L’activitat, amb prop de 120 persones inscrites, on trobem a Anna Santamaria, directora d’Estratègia Interna, i Rafael Navajo, director d'Innovació i Transferència Tecnològica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat organitzada amb l’objectiu de crear un espai d’intercanvi de coneixement, reptes i objectius compartits per potenciar l’impacte científic i assistencial. La jornada ha estat promoguda per la UAB i els Instituts de Recerca hospitalaris:  el VHIR, l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), amb el suport del Vicerectorat de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UAB.

La vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria, Rosa María Sebastián, ha donat la benvinguda als assistents recordant que aquesta és una iniciativa “que ja porta més d’un any de recorregut”. Segons la vicerectora, “s’ha d’aprofitar tot el potencial dels hospitals per treballar conjuntament. La UAB és multidisciplinària, i una jornada com la d’avui és una empenta per generar oportunitats d’innovació. Els hospitals necessiten la universitat i la universitat necessita els hospitals”.

El rector, Javier Lafuente, ha destacat que estem “en un bon moment. Tenim un nivell de multidisciplinarietat que ens permetrà arribar molt lluny. La jornada és un punt d’inflexió per connectar-nos i treballar com un macroorganisme, aprofitant tots els recursos per donar resposta als reptes de la societat”.

Lluís Blanch, exdirector de l’I3PT, ha animat a reforçar els vincles entre les institucions per desenvolupar projectes conjunts amb impacte científic i social. També ha presentat el ponent de la conferència inaugural, Alfonso Valencia, investigador ICREA i director de l’Institut Nacional de Bioinformàtica (INB-ISCIII). Valencia, referent internacional en bioinformàtica i ciències de dades, lidera el Departament de Ciències de la Vida al Barcelona Supercomputing Center (BSC). Durant la seva ponència, ha explicat el projecte Digital Twins del BSC, orientat a generar bessons digitals per modelar ciutats, el planeta Terra, mecànica, computació quàntica, i éssers humans. En aquest darrer àmbit, Valencia ha explicat com s’ha desenvolupat programari per a generar bessons digitals de parts d’un sistema biològic complex, les dificultats per dur a terme el projecte amb dades internacionals de pacients, i com s’hi està aplicant la IA per desenvolupar-lo. “L’únic gran èxit de la IA ha estat en l’àmbit de les proteïnes, amb conseqüències en tota la indústria biotecnològica”, ha remarcat Valencia, “el 20% dels medicaments aprovats en el darrer any tenen una part substancial computacional”.

Tot seguit, professionals de la UAB i dels instituts participants han exposat diversos reptes de recerca. L’investigador Eric Voltà, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) de la UAB, ha presentat un treball sobre proteïnes recombinants per a l’alliberament sostingut de fàrmacs. Jordi Pujols, també de l’IBB, ha explicat el projecte NANOBLOCK, una plataforma biotecnològica per a la detecció i tractament de patògens infecciosos. La tecnologia pretén ser una eina molecular multifuncional: una proteïna que s’autoensambla en un anell multifuncional que es pot modificar per tenir diferents funcions, “molt homogènia, estable, segur i patentable”, resumeix Pujols.

Per part de l’IR Sant Pau, Victor Najas, logopeda de l’Hospital de Sant Pau, ha presentat la recerca en detecció de la fragilitat oral, un deteriorament de les habilitats físiques com la masticació, salivació o la deglució. “Es tracta d’una fragilitat que pot comportar problemes també de coll cap avall, però no existeix cap eina diagnòstica”, recorda Najas, “nosaltres ens plantegem generar la primera eina i la primera solució digital per al diagnòstic de la fragilitat oral”.

