Els grups de recerca de Microbiologia i Epidemiologia i Salut Pública del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) van presentar al XX Congrés Nacional de la http://www.seimc.org/" Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) els resultats d'un estudi que avalua les possibles causes de l'increment de la tos ferina a l'àrea Metropolitana de Barcelona. La investigació, que va rebre el premi a la millor comunicació del congrés, conclou que durant els darrers anys s'han produït canvis destacables en el microorganisme que podrien haver condicionat el ressorgiment de la malaltia.El treball premiat estudia l'evolució de l'epidemiologia molecular i del perfil antigènic dels aïllats clínics de Bordetella pertussis, que és el bacteri causant de la tos ferina, una malaltia respiratòria aguda amb una elevada capacitat de transmissió per via aèria. Els resultats van revelar que del 2007 al 2015 van coexistir principalment dues poblacions d'aquest bacteri: la primera, que va ser la més prevalent fins al 2010, quan progressivament va ser reemplaçada per la segona, que és la que actualment circula al nostre medi. Aquesta darrera població és la que va ocasionar que el 2015 es tripliquessin els casos respecte a l'any anterior.L'autor principal de l'estudi, el Dr. Juanjo González, destaca que un dels resultats més rellevants que van observar és que "el bacteri causant de la tos ferina s'hauria pogut adaptar a l'efecte protector induït per la vacuna acel.lular (DTPa) que s'administra des del 1998". En aquest sentit, una de les principals causes que es postulen que poden estar involucrades en el ressorgiment de la tos ferina es l'adaptació de B. pertussis per modificació de les seves estructures antigèniques. Aquesta modificació li hauria permès evadir la immunitat induïda per la vacuna DTPa, que es va introduir al calendari vacunal a finals dels anys 90, substituint la de cèl.lules completes inactivades que s'utilitzava fins aleshores i que mostrava efectes reactogènics adversos. Coincidint amb aquest canvi de vacuna, s'ha observat com el casos notificats d'aquesta malaltia han anat augmentant progressivament.La majoria de casos de tos ferina es diagnostiquen en pacients pediàtrics, però és particularment greu en menors de 3 mesos d'edat. En aquests nadons, es poden donar casos especialment greus que precisen suport vital avançat i en els quals es poden generar importants seqüeles que persisteixen durant tota la vida. Malgrat ser una malaltia que es pot prevenir amb la vacunació, presenta una de les taxes més elevades d'incidència entre totes les malalties que es poden prevenir per immunització.A l'estudi han participat els doctors Juanjo González, Gema Codina, Maite Martín i Tomàs Pumarola del grup de recerca i el Servei de Microbiologia del Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari, i ha comptat amb la col.laboració de la Dra. Magda Campins del Servei i grup de recerca de Medicina Preventiva a Vall d'Hebron, i de la Dra. Mireia Jané, cap de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. El treball va ser presentat per la investigadora del VHIR Alba Mir Cros, que està realitzant la seva tesi doctoral sota la direcció del Dr. González, al congrés que va tenir lloc del 26 al 28 de maig a Barcelona.