Coincidint amb la celebració de l’11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus estrena avui el mural Pioneres, una acció impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació amb col·laboració de la farmacèutica biotecnològica Amgen i que està alineada amb les polítiques d’Arts en Salut de Vall d’Hebron i l'ICS.

El mural té com a objectiu humanitzar l’entorn del Campus Vall d'Hebron, a través de l’art, i donar visibilitat a nou dones que, des de l’Antiga Grècia i fins a l’actualitat, han fet avançar les ciències de la salut. Amb una llargada de gairebé 40 metres i una superfície d’uns 160 metres quadrats, és obra de l’artista barceloní Mateo Lara “Ma’La”, que l’ha estat pintant des del 31 de gener fins avui, que l’ha finalitzat amb l’ajuda d’un grup de professionals i pacients de Vall d’Hebron coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. El mural destaca per la riquesa expressiva dels nou rostres, rics de reflexos, llums i textures, un estil que, amb paraules de l’artista, “serveix per emfatitzar la humanitat i connexió entre aquestes nou pioneres i l'espectador”. Com explica el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, aquest mural “contribueix a humanitzar l’entorn del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus a través de l’art, a donar visibilitat a les dones que han marcat un abans i un després en l’àmbit de les ciències de la salut i a trencar molts dels estereotips que avui dia encara existeixen”.

“Tot i que s’ha avançat molt en els últims anys, menys del 30% d’investigadors científics del món són dones”, explica Fina Lladós, directora general d’Amgen a Espanya. “Per això, ens hem involucrat tant en la realització d’aquest mural: no només per visibilitzar a les que ja han obert camí, sinó també per animar a moltes nenes i joves a sumar-se a l’aventura de les ciències en salut”.

“Volem que aquest sigui un homenatge a dos nivells”, explica la Dra. Anna Santamaria, responsable del programa Women in Science de Vall d’Hebron: “un homenatge a la dona com a peça fonamental al centre de les cures, especialment en aquest 11 de febrer, i un homenatge a l'excel·lència femenina no tan sols oblidada sinó sovint deliberadament oculta al llarg de la història”. El mural, apunta la Dra. Anna Santamaria, també és un reflex del compromís que té el Campus “amb l’excel·lència i amb reconèixer aquestes dones científiques”.

Pioneres - Les nou dones que han obert camí en ciències de la salut i que apareixen al mural

Metrodora (200 - ?) (data de mort desconeguda)

Doctora grega autora del text mèdic més antic conegut escrit per una dona. El seu tractat Sobre les malalties i cures de les dones avança aspectes ginecològics en una època en què l’estudi de la salut femenina s’enfocava només al part. Molt referenciada pels metges i metgesses grecs i romans, el seu tractat va ser traduït al llatí i publicat a l’Europa medieval.

Tròtula de Salern (1100 – 1160)

Metgessa italiana medieval capaç de tractar el càncer, dolències oculars o problemes de la pell, tot i que especialitzada en ginecologia i obstetrícia. La seva obra Passionibus Mulierum Curandorum (Les dolències de les dones), referent a les universitats europees fins al segle XVI, sorteja perillosament els perjudicis religiosos i desterra el mite que les malalties de la dona venien de la menstruació i que la infertilitat era només femenina.

Anna Morandi Manzolini (1716 – 1774)

Gràcies al seu talent per fer figures de cera reproduint l’anatomia humana al detall, aquesta italiana va rebre un permís especial per impartir classes d’anatomia a la Universitat de Bolonya, en substitució del seu marit, titular de la càtedra. Va ser experta en el sistema esquelètic, aparell reproductor masculí i femení i òrgans dels sentits.

Rita Levi-Montalcini (1909 – 2012)

Neuròloga i senadora italiana que, treballant amb verí de serps, tumors i saliva de rates, va descobrir el factor de creixement nerviós (NGF), proteïna que regula el creixement del nervi i manté sanes les neurones. Va rebre el Premi Nobel de Medicina 1986 per la seva troballa, compartit amb el bioquímic nord-americà del seu equip, Stanley Cohen.

Gertrude Belle Elion (1918 – 1999)

Bioquímica i farmacòloga nord-americana precursora de la immunoteràpia. És reconeguda pel descobriment del Purinethol, el primer medicament fonamental per al tractament de la leucèmia. Durant la seva carrera, va desenvolupar un total de 45 tractaments que ajuden el sistema immunològic a combatre el càncer. Va ser Premi Nobel de Medicina el 1988.