La directora del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Pau, Arantxa Mas, ha parlat del registre del patró respiratori de forma contínua en respiració espontània per obtenir dades de valor clínic. “La insuficiència respiratòria és la causa del 10% dels ingressos hospitalaris, 10.000 persones moren a Catalunya cada any per aquest tipus d’insuficiència”, ha explicat Mas. Conèixer la freqüència respiratòria i la manera de respirar són eines molt importants, però no és habitual monitoritzar-les fora de les UCIs. “Vam introduir un sensor a les màscares habituals de Ventouri per poder mesurar aquests paràmetres i ens ha aportat molta informació. Ara necessitem un sistema més lleuger i fàcil d’usar i una anàlisi intuïtiva instantània”, planteja com a repte Arantxa Mas.

Tot seguit, Antoni Artigas, investigador del grup de recerca traslacional en el pacient crític de l'I3PT, ha presentat el repte de plantejar nous tractaments personalitzats i tècniques diagnòstiques per a la sèpsia i la insuficiència respiratòria aguda, amb més de 50 milions de malalts a tot el món. “L'OMS ha recomanat els governs invertir en cercar nous tractaments i mètodes de diagnòstic”, ha recordat Artigas. La recerca se centra en “una detecció precoç i una teràpia cel·lular sense cèl·lules, amb vesícules que encapsulen els agents terapèutics. Ara ens falta analitzar característiques d’aplicació d’aquestes vesícules”.

Víctor M. Martínez González, director del Centre de Medicina Genòmica de l’I3PT, ha parlat sobre la detecció del mosaïcisme somàtic en el diagnòstic de rutina i les variants ocultes en pacients no diagnosticats. S’ha centrat en “el mosaïcisme somàtic que es produeix en etapes primerenques del desenvolupament embrionari”. El repte és desenvolupar una metodologia que permeti detectar aquest tipus de mosaïcisme en diagnòstics de rutina, amb mutacions que no són presents en totes les cèl·lules del cos.

En representació de l’activitat del VHIR, Rafael Navajo, director d’Innovació i de Transformació Tecnològica de l’institut, ha parlat de la valorització d’actius en les fases pre-seed, seed i spin-off. “Des que un projecte comença fins que arriba al mercat hi ha un recorregut molt llarg, s’han d’identificar les oportunitats de negoci, la regulatòria, etc.”, explica Navajo. “Si en les fases finals de desenvolupament i transferència no podem avaluar bé el valor de l’actiu cientificotecnològic, no tindrem prou retorn”, ha afegit.

Anna Santamaria, directora d’Estratègia Interna, ha presentat els reptes de la recerca sobre l’impacte de la contaminació ambiental en la salut mental de les comunitats urbanes. Per a Santamaria, “la pol·lució està lligada amb les malalties mentals, i nosaltres estudiarem els mecanismes que hi ha darrere d’aquestes relacions per crear ambients més saludables”.

Pel que fa a l’IGTP, Josep Manyé, del Grup d’investigació malalties hepàtiques i digestives, ha parlat de salut digestiva, i més concretament de l’ús de vesícules extracel·lulars com a teràpia per a malalties immunomediades. “Ens centrem en malalties inflamatòries intestinals: colitis ulcerosa i malaltia de Crohn. Són de base genètica, però hi intervé la macrobiota intestinal” destaca Manyé. “Ens hem centrat en el desenvolupament d’una nova estratègia terapèutica basada en cèl·lules mare. Hem aconseguit reduir la inflamació fins a 200 vegades i amb molta durabilitat de l’efecte antiinflamatori”. Ara, el repte que es plantegen és “fer arribar les teràpies al pacient, optimitzar la matriu d’alliberament i aplicar l’estratègia a altres malalties”.

Per últim, Marc Jante, investigador del grup de recerca Nurecare-IGTP,  ha presentat el projecte UPPLong, de l’àmbit de la salut comunitària, per tal de facilitar l’atenció de valor en la gestió d’úlceres per pressió. El problema afecta un de cada 10 pacients ingressats a nivell mundial. “UPPLong és un dispositiu que analitza per imatge, termografia i ecografia les característiques de la lesió”, explica Jante, “l’objectiu és integrar machine learning per tenir un algoritme predictiu amb capacitat per oferir tractament específic a cada pacient”.