Investigadors del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert que els pacients amb la síndrome de l'intestí irritable amb diarrea i els que alternen constipació amb diarrea tenen menys diversitat microbiana. En concret, tenen menys bacteris productors de butirat i metà que els pacients sans o els pacients amb constipació. Aquesta és una de les troballes que es publiquen a Nature Scientific Reports, arran d'una investigació que ha comptat amb la major mostra de pacients d'aquesta malaltia analitzada fins ara.Per dur a terme l'estudi, liderat per la Dra. Chaysavanh Manichanh, els investigadors van analitzar la composició i l'estructura del microbioma de 113 pacients amb intestí irritable i de 66 persones sanes. En total, van examinar 273 mostres fecals, ja que diversos pacients van proporcionar una segona mostra un mes després. D'entre les mostres de la síndrome de l'intestí irritable, van incloure als tres suptipus, classificats segons els símptomes clínics dels pacients: els que tenen diarrea freqüentment, els que tenen estrenyiment o constipació constant, i els que alternen diarrea i constipació.Com a primer resultat de l'estudi, destaca les similituds trobades entre els diferents grups. "Els pacients amb diarrea i els que alternen diarrea amb estrenyiment tenen una composició de la flora molt semblant, mentre que la diversitat de la microbiota dels pacients que només tenen estrenyiment és més similar a la dels individus sans", assegura la Dra. Manichanh. Una troballa que demostra, segons la investigadora del VHIR, que "qualsevol intent de modular la composició de la microbiota dels pacients amb la síndrome de l'intestí irritable no funcionarà igual en tots els pacients".Per un costat, en quant als pacients amb diarrea, els investigadors van detectar que tenien menys bacteris productors de butirat i metà. El butirat s'ha demostrat que contribueix a la impermeabilitat de la barrera epitelial i per tant, la seva absència o poca presència provoca que els microbis traspassin la barrera i interactuïn amb cèl.lules immunitàries o nervioses de la paret intestinal.Per un altre costat, respecte al metà, els científics del VHIR no només han identificat que els pacients amb diarrea tenen menys microbis productors d'aquest gas, sinó que entre els pacients amb estrenyiment abunden aquest tipus de bacteris que endarrereixen el contingut intestinal.A més a més d'aquests resultats, l'estudi també ha permès correlacionar diferents famílies de bacteris amb la sensació de flatulència, dolor i inflor abdominal, i detectar que els pacients que han pres alguns medicaments protectors d'estómac presenten un increment de la població d'una família de bacteris més patògens.Després d'aquesta anàlisi en profunditat, els investigadors estan immersos ara en un nou projecte per tractar de modular la microbiota mitjançant la dieta. Però abans d'aquest pas, encara han d'aïllar bé els bacteris identificats per determinar que són mecanismes clau en els diferents subtipus de la síndrome de l'intestí irritable.Al món s'estima que la síndrome de l'intestí irritable afecta l'11 per cent de la població. Només al Vall d'Hebron, la Unitat de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva compta amb més de mil pacients. No obstant, els experts consideren que la seva prevalença podria ser superior, ja que la manca de marcadors biològics comporta que moltes vegades aquests pacients siguin diagnosticats d'altres patologies com són la inflor abdominal o l'estrès psicològic.