Vés al contingut
04/07/2014

Detecten noves espècies en la microbiota intestinal que marquen la diferència entre individus sans i malalts

guar884

04/07/2014

S'han identificat més de 500 espècies en la microbiota, gràcies a un nou enfocament en l'anàlisi bioinformàtica

Un equip d'investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Francisco Guarner al capdavant, són els únics participants espanyols en dos treballs que sumen nous resultats al "http://www.metahit.eu/" Projecte MetaHIT. Tots dos estudis, publicats aquest diumenge 6 de juliol a la revista Nature Biotechnology, suposen un pas més en el coneixement del microbioma intestinal. "http://www.nature.com/nbt/journal/vaop/ncurrent/full/nbt.2942.html" Un dels articles descriu com s'ha ampliat el catàleg de gens microbians coneguts, de 3 milions a 10 milions, i l' "http://www.nature.com/nbt/journal/vaop/ncurrent/full/nbt.2939.html" altre article explica com s'han identificat, gràcies a un nou enfocament en l'anàlisi bioinformàtica, més de 500 espècies totalment desconegudes fins ara en la microbiota humana.A aquesta última troballa se li afegeix una altra dada de rellevància clínica: no totes les mostres estudiades tenen aquesta quantitat d'espècies desconegudes. Les mostres de flora intestinal d'alguns individus tenen molt poques d'aquestes espècies desconegudes i, en analitzar-ho amb més detall, s'ha vist que, curiosament, es tracta de les mostres que pertanyen als pacients amb malaltia de Crohn. "Això posa sobre la taula una dada en la qual hem d'aprofundir", explica el Dr. Francisco Guarner, "i és que aquestes espècies, fins ara desconegudes, són possiblement les que marquen la diferència entre la microbiota de les persones sanes i la de les malaltes".Aquestes dades són molt importants perquè permeten plantejar estratègies per intentar recuperar aquestes espècies amb intervencions nutricionals: administrant fibres, prebiòtics que ajudin al creixement selectiu d'algunes espècies o probiòtics. Aquests bacteris desconeguts són gairebé amb tota seguretat dels anomenats "bacteris bons", ja que no són els típics que produeixen una infecció i per això no es coneixen ni s'han aïllat abans. "En aquests casos el trasplantament de femta no és útil, perquè precisament com que es tracta d'espècies més làbils, anaerobis més estrictes i més dependents de l'entorn i dels seus companys, gairebé amb tota seguretat no sobreviurien fora del còlon per poder-los trasplantar. El resultat és que acabarien trasplantant-se i proliferant espècies indesitjables", prosegueix Guarner.

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.