència de l'heroïna, que és molt greu". Es tracta de "pacients més complicats, que necessiten més temps d'avaluació per buscar tots els problemes derivats de la seva dependència", apunta el coordinador de l'estudi, que explica que aquest tipus de pacient necessita més tractament i teràpies més intensives per tractar la seva problemàtica. Cos A l'hora de fer front a aquests casos, es destaca que cal tenir en compte que els pacients presenten un pitjor nivell d'ocupació laboral i problemes més greus de salut, laborals, familiars, legals, d'alcoholisme i psicològics que els que no tenen trastorns psiquiàtrics associats. Aquest fet, sumat a les diferències entre homes i dones el porten a apostar per adoptar una perspectiva de gènere en el tractament, "buscar els trastorns" seguint aquest criteri, i, a la vegada, "aplicar el tractament en funció del trastorn o trastorns" que pateixi cada pacient.