"http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25619882" Un article publicat per investigadors de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Lisboa conjuntament amb investigadors del grup de Direccionament i Alliberament Farmacològic del CIBBIM-Nanomedicina del VHIR recull els nous descobriments descrits en el camp de la metàstasi del càncer d’origen epitelial i planteja la possibilitat d’obrir nous fronts terapèutics per al càncer de mama. L’article, publicat a la revista Current Gene Therapy, es centra en el procés pel qual les cèl·lules epitelials de l’organisme es converteixen en cèl·lules pluripotencials, procés conegut com a Epithelial Mesenchymal Transition (EMT), i quines estratègies de regulació gènica podrien utilitzar-se per controlar aquest procés en els tumors, per tal de reduir la perillositat del càncer de mama metastàtic.L’EMT serveix perquè puguin formar-se els òrgans, es regenerin els teixits o puguin cicatritzar les ferides, però també juga un paper fonamental en les metàstasis dels càncers d’origen epitelial. En aquest fenomen, les cèl·lules epitelials canceroses perden les seves característiques morfològiques, prenent les propietats d’una cèl·lula no diferenciada, i adquireixen la capacitat de poder sobreviure sense estar enganxades a altres cèl·lules. En conseqüència, les cèl·lules no diferenciades es poden desenganxar del teixit epitelial i viatjar a través de la sang fins a colonitzar altres teixits per establir-s’hi, desenvolupant la metàstasi. Perquè aquest procés es produeixi, són necessaris una sèrie de canvis intracel·lulars que són, doncs, elements claus en la regulació de la capacitat invasiva i metastàtica del tumor. Alguns d’aquests factors reguladors es presenten en l’article com a possibles dianes terapèutiques, tenint en compte que tindran papers diferents en funció del tipus de tumor i de la fase en que aquest es trobi. D’acord amb els investigadors, nous mètodes nanotecnològics de teràpia gènica podrien permetre la modulació de l’expressió d’aquests factors reguladors i mantenir, així, el càncer en fases inicials, abans que les cèl·lules es transformin en no diferenciades, que és quan hi ja una major sensibilitat a la quimioteràpia. Això permetrà controlar el seu potencial invasiu i augmentar l’eficàcia del tractament anticancerigen ja que, sovint, les cèl·lules que pateixen aquest fenomen no responen a la teràpia farmacològica.