Una teràpia cel·lular innovadora desenvolupada a partir de cèl·lules de la mateixa pacient ha demostrat ser segura i potencialment eficaç en dones amb síndrome d’Asherman moderada i greu, una patologia uterina poc freqüent associada a infertilitat i a pèrdues gestacionals recurrents, per a la qual existeixen opcions terapèutiques limitades.

L’estudi, liderat per la companyia Endorenew i la Fundació Carlos Simón–INCLIVA i publicat a la revista Nature Communications, presenta els resultats d’un assaig clínic de fase 1/2 realitzat en dones que no havien respost als tractaments quirúrgics convencionals. El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha donat cobertura clínica a l’estudi, coordinat al centre pel Dr. Julio Herrero, cap de la Unitat de Reproducció Assistida de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR.

Un assaig clínic en pacients sense alternatives eficaces

L’assaig va incloure 20 dones amb síndrome d’Asherman moderada o greu, totes amb antecedents de fracàs després de cirurgia intrauterina. La intervenció va consistir en l’administració intraarterial d’una teràpia cel·lular autòloga, obtinguda a partir de cèl·lules de la medul·la òssia de les mateixes pacients.

Millora de l’endometri i resultats reproductius esperançadors

Els resultats de l’estudi van mostrar una millora significativa de l’estructura i la funció de l’endometri, avaluada mitjançant tècniques d’imatge com l’ecografia, la histeroscòpia i la histologia digitals, així com anàlisis transcriptòmiques avançades.

A més, la teràpia va ser ben tolerada, sense que es registressin efectes adversos greus relacionats amb el tractament durant el seguiment clínic, que va incloure embaràs i part. Com a resultat clínic rellevant, sis pacients van aconseguir gestacions evolutives, amb naixements sense complicacions rellevants i nadons sans.

Una opció esperançadora per a casos complexos

“La síndrome d’Asherman és una patologia amb opcions terapèutiques molt limitades, especialment en els casos moderats i greus que no responen a la cirurgia”, explica el Dr. Xavi Santamaria, investigador principal del projecte i primer autor de l’estudi. “En aquest assaig de fase 1/2, la teràpia cel·lular desenvolupada a partir de cèl·lules de la mateixa pacient va mostrar un bon perfil de seguretat i va permetre millorar l’endometri, reduir les adherències i possibilitar que un 30 % de les pacients, sense cap opció reproductiva prèvia, tinguessin fills”.

Cèl·lules amb potencial regeneratiu amb base clínica

Les cèl·lules utilitzades en la teràpia corresponen a una subpoblació CD133+ derivada de la medul·la òssia, prèviament caracteritzada per la seva capacitat regenerativa en el teixit endometrial, fet que reforça el seu potencial com a estratègia terapèutica en patologies uterines complexes. Aquestes cèl·lules s’obtenen mitjançant una extracció sanguínia i s’administren al nínxol endometrial mitjançant radiologia no invasiva a través del braç.

Un esforç col·laboratiu internacional

L’estudi ha estat coordinat per investigadors de la Fundació Carlos Simón–INCLIVA, en col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Banc de Sang i Teixits de Barcelona, la Universitat de València, Igenomix R+D, diversos centres hospitalaris de Barcelona i València, i la Yale School of Medicine, entre altres institucions.

Recerca translacional en salut reproductiva

Aquesta recerca s’emmarca en la línia de teràpies regeneratives de l’endometri impulsada per la Fundació Carlos Simón–INCLIVA, amb l’objectiu de traslladar els avenços en biologia uterina i medicina regenerativa a noves opcions terapèutiques per a dones amb patologies reproductives de difícil abordatge clínic.