La innovació és inherent al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, per garantir que els serveis i l’atenció que ofereix als i les pacients siguin d’alta qualitat i estiguin a l'avantguarda. La Intel·ligència Artificial (IA), la robòtica i els bessons digitals i la realitat virtual protagonitzen els últims projectes d’innovació de Vall d’Hebron, que està present aquesta setmana en les sessions ICS del Mobile World Congress, que se celebra fins a aquest divendres a Barcelona. Vall d’Hebron, on la generació de coneixement és continu, disposa de nombrosos projectes que ja s’estan aplicant a la pràctica clínica i la recerca, 18 empreses (spin offs i starts ups) creades i 74 patents transferides a partir de l’expertesa dels seus professionals. A més, ja porta sis edicions del concurs d’idees Jo Innovo, on els i les professionals de l’Hospital resolen necessitats que han detectat en l’exercici de la seva feina a través de les noves tecnologies. La innovació impregna el dia a dia de l’activitat assistencial, la recerca, la docència i la gestió.

En l’àmbit europeu, Vall d’Hebron participa en el projecte INDICATE, per millorar l'accés i l'intercanvi de dades entre les unitats de cures intensives. Pioners en apostar per un model d’UCI intel·ligent ja el 2018, Vall d’Hebron col·labora amb altres organitzacions del sector sanitari europeu per millorar els resultats dels pacients i fomentar un enfocament de l'assistència sanitària basat en dades, que faciliten la presa de decisions clíniques en situacions de màxima complexitat com ara la Covid. En aquest sentit, també disposa de la plataforma VHTeDades per tal de democratitzar l’ús de les dades a tota la institució, no només l’Hospital sinó també Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i consolidar un model data driven, amb una gestió que es basa en l’evidència científica i l’anàlisi de dades objectives, que proporciona un substrat de qualitat de cara a desenvolupar eines d’IA i detectar necessitats clíniques i de recerca.

Com transformar el sistema sanitari fent confluir la transformació digital amb l’atenció basada en valor és de fet  l’objectiu de la Salut Digital basada en Valor, a debat aquest dilluns en una de les sessions ICS del Mobile World Congress. La sessió està moderada per la Dra. Yolima Cossio, directora de sistemes de la informació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i compta amb la participació de Marc Danés, cap de processos transformacionals de l’Hospital Germans Trias i Pujol, David López, metge de primària a l’ICS i líder de PROMS eCAP, Mariana Muñoz, pneumòloga de l’Hospital de Bellvitge, i Joan Segur-Ferrer, especialista en assessorament de tecnologia en salut d’AQUAS. En l’actualitat, Vall d’Hebron ja mesura més de 30 patologies a través dels qüestionaris PROMs i disposa de més de 200.000 respostes a qüestionaris PREMs (Patient Reported Experience measurements). Tota aquesta informació ha permès avançar en l’avaluació dels resultats de salut i dissenyar accions de millora en l’atenció incorporant l’experiència dels pacients, que participen de manera activa en el seu procés, fet que els ajuda a conèixer millor el seu estat de salut i a millorar l’adherència als seus tractaments.

Bessons virtuals per replicar processos

Vall d’Hebron també és pioner a fer servir els bessons virtuals, que permeten replicar processos en un entorn virtual per anticipar respostes a potencials errors i millorar la presa de decisions. A través del VHIR participem en la iniciativa ARTEMIs per estudiar el fetge gras i les seves complicacions cardiovasculars mitjançant bessons virtuals. Recentment, el VHIR va presentar el seu nou model d’innovació per maximitzar l’impacte de la recerca en salut en el marc de la BCN Health Innovation Week organitzada per Biocat. Aquest model d’innovació és un sistema estructurat que prioritza els projectes amb més potencial per tal d’assegurar-ne la viabilitat i maximitzar les probabilitats d’èxit en la seva aplicació clínica i comercialització, amb un enfocament centrat en els pacients. Entre els projectes hi ha, per exemple, nous fàrmacs desenvolupats, eines de diagnòstic, dispositius mèdics o solucions digitals de salut.

