Un estudi publicat a l'https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1064748118304111?via%3Dihub" American Journal of Geriatric Psychiatry i liderat per investigadors del Parc Sanitari Pere Virgili i del Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari ha analitzat per primera vegada el delírium i els seus subtipus motors en un elevat grup de pacients ancians en unitats de cures subagudes, associant-ho als seus resultats funcionals. El delírium és un trastorn freqüent, agut i costós que afecta d'un 14 a un 56% de pacients ancians hospitalitzats. Es pot associar amb un deteriorament funcional, amb noves incidències de demència o un empitjorament d'una demència preexistent, amb la durada de l'estada hospitalària i amb la mortalitat, entre d'altres. El delírium es classifica en tres subtipus motors: hiperactiu, hipoactiu i mixte, tot i que la seva prevalença i pronòstic encara no estan clarament establerts.Els investigadors han analitzat la prevalença dels diferents subtipus de delírium, els seus factors de risc i resultats en pacients ancians amb multimorbilitat ingressats en una Unitat d'Atenció de Subaguts, un centre de cures geriàtriques post-agut per al tractament a curt termini de les malalties cròniques exacerbades.Dels 352 pacients amb delírium analitzats, el subtipus hiperactiu va ser el més prevalent (40,6%), seguit del mixte (31%), l'hipoactiu (25.9%) i el no-motor (2.6%). Els pacients institucionalitzats, amb demència i/o major discapacitat van presentar més risc de desenvolupar un delírium hipoactiu.No hi ha dades sobre el subtipus de delírium en pacients hospitalitzats multimòrbids i d'edat avançada i la seva associació amb l'estat funcional, cognitiu, nutricional i social, i amb malalties cròniques específiques o comorbiditat.L'estudi va detectar diferents resultats segons els subtipus de delírium. Els pacients amb el subtipus hipoactivo van presentar una taxa de mortalitat més elevada i major institucionalització a l'alta en comparació amb els pacients del subtipus hiperactiu. Val a destacar que l'estudi és pioner en suggerir que la comorbiditat es pot associar de forma independent a un major risc de delírium hipoactiu.La identificació dels factors de risc i les trajectòries dels subtipus motors específics del delírium pot ajudar a desenvolupar estratègies millor adaptades abans, durant i després de l'ingrés per a aquells pacients amb el risc de delírium.