La síndrome compartimental (SCA) es defineix com un augment de la pressió en qualsevol cavitat tancada i que produeix greus danys. En el cas de l’abdomen, es caracteritza perquè origina dificultat respiratòria i problemes hemodinàmics i renals en el pacient. La síndrome es produeix quan la pressió intraabdominal (PIA) augmenta per sobre de 15mmHg. L’elevació del PIA és una de les causes més freqüents de morbimortalitat en pacients crítics, un 58,8% dels afectats, dels que un 8,2% pot desenvolupar SCA. Per això, “és important que aquests pacients portin a terme una determinació precoç de la PIA amb monitoratge intraabdominal, el que permet realitzar un diagnòstic concret i establir un maneig que redueix la morbimortalitat associada”, assegura el Dr. Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).Aquesta i altres conclusions van ser exposades durant la jornada sobre ‘Pressió intraabdominal en el pacient crític: més enllà de la síndrome compartimental’, que va tenir lloc a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid amb col·laboració amb l’empresa Convatec.

La Fundació ACE, Institut Català de Neurociències Aplicades, dirigida per Lluís Tàrraga i Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va commemorar el 8 de març els seus 15 anys de vida amb un acte a l’Auditori de Barcelona. El Dr. Chester A. Mathis, professor de Radiologia, Farmàcia i Ciències Farmacèutiques i director de la Unitat de Positron Emission Tomography (PET) de la Universitat de Pittsburgh va rebre el I Premi ‘Joan Boada i Mercè Rovira’ de la Fundació ACE per la seva aportació en el desenvolupament del Pittsburg Compund-B (PiB), primer radio traçador que ha permès visualitzar les plaques de beta-amiloide en el cervell humà utilitzant la tècnica PET, i aportar nous coneixements en la Malaltia d’Alzheimer. Durant tota la jornada es van reunir pacients d’Alzheimer, familiars i científics que van repassar la contribució de la Fundació ACE com a centre referent a Espanya dedicat a oferir una atenció integral i multidisciplinar a les persones que pateixen aquesta malaltia. Entre d’altres convidats, com ara el conseller de Salut, Boi Ruiz, o la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van intervenir experts com el director del VHIR, el Dr. Joan Comella, qui va posar de manifest el lligam entre la Dra. Boada i Vall d’Hebron i la gran importància de la col·laboració de les dues institucions.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en un estudi que té com a objectiu resoldre les limitacions actuals que impedeixen personalitzar les teràpies anti-VHB i anti-VHC (Hepatitits B i C). El projecte consisteix en l’aplicació de la piroseqüenciació ultrasensible i l’anàlisi bioinformàtica, conjuntament amb altres tecnologies d’anàlisi genètic i molecular, i pretén aconseguir minimitzar els costos sanitaris i els efectes secundaris que pateixen els malalts, desenvolupant les eines diagnòstiques més senzilles i útils per identificar quin és el millor tractament per a cada pacient. El VHIR col·labora amb ROCHE DIAGNOSTICS, ABL i el Centro de Investigación Biomédica en Red Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD), en un acord que ha estat finançat pel Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), depenent del Ministeri de Ciència i Innovació.El conveni, anomenat ‘Estudio de quasiespecies de los virus de la Hepatitis B y C (VHB y VHC) y de polimorfismos genómicos asociados a respuesta al tratamiento antiviral por pirosecuenciación’, uneix el VHIR i CIBEREHD, centres d’investigació de referència, amb companyies de reconeguda garantia com ROCHE o l’empresa de software Advanced Biological Laboratories TherapyEdge Spain (ABL), i permetrà disseminar els resultats entre la comunitat científica i empresarial després d’analitzar en xifres el resultat de les investigacions. ROCHE i ABL orientaran la capacitat tecnològica, l’experiència i el coneixement dels investigadors del VHIR i el CIBEREHD en la recerca de mutacions i terapèutica experimental en hepatitis B i C, en la caracterització dels factors pronòstic de resposta a tractament antivirals contra el VHB i el VHC, en genòmica computacional, regulació gènica i ultraseqüènciació.

