Vall d'Hebron, el Consell de Col.legis Farmacèutics de Catalunya, amb el suport del Col.legi de Farmacèutics de Barcelona, han impulsat un projecte pilot de cribratge per detectar de forma precoç la malaltia de Chagas. El programa compta amb finançament de La Marató de TV3 i la participació del grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i els serveis de Malalties Infeccioses, Microbiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Està dirigit a pacients majors de 18 anys nascuts en zona de risc d'adquisició de la malaltia de Chagas i s'està duent a terme inicialment a 8 farmàcies de 3 districtes de Barcelona ciutat (Horta-Guinardó, Nou Barris i Sants-Montjuïc). En els pròxims mesos s'espera poder estendre l'abast del projecte ampliant el nombre de farmàcies involucrades. El Chagas és una malaltia potencialment mortal, endèmica a 21 països d'Amèrica Llatina, i transmesa per un insecte que es troba en zones rurals i semirurals. Es calcula que a Espanya la prevalença és de 42.000 casos, dels quals s'estima que fins a un 90% no estan diagnosticats. Davant d'aquest infradiagnòstic, es fan necessaris projectes com el que s'ha posat en marxa per tal de fer més accessibles les proves de cribratge als pacients de zones endèmiques, augmentar el nombre d'usuaris que se les realitza i facilitar que puguin ser atesos posteriorment per unitats especialitzades. Com funcionarà el cribratge? El funcionament és similar al test ràpid que ja realitzen les farmàcies en el marc del Programa de detecció precoç del VIH. Mitjançant una petita punció al dit i l'ús d'una prova de diagnòstic ràpid (tira reactiva) en uns minuts es pot veure el resultat (si és positiu o no). Als participants amb un resultat positiu, se'ls proporciona una cita amb dia i hora per assistir a una visita mèdica especialitzada a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. A aquelles persones amb un resultat negatiu, se'ls recomana anar al metge de capçalera per confirmar la negativitat de la prova de cribratge. Paral.lelament, es recolliran 3 gotes de sang sobre paper assecant que Vall d'Hebron analitzarà per comprovar la sensibilitat i especificitat de la prova de diagnòstic ràpid. Quins objectius té el Programa? Guillermo Bagaría, responsable d'Atenció Farmacèutica del COFB, explica que la malaltia de Chagas "no es manifesta fins al cap d'uns anys (d'haver estat contreta)" i que "atesa la facilitat de cribratge amb l'anàlisi d'una gota de sang, és fonamental fer un esforç de difusió entre la població endèmica pròpia de Llatinoamèrica". L'objectiu final del projecte, doncs, no és altre que "apropar una eina de cribratge abans que les complicacions de la malaltia s'acabin manifestant d'una forma més tardana". De fet, les complicacions cardíaques o digestives de la malaltia de Chagas apareixen en un 40-60% dels pacients, normalment diversos anys després de la infecció, per això és tan important el diagnòstic precoç i facilitar l'accés als pacients en risc de patir la malaltia apropant les eines diagnòstiques a la comunitat. "En el nostre entorn disposem d'un sistema de farmàcies comunitàries amb una distribució geogràfica àmplia i equitativa, així com formació i professionalitat contrastada que permet desenvolupar aquest tipus de programes de cribratge amb èxit. No obstant això, no hem d'oblidar que es tracta d'un projecte d'investigació i que la seva implementació posterior dependrà dels resultats i l'anàlisi de cost-eficàcia posterior", explica el Dr. Adrián Sánchez Montalvá, del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron i investigador principal del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR. Accions de sensibilització El programa de cribratge anirà acompanyat de diverses accions de sensibilització, com ara sessions informatives als metges d'atenció primària de les zones incloses al projecte, als farmacèutics per tal que ofereixen activament la prova i a les consultes de Salut Internacional de les unitats especialitzades, entre altres. El programa també pretén comparar l'efectivitat de tres estratègies de sensibilització i abordatge de la població de risc: presència de cartells i tríptics informatius a l'oficina de farmàcia (estratègia passiva), estratègia passiva més la intervenció del farmacèutic (estratègia activa), i l'estratègia activa comunitària, en què a més de les accions anteriors, entren en joc els agents comunitaris que actuen com a enllaç entre la comunitat mèdica i la població mitjançant un pla d'actuació basat en activitats informatives i de sensibilització durant esdeveniments d'interès per a la comunitat llatinoamericana, així com en els consolats de països seleccionats. Projectes de cribratge exitosos des de les farmàcies comunitàries Les farmàcies comunitàries són un recurs sanitari que treballa de manera integrada amb la resta d'agents de salut. Les seves característiques (equilibri territorial, accessibilitat, confiança dels pacients, xarxa densa i interconnectada, capil.laritat, etc.) fan que siguin molt adients per al disseny de cribratges oportunistes o sistemàtics de diverses patologies. Des d'aquests establiments sanitaris, s'ofereixen serveis professionals perquè reverteixin en beneficis als pacients i al conjunt de la societat. Ho exemplifiquen, entre d'altres, el Programa de detecció precoç del VIH amb test ràpid o el Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte que, amb la participació de les farmàcies comunitàries, ha obtingut uns resultats molt optimistes i s'espera que aquesta iniciativa segueixi la mateixa línia.