Per primera vegada en humans, un estudi clínic ha testat un nou concepte terapèutic consistent en vacunes d'immunoteràpia adaptades a les característiques específiques dels tumors individuals i sistemes immunitaris dels pacients amb glioblastoma, un tipus de tumor cerebral molt agressiu.Vall d'Hebron ha participat en aquest estudi que avui publica la revista Nature. L'estudi GAPVAC-101 en fase 1, internacional i multicèntric demostra la prova de concepte de l'enfocament del Consorci de Vacunació Activament Personalitzat de Glioma (GAPVAC). Està dirigit pel Dr. Wolfgang Wick, la Universitat de Heidelberg i el Consorci Alemany del Càncer (DKTK) i el Dr. Pierre-Yves Dietrich, de la Universitat de Ginebra. Ha comptat amb la participació dels doctors Juan Sahuquillo, cap del grup de Recerca en Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Francisco Martínez Ricarte, investigador del mateix grup i el Dr. Jordi Rodón, investigador associat al Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i actualment també investigador a l'MD Anderson Cancer Center de Texas, als EUA. La perspectiva d'un enfocament activament personalitzat per al tractament del glioblastoma està cada vegada més a prop, ja que per primera vegada, la viabilitat d'una forma tan personalitzada d'immunoteràpia ha estat exemplificada en un entorn clínic. El glioblastoma, una forma agressiva de tumor cerebral amb mal pronòstic i que compta amb un arsenal terapèutic poc efectiu per a la supervivència general. De fet, les característiques pròpies del tumor, com per exemple la baixa càrrega mutacional que implica que sistema immunitari només pugui atacar a pocs neoantígens, ha contribuït a què els pacients no s'hagin pogut beneficiar prou dels últims avenços en inhibidors tumorals específics. A l'estudi van participar 15 pacients de sis hospitals europeus, un d'ells de Vall d'Hebron. Tots havien estat recentment diagnosticats de glioblastoma i van rebre dues vacunes terapèutiques de forma successiva. La primera de les vacunes, APVAC1, era activament personalitzada i estava dirigida a antígens no mutats. La segona vacuna, APVAC2, es dirigia preferentment contra neoantígens. Les composicions de les vacunes eren totalment personalitzades per a cada pacient en funció de l'anàlisi del transcriptoma, l'immunopeptidoma i el mutanoma dels tumors de l'individu i, en el cas de l'APVAC1, també es van basar en la capacitat de cada pacient per a desenvolupar una resposta immunitària. Les dues vacunes van mostrar una seguretat i una inmunogenicitat favorables.En aquest sentit, el Dr. Wolfgang Wick afirma que "la capacitat d'aprofitar el repertori complet d'antígens tumorals, inclosos els antígens no mutats i els antioxidants, pot oferir immunoteràpies més efectives, sobretot per a tumors amb baixa càrrega mutacional". I és que, tal com assenyala el Dr. Ugur Sahin, director executiu de BioNTech AG i vicepresident del consorci GAPVAC, "l'alta taxa d'immunogenicitat dels targets de la vacuna detectada en aquest estudi col.laboratiu indicaria que fins i tot els tumors amb una baixa càrrega mutacional, com els glioblastomes, són susceptibles de ser abordats amb immunoteràpia personalitzada". El Dr. Harpreet Singh, director Científic d'Immatics Biotechnologies GmbH i coordinador del consorci GAPVAC, destaca la satisfacció "d'haver pogut aconseguir un grau tan alt de personalització del tractament gràcies a la capacitat de realitzar espectrometria de masses, seqüenciació de d'última generació, microarrays de ARNm, anàlisi del repertori immunològic i fabricació de medicaments individualitzats per a cada pacient". El Consorci GAPVAC és un dels primers grups del món que té com a objectiu detectar mutacions en el glioblastoma per optimitzar i individualitzar els medicaments. Compta amb finançament de la Unió Europea (beca EU, FP7-HEALTH Recerca i Innovació) i està liderat per Immatics Biotechnologies GmbH (Tuebingen, Alemanya) i BioNTech AG (Mainz, Alemanya). A més de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a l'estudi van participar l'Hospital Universitari de Heidelberg (Alemanya), l'Hospital Universitari de Tuebingen (Alemanya), l'Hospital Universitari de Ginebra (Suïssa), el Centre Mèdic de la Universitat de Leiden (Països Baixos) ), el Ringhospitalet (Copenhaguen, Dinamarca), així com els BCN Peptides (Barcelona, Espanya), l'Associació d'Immunoteràpia del Càncer (CIMT), la Universitat de Califòrnia San Francisco (EUA), la Universitat Southampton (Regne Unit) i l'Institut Technion (Haifa, Israel). L'abordatge dels tumors del cervell a Vall d'HebronL'Hospital Universitari Vall d'Hebron realitza un abordatge multidisciplinari per al tractament dels tumors cerebrals tant en adults com en nens. Els serveis d'oncologia, radioteràpia, neuroradiologia, neuropatologia i neurocirurgia formen part d'un programa neurooncològic que proporciona un tractament integrat d'avantguarda per a pacients amb tumors del cervell i del sistema nerviós central. La recerca traslacional en neurooncologia està integrada en un programa multidisciplinari amb un fort enfocament en el desenvolupament primerenc de fàrmacs en tumors cerebrals primaris malignes, especialment glioblastomes. De la mateixa manera, els pacients es beneficien de les tècniques d'imatge i quirúrgiques així com les estratègies terapèutiques més innovadores i efectives. El programa d'neurooncologia inclou un Comitè de Tumors Cerebrals que es reuneix setmanalment per discutir i revisar casos complexos i determina el mètode òptim de tractament per a cada pacient en concret.