La Unitat Cientificotècnica de Suport (UCTS) i el laboratori de patologia neuromuscular i mitocondrial, dirigit pel Dr. Antoni Andreu, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) serveixen per il·lustrar el programa número 86 de Redes, a TVE, titulat ‘En lloc de malalties, cuidar la salut’. Eduard Punset entrevista en aquesta ocasió a Eric Topol, cardiòleg reconvertit a tecnòleg i investigador en genòmica de l’Institut Scripps de Ciència Translacional a La Jolla, California. Les imatges de les instal·lacions i investigadors del VHIR acompanyen les declaracions del científic, que parla de la nova etapa de la medicina que arrenca amb el desenvolupament extraordinari dels dispositius digitals sense fil, el que permet reduir els costos del sistema sanitari i dissenyar nous mètodes per a detectar, abans que es produeixin, greus malalties com ara l’infart cardíac.

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és la fundació de recerca associada a hospitals que ha rebut més subvencions de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) per al quart trimestre de 2010 de tot l’Estat espanyol. Els 31 projectes, que sumen la quantitat finançada de 3.919.909,50 euros, provenen de 23 grups de recerca diferents, la qual cosa demostra l’àmplia diversitat de propostes de qualitat aprovades. L’àrea amb més projectes finançats (onze) és la de neurociències, tres dels quals pertanyen al grup de les malalties neurovasculars i, en concret, a la línia de recerca en ictus. En aquesta mateixa àrea també destaquen els dos atorgats al grup de neuroimmunologia clínica referents a l’esclerosi múltiple. El grup de bioenginyeria, ortopèdia i cirurgia pediàtrica també té tres projectes aprovats, tots relacionats amb aplicacions clíniques utilitzant models animals. Així mateix, també han estat finançats dos projectes del grup de recerca en nefrologia. Els grups de les malalties hepàtiques i les malalties sistèmiques tenen dos projectes cadascun. Els primers per a investigacions relacionades amb el virus de l’hepatitis C i l’encefalopatia hepàtica episòdica, i els segons, amb el lupus i l’anafilaxi. També hi ha projectes aprovats en oncologia radioteràpica, cirurgia general, diabetis i metabolisme, patologia cardiocirculatòria, fisiologia i fisiopatologia digestiva, pneumologia, medicina maternal i fetal, farmacologia clínica i teràpia cel•lular i gènica.L'ISCIII del Ministeri de Ciència i Innovació ha destinat 70,3 milions d’euros al finançament de projectes d’investigació en salut. Un terç d’aquesta quantitat, 23,8 milions d’euros, són destinats a projectes d’investigació de centres de recerca catalans. Catalunya lidera, amb un total de 220 projectes seleccionats per a la concessió d’ajudes, el finançament repartit per aquest organisme públic. L’ISCIII sufraga projectes centrats en les línies d’investigació destinades a escurçar el temps entre les troballes científiques i l’aplicació en els pacients i en la millora de l’atenció clínica.

Un estudi publicat recentment a ‘Medicina Intensiva’, coordinat pel CIBER de Malalties Respiratòries i l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, posa de manifest la gran importància del coneixement de les guies de prevenció de la Pneumònia Associada a Ventilació Mecànica (NAV) per part de les infermeres de vigilància intensiva.La Pneumònia està reconeguda com una de les causes més importants d'infecció adquirida en les Unitats de Cures intensives (UCI). Per tant, la seva prevenció és un aspecte important en la cura del pacient crític, el que ha dut en els últims anys a prevenir i tractar de disminuir la NAV mitjançant la publicació de diverses guies basades en l'evidència per a orientar als professionals sanitaris -entre elles, les de Dodek et al y les del Centers for Disease Control and Prevention-.

