Les persones amb un deteriorament cognitiu lleu (DCL), en què la memòria és una de les capacitats cognitives afectades i sense una causa que pugui justificar els dèficits cognitius, formen part del grup de major risc a l’hora de desenvolupar una demència, segons un estudi recent de la Fundació ACE, Barcelona Alzheimer Treatment and Research Center, en el que col·labora la Dra. Mercè Boada del grup de recerca d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el centre d’investigació de la malaltia de l’Alzheimer de la Universitat de Pittsburgh (Estats Units).Aquesta investigació, que s’acaba de publicar a la revista internacional "http://www.vhir.org/global/pdf/noticies/espinosa%20et%20al.,%202013.pdf" Journal of Alzheimer’s Disease, compta amb la mostra més gran de DCL de tot el món, on s’hi inclouen 550 subjectes majors de 60 anys, amb mostres d’ADN disponibles i amb un seguiment evolutiu al llarg de 5 anys a la unitat de diagnòstic de la Fundació ACE. El grup d’investigació de la Fundació ACE ha analitzat els factors de risc que fan als individus amb DCL més vulnerables a l’hora de desenvolupar una demència, sobretot la malaltia de l’Alzheimer, per prevenir-ne la seva aparició.Hi ha dos indicadors estàndard per classificar una persona amb DCL. El primer fa referència al tipus d’alteració de les capacitats cognitives, ja que l’individu pot tenir afectació de la memòria (DCL amnèsic) o, en canvi, d’altres capacitats cognitives com el llenguatge i la capacitat d’orientació (DCL no amnèsic). La segona classificació té relació amb l’origen del deteriorament. Hi ha casos en què l’origen del DCL és una patologia cerebrovascular o símptomes psicoafectius –com l’angoixa o la depressió–, mentre que en d’altres casos no hi ha cap comorbiditat que pugui justificar els dèficits cognitius.Segons els resultats de l’estudi de la Fundació ACE, els individus amb problemes de memòria sense comorbiditats tenen 8,5 vegades més risc de tenir demència que les persones amb un DCL no amnèsic causat per una patologia cerebrovascular o psicoafectiva.“La identificació d’aquest grup de risc ens ofereix una nova diana per investigar la malaltia de l’Alzheimer en futurs assaigs clínics”, destaca Ana Espinosa, primera autora de l‘estudi i neuropsicòloga de la Unitat de Diagnòstic de la Fundació ACE. En investigació clínica, la bateria neuropsicològica, com la que s’ha utilitzat en aquest treball científic (NBACE), té un major cost-benefici, i podria convertir-se en un mètode més sensible per a avaluar les funcions cerebrals afectades de forma precoç.