Aquesta setmana la Fundació Bancària "la Caixa" ha lliurat ajuts per a 79 projectes de recerca pionera i de gran impacte social per un import de 28 milions d'euros. Entre els beneficiaris d'aquestes beques es troba la Dra. Ariadna Laguna, investigadora principal del grup de recerca en http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?t=malalties-neurodegeneratives&s=recerca&contentid=186912 Malalties Neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) que ha obtingut una beca Junior Leader Retaining. Aquesta modalitat de beca, amb una dotació de 305.100 euros repartits en tres any, té la finalitat de retenir talent per investigar a qualsevol universitat o centre de recerca de l'Estat o de Portugal. Podem detectar i tractar la malaltia de Parkinson a través de l'intestí?La Dra. Ariadna Laguna lidera un projecte de recerca per aprofundir en la relació entre el cervell i l'intestí en el context de la malaltia de Parkinson. "L'ajut rebut de la Fundació bancària "la Caixa" ens permetrà determinar si la microbiota alterada contribueix a l'aparició i/o progressió de la malaltia, o bé és una conseqüència del procés neurodegeneratiu", explica la investigadora. "Tanmateix, aquest projecte també ens permetrà identificar possibles biomarcadors que permetin la detecció precoç de la malaltia, així com possibles noves teràpies per prevenir o retardar la progressió del Parkinson", afegeix. En l'àmbit personal, "haver rebut aquest ajut suposa un punt d'inflexió per a la meva carrera científica ja que em permetrà seguir investigant al VHIR i en una línia de recerca molt novedosa", comenta la Dra. Laguna.Els reptes en la recerca de la malaltia de ParkinsonLa malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu progressiu i d'origen desconegut, que cada any afecta un major nombre de persones degut a l'augment de l'esperança de vida en la nostra població. La malaltia es caracteritza per la pèrdua de neurones d'una regió anomenada substància negra del cervell, encarregada de la producció de dopamina i, entre d'altres funcions, de la regulació del moviment voluntari. Tot i que hem avançat molt en les darreres dècades en el coneixement de la malaltia, encara no hi ha biomarcadors fiables que permetin el seu diagnòstic precoç o l'ús de teràpies que disminueixin o alenteixin la seva progressió. Per tant, els dos grans reptes que té la comunitat científica que treballem en la malaltia de Parkinson són: saber com podem evitar que les neurones morin i com podem anticipar-nos a la malaltia identificant aquelles persones que tenen un major risc de desenvolupar-la per tal d'actuar terapèuticament de forma precoç. Actualment, el diagnòstic requereix la identificació dels símptomes motors clàssics, que no es manifesten fins que ja hi ha una pèrdua neuronal important a les regions cerebrals susceptibles. Tot i això, els pacients amb Parkinson presenten altres símptomes no motors que solen aparèixer clínicament abans de la manifestació del parkinsonisme en una fase de pre-diagnòstic de diversos anys. Els trastorns gastrointestinals són un dels símptomes més habituals en pacients amb Parkinson i dels que apareixen de forma més primerenca. En els darrers anys, investigadors de diferents països han descrit que la composició de la microbiota de l'intestí es troba alterada en pacients amb la malaltia de Parkinson. Sabem també que la composició de la microbiota a l'intestí pot afectar moltes funcions del cos, inclòs el cervell, a causa de la comunicació bidireccional que existeix entre aquests dos òrgans.