Rosalind Franklin (1920 – 1958)

Química i cristal·lògrafa anglesa descobridora, mitjançant imatges de difracció de raigs X, de l’estructura de doble hèlix de l’ADN. La seva recerca, plena d’obstacles i poc reconeguda, va ser clau per a la determinació del model de Watson i Crick de la doble hèlix de l’ADN el 1953. També va estudiar l’estructura molecular de virus com ara el de la poliomielitis.

Margarita Salas (1930 – 2019)

Deixebla de Severo Ochoa (Premi Nobel de Medicina de 1959), la seva recerca sobre el virus bacterià Phi29 va permetre conèixer com funciona l’ADN, com les seves instruccions es transformen en proteïnes i com aquestes es relacionen entre elles. Aquesta troballa permet amplificar l’ADN de forma senzilla, ràpida i fiable i té aplicacions en oncologia, medicina forense i arqueologia, entre altres disciplines.

Linda H. Aiken (1943)

Infermera i investigadora dels Estats Units, la recerca de la qual se centra en els determinants de la variació als serveis de salut (hospitals, centres de rehabilitació, etc.) en els resultats dels i de les pacients; l'impacte de la cultura i els entorns de treball organitzatius de les organitzacions d’atenció mèdica; i la investigació comparativa de resultats de salut internacionals i avaluacions de resultats de polítiques i programes de salut.

Tu pots ser una d’elles

La darrera figura de mural representarà la imatge d’una investigadora actual anònima com les que treballen a Vall d’Hebron. Amb aquest personatge reivindiquem el talent científic jove femení del present i, alhora, del futur de les dones en la recerca en ciències de la salut al nostre país.

El nostre artista

Mateo Lara, “Ma’La”, artista urbà

Mateo Lara, àlies “Ma’La” (Barcelona, 1977), és un creatiu, artista i muralista independent multidisciplinari amb una àmplia formació i una experiència de més de 25 anys en disseny industrial i gràfic, animació digital, disseny multimèdia i arts plàstiques.

Des del 2004 complementa el treball d’estudi i disseny amb la producció de pintures murals per encàrrec mitjançant Pintura Mural Barcelona, amb accions artístiques en diferents països com ara Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya i diverses exposicions als Estats Units. Les seves pintures murals, que combina amb l’afició pels grafits, es caracteritzen per una extraordinària qualitat expressiva i realisme.

https://pinturamuralbarcelona.com/

El Campus Vall d’Hebron, una institució compromesa amb la igualtat de gènere

El programa Women in Science que coordina la Dra. Anna Santamaria i que s’està posant en marxa al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, i al qual l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarrés s’ha adherit, aspira a promoure el lideratge científic i assistencial femení i a estendre la paritat entre els òrgans responsables de la presa de decisions.

Vall d'Hebron és una institució compromesa amb la igualtat de gènere en tots els seus àmbits d'acció i per aquest motiu potencia el lideratge femení. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, dels més de 9.000 professionals que hi treballen el 72% són dones. A més, entre el personal amb càrrecs directius el percentatge de dones supera el 60%. Pel que fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca, el 72% del personal és femení, mentre que el 48% dels investigadors principals són dones i també ho són el 76% del personal investigador i de suport a la recerca. En el cas del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) gairebé el 60% de les investigadores principals són dones i també ho són el 50% dels líders de grup.

Sobre Amgen

Amgen ha assumit el compromís d'aprofitar al màxim el potencial de la biologia per a aquells pacients que pateixen malalties greus, descobrint, desenvolupant, fabricant i proporcionant tractaments humans innovadors. Aquest enfocament comença amb l'ús d'eines com la genètica humana avançada per descobrir les complexitats de la malaltia i entendre els fonaments de la biologia humana.

Amgen se centra en àmbits de grans necessitats mèdiques no cobertes i aprofita bé la seva experiència en la fabricació de productes biològics per obtenir solucions que millorin els resultats sanitaris i millorin també considerablement la vida de les persones.

Pionera en biotecnologia des de 1980, Amgen s’ha convertit en l’empresa més gran al món de biotecnologia independent i ha desenvolupat una cartera de medicaments innovadors i arribat a milions de pacients a tot el món.