El 2017, Angola va enviar a l’espai el seu primer satèl·lit, l’Angosat. Va costar 320 milions. Però abans de complir el seu objectiu, millorar les comunicacions d’aquest país africà, on el 40% viu sota el llindar de la pobresa, es va perdre. Què es podria haver fet amb aquests diners? Aquest és el rerefons que planteja la pel·lícula “As aventuras d’Angosat”, que aquesta setmana ha aterrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de la mà del Dr. Israel Molina, cap de la Unitat de Medicina Tropical Internacional. L’estrena a Vall d’Hebron d’aquest musical, amb el seu actor protagonista, el raper i activista polític Isis Hembe, i el seu codirector, Resem Vekrom, és fruit d’un cúmul de casualitats que connecten l’art amb la recerca.

La primera va tenir lloc fa més de 15 anys, quan una monja, Milagros Moreno, directora de l’Hospital Nossa Senhora da Paz de Cubal (Angola), va visitar la consulta del Dr. Israel Molina. El metge li va dir que un dia aniria a veure-la i va complir la seva paraula. D’aquell viatge va néixer la necessitat de col·laborar. En un món globalitzat, amb el canvi climàtic desfermat i l’arribada de vectors com el mosquit tigre, els pacients de la Unitat de Medicina Tropical de Vall d’Hebron amb malalties infeccioses com la malària, el zika o la tuberculosi ja no són només viatgers o migrants, i té tot el sentit estudiar-les in situ. Vall d’Hebron va establir una sucursal a Angola per fer recerca, assistència i docència, amb una persona fixa i residents que hi fan rotació.

L’equip de Vall d’Hebron va començar estudiant la tuberculosi multiresistent que hi ha a la zona. Però el 2012, després de veure que a la consulta arribaven molts casos d’esquistomiasi, va decidir investigar-la. Aquesta va ser la segona casualitat. L’esquistomiasi és la malaltia parasitària que causa més baixes darrere la malària i està en el catàleg de malalties tropicals desateses de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És un paràsit d’aigua dolça, que s’hi troba molt bé al Cubal, el riu que dona vida a la localitat angolesa del mateix nom. Entra al cos humà pels peus i, si no s’expulsa, pot fer la guitza als ronyons, als intestins o a l’urèter. El riu Cubal és l’àgora d’aquest municipi: allà s’hi troben les dones que renten roba, nens que juguen i pescadors. Tot i existir un tractament econòmic, l’esquistomiasi mata 200.000 persones cada any a l’Àfrica subsahariana. Prop de 230 milions de persones necessiten tractament cada any, però la clau, per al Dr. Israel Molina, és la prevenció i un canvi profund en la relació de la població amb l’aigua del riu.

“La principal dificultat que tenim és que la gent no escolta uns científics blancs que arriben d’Europa”, reconeix el Dr. Israel Molina, que va compartir aquesta reflexió en veu alta amb l’equip d’“As aventuras d’Angosat”, a la presentació i posterior col·loqui a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. I aquí entra en joc la tercera casualitat, de la qual ha sortit una proposta de col·laboració que pot canviar el futur de l’esquistomiasi. L’equip del Dr. Israel Molina ha estat rodant un documental sobre la seva activitat a Angola amb Marc Serena. Coincideix que aquest director i periodista català ha rodat també a Angola un curtmetratge de 34 minuts, a mig camí entre el musical i la denúncia social, “As aventuras d’Angosat”, que el Dr. Israel Molina ha volgut portar a Vall d’Hebron per sacsejar consciències, obrir un espai de reflexió i de col·laboració.

“As aventuras d’Angosat” està rodat al barri de Cazenga, de Luanda, amb un repertori d’artistes amb capacitats diverses. El protagonista Man Ré, interpretat per Isis Hembe, és un personatge que somia viatjar a l’espai. Tot va bé fins que la seva nau s’espatlla i es troba sol, una metàfora del viatge que en el seu dia va fer el satèl·lit Angosat. Man Ré canta unes lletres travessades per la discapacitat física i la reivindicació social. “Vens d’un planeta on no hi ha felicitat completa”, “si sents coses al cap i al cor que no pots expressar en paraules, canta” o “hi ha molts sistemes solars per conèixer”, en relació amb la gent que ens envolta i que ens creuem en el nostre dia a dia. Les seves lletres, que barregen reivindicació social i experiència de discapacitat, funcionen com un altaveu emocional en un entorn on la desigualtat és molt present. El film mostra el potencial de l’art com a eina de transformació i inclusió social. “Va funcionar com a espai d’intercanvi i, per a alguns dels actors, amb discapacitats diverses, va ser una palanca per sortir de casa, perdre la por, socialitzar i superar-se”, exposa Resem Vekrom.

Portat al camp de la ciència, per al Dr. Israel Molina, projectes artístics com “As aventuras d’Angosat” tenen el sentit de millorar els entorns i la vida de les persones. Aprofitant la trobada, va proposar a l’equip angolès de la pel·lícula col·laborar en nous projectes que utilitzin l’art per millorar la comunicació amb la comunitat de Cubal. “Si, en comptes d’un científic blanc, s’hi dirigeix un raper angolès que parla el seu idioma i coneix les seves tradicions, potser trobem la fórmula perquè aprenguin a relacionar-se amb el seu entorn de manera que tingui un impacte en la millora de la seva salut”, va traslladar a Isis Hembe i Resem Vekrom. Un repte que els artistes van acceptar.