El passat abril, la col.laboració internacional encapçalada per les Dra. Laura Audí, Mónica Fernández-Cancio i Núria Camats, del http://www.vhir.org/portal1/grup-equip2.asp?t=creixement-i-desenvolupament&s=recerca&contentid=186855 Grup Creixement i Desenvolupament del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els Drs. Christa E. Flück i Amit V. Pandey de l'Hospital Infantil de Berna ha permès la descoberta d'una mutació al centre actiu del citocrom CYP17A1 amb implicacions en la síntesi d'esteroides sexuals en humans que s'ha publicat a la revista http://www.mdpi.com/1424-8247/11/2/37" Pharmaceuticals.La importància de la troballa rau tan en el seu interès genètic com en el seu potencial com a diana per a tractaments específics contra diverses patologies, com el càncer de pròstata en homes o la síndrome de l'ovari poliquístic en dones, en afectar l'activitat enzimàtica del citocrom que s'encarrega de la producció dels esteroides sexuals -crucials per viure, créixer i desenvolupar-se.Tal i com detallen les investigadores, "el citocrom CYP17A1 és una proteïna amb dues funcions enzimàtiques: la primera activitat, anomenada 17-hidroxilasa, dirigeix la síntesi de corticoides a les glàndules suprarenals, vitals per a l'ésser humà, i la segona activitat enzimàtica, anomenada 17,20-liasa, permet la producció d'andrògens i estrògens a les gònades, hormones bàsiques per a la diferenciació sexual i la reproducció". Només quan es troben presents ambdues activitats enzimàtiques, es sintetitzaran correctament els esteroides sexuals.L'estudi genètic d'una pacient nascuda amb Desenvolupament Sexual Diferent (DSD) va permetre el descobriment de dues mutacions relacionades amb la funció defectuosa del citocrom CYP17A1. Una d'aquestes mutacions, p.Val366Met, heretada de la mare, implica el canvi d'un aminoàcid al centre actiu de la proteïna. En col.laboració amb l'Hospital Infantil de Berna, s'ha demostrat que aquest canvi impedeix dur a terme l'activitat 17,20-liasa per a la producció dels esteroides sexuals. Una nova diana terapèuticaLa teràpia actual contra el càncer de pròstata utilitza inhibidors de la síntesi d'esteroides sexuals com l'Abiraterona, que bloqueja especialment el citocrom CYP17A1, afectant la producció de testosterona i la de cortisol.La mutació p.Val366Met és la primera descrita al centre actiu d'aquest citocrom en humans que afecta específicament la síntesi d'esteroides sexuals. Aquesta troballa permetrà dissenyar nous fàrmacs específics pel tractament del càncer de pròstata sense els efectes secundaris del dèficit de cortisol.D'altra banda, en la síndrome de l'ovari poliquístic hi ha una producció augmentada d'andrògens degut a un excés en l'activitat 17,20-liasa. Per tant, una fàrmac que inhibeixi específicament aquesta activitat enzimàtica sense afectar-ne cap altra podria ser una teràpia útil per a les pacients.