Un estudi d'investigació clínica, liderat pel Dr. Javier Cortés, responsable del Programa de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i del VHIO, ha demostrat que la eribulina (fàrmac de quimioteràpia- Halichondria okadai, esponja marina d'origen animal) millora el pronòstic de les pacients afectades de càncer de mama metastàsic. L'estudi, “A Phase III open-label randomised study (EMBRACE) of eribulin monotherapy versus treatment of physician’s choice in patients with metastatic breast cancer”, es publica avui en la revista Lancet, i la seva finalitat ha estat demostrar l'eficàcia del tractament.Concretament, l'estudi demostra que l'administració d’eribulina és una alternativa terapèutica més eficaç que els tractaments actuals per a pacients pretractades amb càncer de mama metastàsic que ja han rebut tractament amb antraciclines i taxans (els dos fàrmacs més importants per a tractar qualsevol tipus de càncer de mama). L’eribulina és un antimicrotúbul (fàrmac de quimioteràpia) que bloqueja la divisió cel·lular i forma compostos tòxics per a la cèl·lula tumoral.En aquests moments, el tractament té prevista la seva aplicació (una vegada aprovat per les administracions competents) en pacients amb càncer de mama avançat que ja hagin estat tractades prèviament. Segons els resultats de l'estudi, la supervivència de les pacients tractades amb aquest fàrmac ha augmentat, de mitjana, un 20%, amb resultats de baixa toxicitat i bona tolerància.L'estudi clínic s'ha realitzat conjuntament amb centres d'Estats Units, Txèquia, França, Rússia, Bèlgica, Espanya i Anglaterra, entre d’altres. Al novembre de 2010 la FDA americana va aprovar la seva comercialització a Estats Units, i s'espera que l'Agència Europea del Medicament l'aprovi aquest any (2011).Des de la seva posada en marxa el 2008, el Centre de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, integra el diagnòstic i el tractament del càncer de mama de forma global, considerant al pacient com la pedra angular de tot el procés. ‘Endavant i de cara’ és un centre monogràfic en Càncer de Mama, pioner en la feina d'aplicar i desenvolupar un model de medicina assistència i d'investigació oncològica, reforçat per les connexions amb altres centres d'investigació nacionals i internacionals i, de manera important, amb la indústria farmacèutica. Aquesta col·laboració permet tenir accés als fàrmacs experimentals més innovadors que complementen als ja existents. El Centre aglutina un ampli ventall de professionals del sector mèdic: oncòlegs, patòlegs, cirurgians, radiòlegs, radioterapeutes, psico-oncòlegs, especialistes en genètica i en biologia molecular, així com professionals especialitzats en cures d'infermeria.

El Dr. Antoni Andreu, responsable del grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), és entrevistat a OrphaNews amb motiu del Dia Europeu de les malalties rares. El Dr. Andreu, membre del CIBERER, explica la seva experiència amb la base de dades de la malaltia de McArdle, un projecte que demostra que el finançament dedicat als registres pot ser molt profitós. OrphaNews és el butlletí de notícies del comitè d'experts de la UE en malalties rares.

Un estudi de revisió liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha confirmat l'eficàcia del metilfenidat per a adults amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Fins ara, la Unió Europea autoritza el tractament amb metilfenidat (un estimulant) per als nens amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), però hi ha 20 milions d'adults que pateixen la mateixa malaltia i estan orfes de tractament, tot i que s'espera que aquest estudi serveixi per donar suficient evidència als beneficis del seu ús. La raó d'aquesta paradoxa és que els estudis fets amb anterioritat concloïen amb resultats heterogenis respecte a l'eficàcia del metilfenidat en adults. De fet, s'havien realitzat molts estudis però mostraven una gran disparitat en els resultats: des de la ineficàcia fins a una gran millora. Però l'estudi realitzat per aquest grup d'experts de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, no només demostra la utilitat d'aquest medicament per al tractament en adults amb TDAH, sinó que també ha identificat els factors que provocaven aquesta discrepància de resultats. I afina encara més: concreten la forma més adequada d'administració d'aquesta medicació en adults.

