La Dra. Anna Rosell, del grup de recerca en Malalties Neurovasculars del VHIR, la Dra. Anna Roig del Grup de Nanopartícules i Nanocomposites de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i la Dra. Eva Pereiro, responsable de la línia de llum Mistral al Sincrotró ALBA, han obtingut per primer cop imatges de cèl·lules endotelials progenitores humanes, utilitzant el microscopi de transmissió de raigs X (Transmission Soft cryo-X-ray Microscopy). La recerca en l’ictus se centra en el nou concepte de la potenciació de la plasticitat neurovascular després del dany cerebral i per això, els investigadors busquen teràpies cel·lulars dirigides a estimular aquesta neuroreparació. El grup de recerca en Malalties Neurovasculars del VHIR investiga noves estratègies basades en la potenciació de les respostes angio-vasculogèniques. Es tracta de l’administració de cèl·lules endotelials progenitores (EPCs) per promoure la creació de nous vasos sanguinis des de l’àrea perilesional no afectada. No obstant, per a un tractament exitós, és crucial assegurar l’arribada i l’empelt d’un nombre suficient de cèl·lules trasplantades a les zones del cervell on la seva acció és imprescindible per a la neuroreparació. El grup de Malalties Neurovasculars del VHIR i el grup de Nanopartícules i Nanocomposites l’ICMAB-CSIC van començar un projecte l’any 2009 amb la hipòtesi que aplicant externament al cervell un camp magnètic i incorporant nanopartícules d’òxid de ferro a les EPCs, seria possible guiar de forma segura l’arribada d’aquestes cèl·lules a àrees específiques del cervell on el seu empelt reforçaria els mecanismes endogènics reparadors basats en el seu potencial angio-vasculogènic. L’experiment realitzat al Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès tenia l’objectiu de capturar, mitjançant tomografies de raigs X, imatges d’EPCs sense seccionar i contenint nanopartícules. D’aquesta manera, seguint uns llargs protocols per a la preparació de les mostres, els investigadors han obtingut les primeres imatges de cèl·lules endotelials progenitores humanes amb i sense nanopartícules.Després d’un procés en què s’haurà de realitzar la reconstrucció de les imatges, amb aquest experiment els investigadors esperen obtenir dades tomogràfiques de 50-60nm de resolució que permetran visualitzar en 3D les cèl·lules senceres (i no en seccions). Això permetrà realitzar un estudi comparatiu de morfologia i mida entre les cèl·lules amb ferro i les cèl·lules sense, així com també entre els diferents subtipus d’EPCs. Amb aquest estudi d’altra banda, els investigadors pretenen determinar la distribució espacial dels endosomes o lisosomes que contenen nanopartícules dintre de les cèl·lules. Aquest projecte compartit entre el VHIR, l’ICMAB-CSIC i el sincrotró ALBA està finançat per l’Instituto Carlos III i el Ministeri d’Economia i Competitivitat.Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any 15 milions de persones a tot el món pateixen un ictus. La incidència d’aquesta malaltia a Europa és aproximadament de 200-250 casos cada 100.000 habitants i s’estima que menys del 5 per cent d’aquests pacients reben tractament, ja que només tenen disponibles teràpies de reperfusió de l’arteria obstruïda amb una estreta finestra terapèutica de només unes hores des de l’inici dels símptomes. És per això que la recerca de teràpies neuroreparadores és una necessitat per tots aquells malalts que han patit o patiran un ictus en el futur.