Un estudi internacional de fase III, realitzat sobre 1.717 pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració, demostra que l’ús del fàrmac enzalutamide abans de la quimioteràpia disminueix el risc de mort per la malaltia i permet endarrerir-ne la progressió. En els pacients amb càncer de pròstata metastàtic (resistent a la castració) el tumor ja no respon als tractaments hormonals, que busquen disminuir les hormones masculines (andrògens) de què s’alimenten les cèl·lules cancerígenes per créixer. Aquest estudi ha demostrat que l’administració d’enzalutamide abans de la quimioteràpia en pacients amb metàstasis que no presentaven pràcticament símptomes, bloqueja aquestes hormones i permet endarrerir l’inici de la quimioteràpia fins a 28 mesos. A l’assaig, publicat al " "http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1405095?query=featured_home" The New England Journal of Medicine i en què han participat l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), s’ha demostrat que els pacients que van rebre enzalutamide van aconseguir reduir la progressió del càncer un 81%, envers els malalts que rebien placebo. D’altra banda, es tracta d’un tractament amb menys toxicitat que pràcticament no comporta afectes adversos, tret de fatiga i hipertensió. Fins ara, els pacients amb càncer de pròstata metastàtic que no responien al tractament hormonal, no disposaven d’alternatives a la quimioteràpia, però els resultats de l’estudi avalen que amb aquest nou tractament, els pacients que no tinguin molts símptomes poden endarrerir l’inici de la quimioteràpia fins a 28 mesos amb una millor qualitat de vida. El Dr. Joan Carles, cap del Programa de tumors genitourinaris, del SNC i sarcomes de l’Hospital Vall d’Hebron i del VHIO, explica que “el tractament amb enzalutamide és fàcil d’administrar, té poca toxicitat i millora la supervivència i la qualitat de vida dels pacients amb càncer de pròstata metastàtic. Aquest és el segon fàrmac que demostra que podem controlar la malaltia i endarrerir-ne la progressió”. I afegeix que “gràcies als estudis que s’estan fent en els últims anys en aquesta línia, la supervivència d’aquests pacients s’ha doblat fins als 35-40 mesos”.