La IA al servei del pacient i la recerca

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron també està desenvolupant algoritmes d’IA per anticipar al·lèrgies a medicaments i eventuals accidents de seguretat a través de diferents aplicacions. També ha incorporat sensors als llits dels pacients amb fragilitat, per tal d’evitar caigudes, i xatbots per trucar als pacients i programar visites d’una forma més eficient. També ha implementat a la pràctica sanitària assistents virtuals com ‘Lola', que permet fer seguiment a pacients amb càncer de pròstata per tal de recopilar els seus indicadors de salut i poder anticipar-se a qualsevol complicació, i ha intensificat l’atenció telemàtica i les visites virtuals als pacients de diferents patologies, com ara l’ictus.
La IA va protagonitzar així mateix l’última edició del Jo Innovo, on va resultar guanyador InformaTIC, un assistent virtual amb IA generativa que concentra tot el coneixement de Vall d’Hebron per a pacients i treballadors. El VHIO lidera diversos projectes basats en la intel·ligència artificial (IA) i l’aprenentatge automàtic (ML), un exemple destacat és DISCERN, eina desenvolupada per Investigadors del Grup de Radiòmica del VHIO conjuntament amb investigadors de la Unitat de Neuroradiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) mitjançant l’aprenentatge de patrons de la ressonància magnètica estàndard, que ha obtingut resultats superiors als mètodes tradicionals en el diagnòstic de tumors cerebrals. Una altra iniciativa és AI4LUNGS, consorci europeu que rep finançament d’Horizon Europe i reuneix 18 organitzacions de 10 països per desenvolupar solucions digitals encaminades a perfeccionar la diagnosi i el maneig de diverses patologies pulmonars. Així mateix, el projecte ALMA, impulsat per centres de recerca i universitats i l’empresa SpotLab, compta amb la participació del VHIO en l'aplicació d'algoritmes d'intel·ligència artificial a malalties hematològiques per millorar el diagnòstic, tractament i pronòstic. Finalment, La spin-off del VHIO, CURE51 utilitza IA, incloent-hi deep learning, xarxes neuronals i biotecnologia per estudiar dades de supervivents de càncer amb característiques biològiques excepcionals.

Realitat virtual per a formació i per reduir l’ansietat i millorar el dolor dels pacients

La realitat virtual està incorporada al dia a dia de Vall d’Hebron. Per una banda, el Vall d'Hebron Centre de Simulació Clínica Avançada disposa d'una sala de simuladors de realitat virtual on els professionals s'entrenen en habilitats tècniques per intervencions quirúrgiques amb laparoscòpia o operacions amb robots. També de Simoons, una plataforma de simulació virtual que proporciona escenaris virtuals que recreen entorns reals, com per exemple un box del Servei d’Urgències.

A més, la realitat virtual s’està fent servir per reduir l’ansietat dels i les pacients que s’enfronten a tractaments complexos o procediments quirúrgics, perquè puguin anticipar la situació. Es fa servir la realitat virtual amb els infants i adolescents que requereixen una canulació venosa central i, dins el projecte Nixi for Children, amb els pacients pediàtrics que s’enfronten a una cirurgia i els que han de fer front a radioteràpia, entre d’altres.

Taller d’AstraZeneca en el marc del Mobile World Congress

Vall d’Hebron també participarà el dimarts en la sessió ‘Innovació per al futur de salut: Transformat les cures avui’, organitzada per AstraZeneca, que tindrà com una de les moderadores a la Dra. Yolima Cossio i en la qual també participarà la Dra. Irene Sansano, del Servei d’Anatomia Patològica de Vall d’Hebron. L’Hospital va ser pioner en la implementació de Digipàtics, un projecte que l’Institut Català de la Salut (ICS) va desplegar el 2021 i ha permès crear la xarxa digital d’anatomia patològica més gran d’Europa i facilitar que es comparteixin diagnòstics i coneixements en temps real per part dels hospitals públics de Catalunya. Gràcies a Digipàtics, l’ICS ha desenvolupat quatre algoritmes d’intel·ligència artificial propis, que han permès millorar el diagnòstic del càncer de mama a partir de la quantificació de quatre biomarcadors (HER2, Ki67, receptors d’estrògens i receptors de progesterona). En l’actualitat es treballa per desenvolupar, també, algoritmes per al diagnòstic del càncer de pulmó.