La contaminació pot incrementar el risc de desenvolupar, a curt i llarg termini, malalties cardiovasculars, com ara infarts, arrítmies, trombosis o ictus. Es calcula que, arreu del món, és la causa de 8,8 milions de morts cada any, 30.000 de les quals a l’Estat. En aquest sentit, la Revista Española de Cardiología, publicació de la Societat Espanyola de Cardiologia, presenta una revisió on han participat diversos membres del grup de Malalties Cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron sobre la influència del medi ambient en la salut cardiovascular.

El treball, dut a terme per experts nacionals i internacionals, se centra en l’anàlisi dels efectes de les partícules de l’aire i els metalls pesants, contaminants que presenten evidència científica més sòlida sobre la seva influència en la salut cardiovascular. “Estudiar la contribució de les exposicions ambientals és important per minimitzar les influències nocives de la contaminació i promoure la salut cardiovascular mitjançant estratègies preventives o terapèutiques específiques”, afirma el Dr. Jordi Bañeras, metge adjunt del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR i primer autor del treball.

En concret, la revisió destaca l’increment en les hospitalitzacions degudes a insuficiència cardíaca a causa de la pol·lució de l’aire, i també la mortalitat a causa d’aquestes patologies. És especialment rellevant l’efecte de la inhalació de partícules amb un diàmetre inferior a 2,5 µm, ja que poden arribar al torrent circulatori i activar vies d’inflamació o d’estrès oxidatiu que promoguin isquèmia del cor, arrítmies o trombes.

En el cas dels metalls pesants, s’ha estudiat especialment l’impacte del cadmi i el plom en l’augment de la mortalitat per causes cardiovasculars. Aquests metalls poden trobar-se tant en el menjar, l’aire, el fum del tabac o l’aigua i tenen la capacitat d’acumular-se a l’organisme i són difícils d’eliminar. Per això, es va dur a terme un assaig clínic (TACT) per avaluar la teràpia amb quelants de metalls, és a dir, factors que tenen la capacitat d’unir-se als metalls i eliminar-los. L’assaig va demostrar el benefici cardiovascular d’aquesta estratègia en pacients amb infart de miocardi previ, especialment en els diabètics. Ara, la segona fase de l’estudi TACT2 se centra a analitzar l’efecte en pacients amb diabetis. En el futur s’estudiarà si la mesura de metalls pesants en sang o orina podria ajudar a calcular el risc de tenir malalties cardiovasculars i, en aquests casos, fer intervencions primerenques per evitar conseqüències greus.

En l’àmbit de la prevenció, els autors exposen que la legislació i control dels contaminants en l’aire, l’aigua, els aliments i les polítiques ambientals d’espais cardiosaludables són mesures clau per reduir els efectes nocius d’aquestes substàncies i promoure la salut cardiovascular. A més, consideren que la conscienciació sobre els efectes de la pol·lució ambiental també és indispensable, sobretot en pacients en risc. “Més recerca i accions en cardiologia ambiental contribueixen substancialment a millorar la prevenció i el tractament de les malalties cardiovasculars”, conclou el Dr. Bañeras.