Alguns marcadors bioquímics (com ara PlGF i PAPP-A) i biofísics del primer trimestre de la gestació, combinats amb els antecedents i característiques de la dona embarassada, són capaços de predir la preeclàmpsia precoç (abans de les 34 setmanes) i preterme (abans de les 37 setmanes). Actualment, els models de predicció més utilitzats es basen en el valor dels biomarcadors obtinguts entre les setmanes 11 i 13 d'embaràs, però un nou estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha mostrat que els marcadors tenen la mateixa capacitat de predicció si es mesuren entre les 8 i les 11 setmanes. D'aquesta manera, es podria combinar aquesta analítica amb la que es realitza habitualment per al cribratge de la síndrome de Down. Aquest fet evitaria tornar a punxar a la gestant així com donar el resultat dels dos cribratges a la vegada i en el mateix moment de l'ecografia del primer trimestre.La preeclàmpsia és una síndrome que té lloc en un 2-8% de les gestants i que es caracteritza per hipertensió i presència de proteïnes en la orina. Aquesta complicació, que es desenvolupa a partir de la setmana 20 de gestació, és la primera causa d'ingrés a les unitats de cures intensives de les dones embarassades i, en molts casos, necessita de la inducció del part per poder resoldre els símptomes, que poden ser molt greus si apareix de manera precoç.Aquesta nova investigació, que ha estat publicada a la revista https://obgyn.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/uog.22071 Ultrasound in Obstetrics & Gynecology, ha estat liderada per la Unitat de Medicina Materna i Fetal de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. L'estudi ha fet seguiment de 2.641 dones al llarg del seu embaràs. D'aquestes, 90 van desenvolupar preeclàmpsia, 11 de les quals van ser d'aparició precoç i 30 d'aparició preterme.Les dones participants es van classificar en dos grups depenent del moment en què es van analitzar els biomarcadors predictius de preeclàmpsia: abans o després de les 11 setmanes de gestació. En un dels grups, les dones es trobaven entre la 8a i 11a setmana de gestació, i a l'altre grup entre les setmanes 11 i 13.Els investigadors van fer servir dos algoritmes per calcular el risc de preeclàmpsia en aquestes 2.641 gestants. Un dels algoritmes era el publicat per la Fetal Medicine Foundation. El segon algoritme havia estat, en part, desenvolupat pels mateixos investigadors de Vall d'Hebron i publicat el gener de 2020 a la revista American Journal of Obstetrics and Gynecology. Els dos algoritmes obtenen un risc personalitzat per a cada cas en funció dels antecedents i les característiques maternes, el Doppler de les artèries uterines, la tensió arterial mitja, la PAPP-A i el PlGF. En aquest estudi es va avaluar la medició dels biomarcadors abans o després de les 11 setmanes. Els resultats obtinguts en aquest estudi van mostrar que la capacitat predictiva dels dos algoritmes era la mateixa per predir preeclàmpsia precoç i preterme independentment de quan s'havien mesurat els biomarcadors (abans o després de les 11 setmanes)."Aquests resultats tenen importants implicacions clíniques, ja que es podria fer un cribratge de la preeclàmpsia en el mateix moment que es realitza el cribratge de síndrome de Down. Això evitaria punxades innecessàries i permetria donar el resultat dels dos cribratges a la vegada en el moment de la ecografia de primer trimestre", destaca el Dr. Manel Mendoza, facultatiu especialista del servei de Obstetrícia, responsable de la Unitat d'Insuficiència Placentària de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del VHIR.Les troballes d'aquesta recerca assenten les bases per fer estudis amb una cohort més gran, amb l'objectiu de validar aquest nou sistema de cribratge amb un major número de casos de preeclàmpsia precoç o preterme.