Hi ha més incidència de preeclàmpsia en gestants amb COVID-19? La simptomatologia i les troballes clíniques són realment de preeclàmpsia o es tractaria d'una complicació derivada de la COVID-19? En aquest context un grup d'investigadors de Vall d'Hebron ha descrit per primera vegada al món una síndrome clínicament similar a la preeclàmpsia que es manifesta en les gestants que pateixen COVID-19 i que es pot diferenciar de la preeclàmpsia real mitjançant l'avaluació d'una sèrie d'indicadors.

En l'estudi, que es publica a la revista BJOG: An International Journal of Obstetrics and Gynaecology, hi han participat professionals de la Unitat de Medicina Materna i Fetal, el Servei de Bioquímica, la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques i el Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

La preeclàmpsia és una complicació greu de l'embaràs que apareix a partir de la setmana 20 de gestació i pot posar en risc la vida de la mare i la del nadó. Es caracteritza per la pressió arterial alta i pot estar acompanyada de proteïna a la orina, disminució de plaquetes i elevació dels enzims hepàtics, entre altres. Tots aquests signes i símptomes també es troben sovint en malalts de la COVID-19.

Durant l'epidèmia de COVID-19, s'havia notificat un augment en la incidència de preeclàmpsia en gestants infectades per SARS-CoV-2 en comparació amb gestants sanes. No obstant això, "el fet que la COVID-19 i la preeclàmpsia tenen característiques clíniques superposades, podria dificultar el diagnòstic i fins i tot en alguns casos el diagnòstic de preeclàmpsia fos incorrecte", assenyala el Dr. Manel Mendoza, facultatiu especialista del servei de Obstetrícia, responsable de la Unitat d'Insuficiència Placentària de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

L'objectiu de l'estudi dut a terme a Vall d'Hebron va ser investigar la prevalença de troballes clíniques, ecogràfiques i bioquímiques relacionades amb preclàmpsia en dones amb infecció per SARS-CoV-2 i avaluar la seva precisió per diferenciar entre les característiques de la preeclàmpsia real i la síndrome similar a la preeclàmpsia de la COVID-19.

Entre el 13 de març i el 10 d'abril de 2020 els investigadors van reclutar 42 dones embarassades de més de 20 setmanes de gestació que arribaven a urgències de Vall d'Hebron amb infecció per COVID-19 confirmada amb un test PCR. Les pacients es van classificar en dos grups: COVID-19 greu i no greu, segons la presència de pneumònia greu. El Doppler de les artèries uterines i els factors angiogènics (sFlt-1/PlGF) es van avaluar en dones amb sospita de preeclàmpsia. Aquests marcadors són altament específics de la preeclàmpsia i una alteració dels seus valors indicaria que es tracta d'una preeclàmpsia, amb molta probabilitat.

D'aquests 42 casos, 34 es van classificar com a no greus i no es van trobar criteris de diagnòstic de preeclàmpsia. En canvi, els altres vuit casos van ser classificats com a greus (amb pneumònia severa) i van requerir ingrés a l'UCI. Sis d'aquestes vuit dones, (75%) van desenvolupar característiques pròpies de la preeclampsia però cap dels marcadors específics de preeclàmpsia van ser trobats en cinc d'aquestes sis pacients. Aquest fet demostra que els símptomes de preeclàmpsia d'aquestes sis dones, només eren deguts a preeclàmpsia en una d'elles i que en la resta, eren deguts a la COVID-19.

Per tant, aquest estudi mostra que "el 62,5% de les dones embarassades amb COVID-19 severa desenvolupen signes i símptomes que imiten la preeclàmpsia però que es poden distingir de la preeclàmpsia real per mitjà dels marcadors sFlt-1/PlGF i l'estudi Doppler de les artèries uterines", afirma el Dr. Mendoza.

Aquesta descoberta té importants implicacions clíniques, ja que "permetria reduir els diagnòstics erronis de preeclàmpsia en dones gestants amb COVID-19 i evitaria parts prematurs o decisions precipitades",comenta el Dr. Manel Mendoza. Els casos de COVID-19 amb síndrome que imita la preeclàmpsia, solen resoldre espontàniament després de la recuperació de la pneumònia, per tant la síndrome en sí, no seria indicació de provocar el part de forma prematura.