Un pacient de Vall d'Hebron es converteix en el primer del món a iniciar el tractament amb MIN-102 per l'adrenomieloneuropatia (AMN) dins de l'estudi ADVANCE. La companyia Minoryx Therapeutics duu a terme aquest assaig clínic en fase II/III, doble cec i controlat per placebo per confirmar l'eficàcia i la seguretat d'aquest fàrmac enfront l'AMN. Els resultats finals de l'estudi es preveuen per a finals del 2020.La previsió és reclutar a més de 100 pacients de vuit països de la Unió Europea i dels Estats Units. El perfil que s'ha seleccionat per a aquest estudi correspon al d'homes adults afectats per AMN, que és el fenotip més freqüent d'adrenoleucodistrofia lligada al cromosoma X (X-ALD) i pel qual actualment no hi ha tractament mèdic."Ens omple d'orgull ser el primer centre a tractar un pacient amb AMN. El fet d'estar a Barcelona ens ha aportat una proximitat amb Minoryx que ha estat de gran ajuda en la fase preparatòria de l'estudi", explica el Dr. Gamez, coordinador de la Unitat Multidisciplinària d'ELA de Vall d'Hebron i cap del grup de recerca del Sistema Nerviós Perifèric del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).I és que des de l'any 2015, el Dr. Gámez participa en l'estudi ALDPIO Desenvolupament de noves teràpies per al tractament de l'adrenoleucodistrofia lligada al cromosoma X. Aquest projecte va ser guardonat per part del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat a través del programa REPTES, però d'acord amb Minoryx es va decidir declinar la beca i apostar per internacionalitzar el projecte, com ha succeït ara.Vall d'Hebron, referent estatal en Rare DisordersLa Unitat de Malalties Neuromusculars del Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari és centre de referència en l'àmbit estatal pel volum de pacients amb 'rare disorders' que atén, més de 6.000. "La seva aposta passa per una medicina translacional en la qual els pacients siguin els primers beneficiats dels recursos econòmics invertits en R+D, tant procedents de fons públics com a privats", comenta el Dr. Gamez. I, a més, "tenim una particular sensibilitat pel desenvolupament de reposicionament de fàrmacs, és a dir, per buscar noves indicacions en fàrmacs ja aprovats per així estalviar costos en el procés de recerca i abreujar el temps necessari perquè els pacients accedeixin a aquests tractaments", afegeix.El Dr. Gamez, és coordinador del CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salut) en Atàxies i Paraplegies Hereditàries i del CSUR en Malalties Neuromusculars Rares. També coordina la Xarxa Europea ERN Neuromuscular Disorders i responsable de l'atenció d'adults a l'Hospital Vall d'Hebron dins de la Xarxa Europea de Rare Neurological Diseases - ERN (RND-*ERN).L'adrenoleucodistrofia lligada al cromosoma XL'adrenoleucodistrofia lligada al cromosoma X és una malaltia hereditària poc freqüent causada per mutacions en el gen ABCD1 (regió Xq28) que codifica una proteïna transmembrana peroxisomal (ALDP) implicada en el transport d'èsters-CoA d'àcids grassos de cadena molt llarga. Com a conseqüència d'aquesta alteració genètica hi ha una acumulació d'àcids grassos de cadena molt llarga (VLCFA) principalment en el sistema nerviós i en les glàndules suprarenals. La prevalença estimada d'aquesta malaltia és d'aproximadament d'1 de cada 20.000 homes. La transmissió està lligada al cromosoma X, és a dir, solament els homes desenvolupessin la malaltia. Algunes dones portadores, a partir de la quarta dècada de la vida, poden presentar símptomes semblants a l'AMN encara que de menor intensitat i amb progressió molt més lenta.Es coneixen diversos fenotips de la malaltia encara que els dos més freqüents són la forma infantil cerebral desmielinizant ràpidament progressiva (CCER) i la variant adrenomieloneuropàtica (AMN). Els nens amb CCER presenten dèficit conductual, cognitiu i neurològic progressiu, que sovint condueix a una discapacitat total en menys de 3 anys.L'altre fenotip és el de la variant adrenomieloneuropàtica (AMN), que es presenta com una paraparèsia espàstica lentament progressiva amb disfunció vesical i sexual i insuficiència suprarenal perifèrica, amb debut en la tercera o quarta dècada de la vida. Tots dos fenotips amb freqüència es diagnostiquen erròniament, com a trastorns per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), paraplegia espàstica familiar, esclerosi múltiple o malaltia idiopàtica d'Addison.Fins al moment no existeix tractament per a la variant adrenomieloneuropàtica (AMN). L'oli de Lorenzo pot normalitzar els nivells plasmàtics de VLCFA però no és eficaç per detenir la progressió de la malaltia.Per a les formes cerebrals de la infància no existeix cap tractament aprovat, encara que s'ha assajat el trasplantament al.logènic de cèl.lules mare hematopoyètiques (aHSCT). Aquesta modalitat de tractament comporta diversos riscos, inclosa la mortalitat relacionada amb el tractament, el rebuig d'empelt, la malaltia d'empelt contra hoste i les infeccions oportunistes. Recentment s'han publicat els resultats d'un assaig clínic amb teràpia gènica en estadis inicials de la malaltia en nens.Han d'oferir-se proves genètiques per a la detecció dels homes presimptomàtics i consell genètic a pares i familiars dels afectats.MIN-102MIN-102 és el producte més avançat a nivell internacional per al tractament de adrenomieloneuropatia (AMN). Es tracta d'un agonista selectiu de PPAR gamma, biodisponibile oralment. és un metabòlit de la pioglitazona que ha mostrat un perfil superior en quant a penetració cerebral i seguretat, el que permet assolir un efecte sobre PPAR gamma en el sistema nerviós central significativament superior al que es pot aconseguir a les dosis segures de pioglitazona o altres glitazones. En el primer trimestre de 2017 es va completar amb èxit l'assaig de fase I confirmant així que és ben tolerat, que pot travessar la barrera hematoencefàlica i que pot modular el receptor PPAR gamma en el sistema nerviós central al mateix nivell que l'aconseguit en estudis preclínic . MIN-102 ha rebut la designació de medicament orfe per al tractament de la X-ALD tant a la UE com als Estats Units.