Investigadors del grup de Fisiopatologia Renal (CIBBIM-Nanomedicine) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han confirmat la relació entre una proteïna de membrana de cèl·lules renals, anomenada HAVCR-1/KIM1, i l'evolució de diferents tipus de càncer renal. L'estudi mostra una forta correlació entre la presència d'aquesta proteïna en orina i el risc de desenvolupar càncer renal, concretament del tipus cèl·lula clara (ccRCC) i papil·lar, i per primera vegada es relacionen els nivells de la proteïna en el tumor i en l’orina amb el grau i la malignitat dels tumors. D’aquesta manera, la proteïna HAVCR-1/KIM1 es confirma com a marcador de gran utilitat per diagnosticar tumors de cèl·lules renals i determinar-ne la gravetat i l'estadi de desenvolupament.Tot i que la proteïna es detecta en càncer renal de cèl·lula clara (ccRCC) i papil·lar, aquest treball, publicat al "http://www.ejcancer.info/article/S0959-8049(12)01029-5/abstract" European Journal of Cancer, ha demostrat per primera vegada que únicament en els pacients que desenvolupen ccRCC, i no altres tipus de tumors, la proteïna HAVCR-1/KIM1 s’expressa també a la part normal del ronyó, és a dir, a la part on no hi ha evidència de tumor. Per tant, els resultats apunten que "l’expressió anòmala d’aquesta proteïna en el teixit renal confereix susceptibilitat a desenvolupar tumors del tipus ccRCC i també en detecta la presència en etapes inicials”, resumeix la Dra. Anna Meseguer, responsable del grup de Fisiopatologia Renal (CIBBIM-Nanomedicine) del VHIR i de l’estudi.El carcinoma renal (RCC) és el més habitual dels càncers urològics, amb una mortalitat mundial de 100.000 casos per any. Representa el 3% de tots els nous casos de càncer i la seva incidència ha anat en augment durant les darreres tres dècades. Existeixen diversos tipus de càncer renal, però el més freqüent amb diferència és l’anomenat de “cèl·lules clares” (ccRCC), que representa el 75-80% de tots els tumors renals i que és, alhora, un dels més agressius. “Un dels problemes principals d'aquest tipus de càncer és que no presenta signes, símptomes o anomalies bioquímiques que permetin la seva detecció precoç. En alguns casos es detecta de forma incidental, aleshores la malaltia acostuma a estar molt avançada, amb poques possibilitats de curació i consegüentment la seva mortalitat és molt elevada (95%). Fins ara, no hi ha cap manera de detectar-lo precoçment de manera específica”, comenta el Dr. Enric Trilla, metge adjunt del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.