Un estudi multicèntric realitzat en 16 hospitals de l'Estat ha avaluat l'eficàcia a llarg termini dels sistemes de suport respiratori en pacients amb síndrome d'hipoventilació per obesitat. En aquest estudi, que es publica a la revista https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(18)32978-7/fulltext The Lancet, ha participat els doctors Sergi Martí Beltran, Odile Romero, Mercedes Pallero i Marian Ramon, investigadors del grup de Recerca en http://www.vhir.org/portal1/grup-equip2.asp?t=pneumologia&s=recerca&contentid=187035 Pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).La síndrome d'hipoventilació per obesitat és una malaltia respiratòria que afecta persones amb obesitat i que provoca nivells baixos d'oxigen i nivells massa elevats de diòxid de carboni a la sang. Això es produeix per una afecció denominada hipoventilació (quan la inhalació i l'exhalació de l'aire dels pulmons no es fan correctament) i per la síndrome d'apnea obstructiva de la son. Els pacients amb síndrome d'hipoventilació per obesitat tenen major risc de patir complicacions respiratòries i cardiovasculars així com d'ingrés hospitalari."En aquest estudi s'han comparat les dues teràpies respiratòries més habituals que necessiten aquests pacients: la pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP) i la ventilació no invasiva. és la primera vegada que es realitza un estudi d'aquestes característiques a llarg termini", explica el Dr. Sergi Martí.L'assaig clínic aleatoritzat, multicèntric, obert i controlat es va dur a terme en 16 hospitals de l'Estat. Entre maig de 2009 i març de 2013, es van reclutar 215 pacients entre els 15 i els 80 anys que havien estat derivats al servei de Pneumologia de centres hospitalaris terciaris amb síndrome d'hipoventilació per obesitat sense tractar i un índex d'apnea-hipopnea de 30 o més esdeveniments per hora.L'objectiu primari de l'estudi era analitzar el nombre de dies d'hospitalització entre els pacients tractats amb CPAP i els qui van seguir la teràpia de ventilació no invasiva. En el primer grup, la mitjana de dies d'hospitalització per any va ser d'1,63 dies i, en el segon grup d'1,44 dies. Per tant, no hi havia diferències significatives.Els objectius secundaris van ser avaluar la utilització d'altres recursos hospitalaris (per exemple, visites al departament d'urgències, ingressos hospitalaris i admissions a la UCI), els esdeveniments cardiovasculars, la mortalitat per qualsevol causa, la pressió arterial, el balanç de gasos sanguinis arterials (és a dir, PaCO2, PaO2, bicarbonat i pH), els resultats funcionals respiratoris (és a dir, FEV1 i FVC), test de la marxa de 6 minuts (6-MWD) i qualitat de vida relacionada amb la salut.Els investigadors van observar que, a llarg termini, no hi havia diferències significatives en cap d'aquests paràmetres entre la teràpia amb ventilació no invasiva i la de pressió positiva contínua de la via aèria.A més, tampoc es van observar diferències significatives en la somnolència diürna i els símptomes relacionats de la síndrome d'hipoventilació per obesitat."D'altra banda, un major nivell d'adherència a la ventilació no invasiva o a la pressió positiva contínua de les vies aèries es va associar amb menys dies d'hospitalització i una reducció en l'ús de recursos hospitalaris i en la mortalitat", comenta el Dr. Martí.En conclusió, la ventilació no invasiva i la pressió positiva contínua a les vies respiratòries semblen tenir una eficàcia similar a llarg termini i atès que la CPAP és més barata que la ventilació no invasiva, podria ser el tractament de primera línia en pacients estables amb síndrome d'hipoventilació de l'obesitat i apnea obstructiva greu del son.