Ventilung, un curs dedicat als fonaments bàsics de la ventilació artificial i les seves principals aplicacions clíniques, tindrà lloc a l'Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) entre el 24 i el 26 de febrer, co-organitzat per tres grups del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) –pertanyent a l'Institut de Salut Carlos III- liderats per Jordi Rello, cap de servei de la UCI de l’HUVH i responsable del Grup de Sèpsia i Infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ferran Morell, cap de servei de pneumologia de l’HUVH i responsable del Grup de pneumologia del VHIR, i Joaquim Gea, cap de servei de pneumologia de l'Hospital del Mar.Jordi Rello, coordinador del curs en el qual participaran 17 experts de prestigi internacional, indica que "és nou oferir una oferta docent nova que va dirigida a millorar l'entrenament bàsic dels professionals interessats en insuficiència respiratòria greu". Joan Ramon Masclans, vicepresident de la comissió de docència de l’HUVH, també membre del grup de sèpsia i infecció respiratòria del VHIR i coordinador del curs, assegura que "els pacients es beneficiaran, sens dubte, de la col·laboració docent d'excel·lents especialistes del CIBERES".La jornada del dia 24 se centrarà en la ventilació pulmonar bàsica. El divendres 25 es revisaran les noves modalitats ventilatòries i s'exposaran casos pràctics de com ventilar a pacients amb diverses patologies. I el dissabte 26 es realitzaran simulacions de casos pràctics en grups reduïts, gràcies a la col·laboració de Covidien, Drager, Fisher, Maquet, MC, Philips i Portex. La reunió conclourà amb un panell de discussió sobre qualitat de vida, amb participació d'un intensivista (Oriol Roca), una infermera (e. Gallart) i el familiar d'un pacient amb fibrosi quística.El curs, dirigit a professionals de ciències de la salut interessats en el tractament de pacients ventilats mecànicament, està acreditat pel consell Català de Formació Mèdica Continuada i la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut (3,3 crèdits).

Alumnes del Màster en Direcció i Gestió de la R+D+D en Ciències de Salut de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) van visitar el 18 de febrer les instal·lacions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per conèixer el funcionament intern de cadascuna de les seves àrees claus. Durant la trobada, els responsables de les diferents unitats, introduïts pel director del VHIR, el Dr. Joan Comella, van anar presentant les línies mestres de la seva actuació, i en acabar, els alumnes van poder recórrer les instal·lacions de l’Edifici Collserola i de l’Edifici Mediterrània. Al llarg de més de quatre hores, els alumnes, d'alt nivell professional, van interrogar als representants del VHIR per saber més de les àrees en les que estaven més interessats i les que més es poden aplicar als seus estudis i a la seva millora professional posterior. L’exposició del VHIR es va dividir en tres gran blocs. En primer lloc, la presentació institucional i la gestió, en segon les unitats de suport a la captació de recursos, com ara la de projectes, la Unitat Central d’Investigació Clínica i Assaigs Clínics (UCICAC), la innovació i el mecenatge. Per cloure, l’últim bloc estava dedicat a la presentació dels core facilities, els serveis del VHIR, la Unitat Científic Tècnica de Suport (UCTS), el Biobanc i l’Estabulari.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d’Alzheimer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), va ser divendres 18 de febrer la convidada del programa ‘Saber Vivir’, dins del magazine matinal ‘La mañana’ de TVE. La Dra. Boada va explicar les claus de l’Alzheimer i com afecta a la vida diària dels qui ho pateixen, així com els problemes que comporta i com afrontar-la.Recentment, el documental 'Bicicleta, cullera, poma', on intervé la Dra. Boada, i que tracte sobre l'experiència amb l'Alzheimer de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, va ser reconegut amb un premi Goya.

El cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d'Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, explica la investigació del seu equip sobre el càncer de pròstata i altres temes relacionats amb la innovació i el dia a dia de la seva investigació en una entrevista en profunditat en el programa ‘Qui és Qui’ de Teletaxi TV amb el popular presentador Justo Molinero.

