02/09/2010 Descoberts nous marcadors de risc i de resposta al tractament de l’ictus 02/09/2010 El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt). El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt). Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp