31/08/2011

Un recent estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat el mecanisme que explica perquè la presència d’una proteïna –ZAP-70- condiciona el pronòstic de la Leucèmia limfàtica crònica (las més freqüent entre els adults en el món occidental) i n’ha determinat el seu paper clau com a possible diana terapèutica contra aquesta malaltia quan progressa. Aquesta troballa, liderada pel grup de recerca en Hematologia Experimental del VHIR, s’ha publicat a l’última edició de la prestigiosa revista Blood i suposa un graó més cap al coneixement de la malaltia, al mateix temps que obre la porta a possibles nous tractaments. “El nostre estudi estableix clarament la importància de la proteïna ZAP-70 com a marcador que diferencia els malalts de mal pronòstic delsque tenen una evolució més favorable i estableix que la causa d’aquesta diferència radica en la presència de molècules d’adhesió a la membrana de les cèl·lules, responsables de la més ràpida disseminació d’aquest tipus de leucèmia”, explica el Dr. Francesc Bosch, responsable del citat grup i coordinador de la investigació. “A més, l’estudi també determina tant la possibilitat que aquesta proteïna pugui esdevenir una clara diana per al disseny de fàrmacs com la utilitat de l’ús d’anticossos monoclonals contra aquestes molècules d’adhesió, presents en la membrana dels limfòcits i que contribuirien a frenar la progressió de la malaltia”, conclou el Dr. Bosch. La Leucèmia limfàtica crònica (LLC) es pròpia d’adults d’edat avançada, generalment de 65-70 anys, i la majoria de casos es detecta casualment en analítiques rutinàries, en les que apareix un nombre molt elevat de limfòcits. Després d’un acurat diagnòstic per part de l’hematòleg, el 80% de les LLC no requereixen tractament quimioteràpic fins que no passen molts anys i la malaltia progressa. Fins I tot, pot ser que alguns malalts no precisin de tractament mai i només caldrà fer-ne un seguiment atent, mentre que l’altre 20% dels casos sí que necessitaran tractament quimioteràpic des d’un inici, degut bàsicament a les característiques clíniques de la malaltia.