El Dr. Antoni Andreu, responsable dels grup de Patologia neuromuscular i mitocondrial, i el Dr. Joan Montaner, responsable del grup de malalties neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participen del 17 al 19 de febrer a Daegu (Corea del Sud) en la segona trobada de l’Associació Internacional de Recerca Mèdica (International Medical Research Association, IMRA), que aplega a la UAB, a destacats investigadors de centres de recerca catalans i a vuit institucions d’investigació coreanes. La trobada, a la que també assistirà el Dr. Joaquín Arribas del VHIO, dóna continuïtat a la que va tenir lloc l’any passat al campus de la UAB, i serveix per posar les bases a nous projectes de recerca conjunts i noves línies de col·laboració acadèmica al camp de la biomedicina, a més d’afavorir l’intercanvi d’investigadors i estudiants amb Corea del Sud, un país estratègic al projecte d’internacionalització de la recerca catalana i en particular de la UAB.Al llarg d’uan trentena de ponències, es parlarà tant del futur de l'IMRA com qüestions referents a diverses facetes de la recerca biomèdica (la teràpia gènica, la nanotecnologia aplicada a la salut, la bioquímica, etc.) en el tractament de malalties degeneratives, com ara l'Alzheimer, o genètiques, com el càncer, entre altres. Per part del VHIR, el Dr. Andreu farà la presentació institucional i el Dr. Montaner la de l’àrea de neurociències del VHIR.Formen part de l'IMRA, a més de la UAB i els centres de recerca catalans involucrats, la Daegu-Gyeongbuk Free Economic Zone Authority, la Catholic University of Daegu, el Daegu Gyeongbuk Institute of Science & Technology, la Daegu Haany University, la Keimyung University, la Kyungpook National University, la Pohang University of Science and Technology i la Yeungman University.

El cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Àrea del Cor de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, i cap del grup de teràpia reparadora del cor del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Manuel Galiñanes, explica que l’exercici és la clau per viure en salut, fins i tot per les persones que pateixen cardiopaties, a més de parlar de les diferents intervencions quirúrgiques existents dins del programa dedicat als infarts del '36,5' de BTV, on apareix juntament amb el Dr. Ricard Serra-Grima, del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau.

Inveready Seed Capital, Societat de Capital Risc impulsada i participada pel Grupo Inveready, ha anunciat la seva inversió en la companyia Transbiomed en la seva primera ronda de finançament. Inveready ha pres una participació minoritària però significativa en aquesta empresa, primer spin-of del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona. La primera ronda de Transbiomed ascendeix a 1,2 milions d'euros i s'ha estructurat mitjançant una combinació de capital i préstecs tous d'origen públic, destinats a la investigació aplicada, innovació i emprendeduria que s'aniran desemborsant al llarg d'aquest any. Entre les institucions públiques que han aportat fons a la companyia destaquen ACC10 i el Ministeri de Ciència i Innovació. Després de l'operació, els fundadors de la companyia mantindran el control accionarial de la mateixa.

Les Unitats de Citologia, Inmunofenotipo i Citogenética d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron van impartir el 9 de febrer el segon Taller Diagnòstic Integrat de les Síndromes Mielodisplásicos (SMD) de Casos Clínics. En la segona edició del taller, dirigit per Teresa Vallespí, hematòloga del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han participat 11 residents d'Hematologia d'últim any de tota Espanya. Després d'una actualització de les tècniques que s'utilitzen en el diagnòstic integrat, els participants, en grups de 2 o 3, van anar elaborant els casos problemes tutelats pels experts de les diferents unitats. Durant la jornada, esponsorizada per Celgene, els participants van estudiar, en companyia dels respectius experts, els diferents aspectes del clon maligne. Per als alumnes representa una presa de contacte amb els analitzadors més avançats que s'utilitzen en l'estudi diagnòstic (cariotipador, citómetro de flux de 10 colors). Després del procés, van elaborar el diagnòstic integrant totes les dades, la qual cosa comporta un clar exercici de l'especialitat d'Hematologia. A més, es va corroborar la certesa que un correcte diagnòstic integrat permet un tractament adequat i, en ocasions, elements per al posterior estudi de malaltia residual mínima (ERM). Al final de la jornada, els assistents al taller van acabar l'experiència amb diversos objectius aconseguits: aprofundir en les característiques fonamentals en el diagnòstic dels SMD, analitzar diferents cariotipos amb les anomalies més freqüents observades en SMD, estudiar imatges amb alteracions en l'expressió d'antígens o presència d'antígens aberrants i unir tot l'anterior amb les dades clíniques, elaborar el diagnòstic integrat i classificar d'acord amb les propostes FAB, IPSS (1997) i OMS (2008). El taller, que compta amb material de primer nivell, ja anuncia una tercera edició el 25 de maig després de l’èxit de les dues primeres experiències i l’àmplia demanda.

El programa de TVE ‘Informe Semanal’ va tractar el 5 de febrer, en el context del Dia Mundial contra el càncer, les noves línies d’investigació pioneres que estan portant a terme alguns hospitals espanyols, entre ells especialment el Vall d’Hebron. El Dr. Josep Baselga, director del VHIO, i la Dra. Anna Vivancos, entre d’altres, donen la seva opinió sobre la importància de conèixer el perfil genètic dels malalts de càncer, i com permetria adaptar i personalitzar els tractaments per a cada cas. Durant el programa parlant malalts i es mostra el dia a dia del seu tractament a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Un estudi internacional liderat pel Dr. Xavier Montalban, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del CEM-Cat, analitza si l'administració de determinats lípids té beneficis en el tractament de l'Esclerosi Múltiple (EM). Concretament en el més freqüent, el subtipus remitent recurrent, per tal d'aportar evidència científica a creences populars que, fins ara, defensaven que la inclusió de greixos específics en la dieta del malalt en millorava els símptomes. Actualment, la investigació es troba en fase II i s’espera que els resultats de l’assaig es puguin publicar a finals del 2011.Els responsables d'aquest estudi internacional, en el que hi participen diversos hospitals catalans i es lidera des del VHIR, juntament amb el CEM-Cat, han dissenyat un fàrmac experimental (BGC-0134 o PlenevaTM), que es basa en un greix sintètic que optimitza la biodisponibilitat de l’àcid gamma-linolènic, un àcid gras essencial del grup dels Omega-6 que l'organisme humà no sintetitza per si mateix i que, per tant, només es pot obtenir si s'inclou en l'alimentació. Aquest àcid gras s'ha incorporat a la membrana cel·lular i s'ha observat que podria tenir certa funció protectora de la vaina de mielina, una de les substàncies afectades per l'Esclerosi Multiple. “L'objectiu de l'estudi és demostrar que el fàrmac experimental BCG-0134 és capaç de reduir l'activitat inflamatòria, mesurada amb RM -ressonància magnètica-, de l'Esclerosi Múltiple amb brots i remissions”, explica el Dr. Montalban. “Si el resultat fos positiu -afegeix-, el potencial benefici clínic hauria de confirmar-se en un assaig fase III”.

"http://www.youtube.com/user/ComedScienceFilms#p/u/8/pGpBj5T0-DY" COMED is a ‘Communication and Support Action’ within the Seventh Framework of the European Commission to communicate the results and activities of cutting-edge EU-funded health-research projects to the general public. One of them is the project called ‘Meta Hit - Intestinal microbiota and human health’, led by Vall d’Hebron Research Institute (VHIR).The central objective of the MetaHit project is to establish associations between the genes of the human intestinal microbiota and human health and disease. The research work is focused on two disorders of increasing importance in Europe, Inflamatory Bowel Disease (IBD) and obesity. First, we need to establish an extensive reference catalog of microbial genes and genomes present in the human intestine. The second challenge is to develop tools to determine which genes and genomes of the reference catalog are present in different individuals and at what frequency. Third, it is necessary to gather cohorts of individuals, some sick and some healthy, and determine which genes and genomes they carry. Also, it is crucial to develop bioinformatic tools to store, organize and interpret this information, and thus establish associations between intestinal microbiota and health and disease.

"http://www.vhir.org/salapremsa/noticies/noticies_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=3&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2010&num=269" L’estudi global de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, liderat pel grup d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que identifica quines són les cèl·lules iniciadores d'un tumor cerebral, el glioma, i les que tenen capacitat per regenerar-lo després d'una cirurgia, és un dels 10 finalistes del nou premi ‘Vanguardia de la Ciencia’, que organitza el diari del Grup Godó. La candidatura del Vall d’Hebron es compartida amb la l’equip de Mariano Barbacid del CNIO, un gran avenç en el càncer de pulmó, i totes dues sota el títol “La recerca de noves teràpies contra el càncer”. Els resultats de la investigació, que s'ha centrat concretament en el glioma, el tumor maligne cerebral més freqüent, es van publicar a la revista Cancer Cell, firmat per una vintena d'investigadors del Vall d'Hebron, entre els que es troben el responsable del grup de Patologia cardiocirculatoria del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. David García-Dorado, o el líder del grup del VHIR en neurotraumatología i neurocirurgia, el Dr. Juan Sahuquillo.El premi s’atorgarà després del vot ponderat entre les opinions dels lectors del diari, que tindrà un valor del 50%, i les del comitè científic assessor, que també comptarà al 50%. Per donar suport a la candidatura del Vall d’Hebron els lectors podan votar a "http://www.lavanguardia.es/vanguardia-de-la-ciencia/index.html" www.lavanguardia.es/vanguardia-de-la-ciencia.

L’ús d’antivirals en pacients amb grip A permet reduir fins a un 13% la mortalitat si es fa servir durant les primeres 48 hores des de l’aparició dels primers símptomes, segons els resultats d’un estudi coordinat pel cap de servei de la UCI del Vall d'Hebron i responsable del Grup de Sepsis i Infecció respiratòria greu del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jordi Rello. Les conclusions de la investigació, en la que participa la Sociedad Española de la Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronaris (SEMICYUC), i publicades en el darrer número del ‘Journal of Antimicrobial Chemotherapy’, demostren el benefici que ofereixen aquests fàrmacs quan es fan servir de forma precoç, ja que la mortalitat va baixar d’un 34,3% a un 21,5%.En l’estudi van participar 657 pacients de 146 UCI espanyoles, que van ser tractats amb oseltamivir, comercialitzat com a ‘Tamiflu’. Els que van iniciar el tractament en les primeres 48 hores resten ingressats en aquestes unitats menys temps (18,4 dies per 22,7 dies dels pacients tractats posteriorment), a més de presentar estàncies hospitalàries més breus (27,2 dies per 34 dies).Segons el Dr. Rello, “l’administració precoç d’antivírics en pacients d’UCI amb grip A no només es va associar a una major supervivència, sinó que va reduir costos com a resultat de la reducció de dies d’estància a la UCI i de dies de respiració artificial”.

Investigadors del Vall d’Hebron liderats pel Dr. Joaquín Arribas, han creat un test per millorar el tractament del càncer de mama, ho han patentat i han venut la llicència a la multinacional farmacèutica GlaxoSmithKline per tal que ho posi a disposició dels pacients d’arreu del món. L’avenç d’aquest grup d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), és un exemple de com la investigació d’excel·lència pot millorar la vida dels ciutadans i crear riquesa econòmica per al conjunt de la societat. Un altre exemple de la transferència del coneixement a la societat és el del cap de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Dr. Jaume Reventós, que va crear l’empresa TransBioMed i ha desenvolupat recentment troballes innovadores com un test per a detectar el càncer de pròstata.

La Dra. Maria Antolín, del grup de recerca en Fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), explica a l’espai ‘Saber Vivir’ del programa ‘La Mañana de la 1’ de TVE, l’estudi que apunta la possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora intestinal, el que suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora juga un paper determinant. El programa va tractar àmpliament la flora intestinal des de diferents fronts, i un d’ells va ser la investigació del VHIR liderada pel Dr. Guarner i la Dra. Chaysavanh Manichanh, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva, que recentment va ser premiada per Diario Médico.