L'Ajuntament de Barcelona i la Fundació "la Caixa" han fet públics els set projectes que han obtingut les màximes puntuacions i que, per tant, rebran les subvencions de la convocatòria extraordinària de 2022, que s'adreça al finançament de projectes de recerca i innovació, que està dotada amb 1 M€ (del qual 600.000€ els aporta l'Ajuntament de Barcelona i els altres 400.000€ la Fundació "la Caixa"), i que és fruit d'un conveni de col·laboració entre totes dues institucions firmat en el marc del Pla Barcelona Ciència 2020-2023.

S'han seleccionat 7 projectes de 59 aspirants que van presentar propostes de recerca de reptes urbans d'alguna d'aquestes dues temàtiques: l'envelliment i la qualitat de vida, o bé la mobilitat i el respecte a la protecció del medi ambient.

A l'acte, celebrat a l'Ajuntament de Barcelona, hi ha assistit el tinent d'Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, i el director de l'Àrea de Relacions amb Institucions de Recerca i Salut de la Fundació "la Caixa", Ignasi López.

Impacte de la ZBE (Zona de Baixes Emissions) a Barcelona sobre la incidència d'arrítmies cardíaques en pacients amb malalties cardiovasculars

En la categoria de mobilitat i el respecte a la protecció del medi ambient, el projecte de Vall d'Hebron seleccionat ha estat: Impacte de la ZBE (Zona de Baixes Emissions) a Barcelona sobre la incidència d'arrítmies cardíaques en pacients amb malalties cardiovasculars.

El projecte està liderat per la Dra. Begoña Benito, directora del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i investigadora principal del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars del VHIR vinculat al CIBERCV. Hi col·laboren l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau i l'Hospital Clínic – Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCRB).

Sabem que la contaminació atmosfèrica empitjora la salut global, i, a nivell cardiovascular, incrementa el risc d'infart de miocardi, embòlia o insuficiència cardíaca. “La relació entre la contaminació i el risc d'arrítmies cardíaques ha estat poc estudiada, malgrat que les arrítmies són trastorns cardiovasculars molt freqüents associats a augment de les hospitalitzacions i la mort cardiovascular, especialment en pacients amb cardiopatia de base”, comenta la Dra. Benito. La nostra hipòtesi és que la contaminació és un desencadenant d'arrítmies en individus amb cardiopatia i que la implementació de mesures poblacionals per reduir l'exposició a contaminació podria disminuir el risc d'arrítmies en aquests pacients.

Així doncs, l'estudi planteja dos objectius: avaluar el paper de la contaminació atmosfèrica en un àmbit urbà (Barcelona) en la promoció d'arrítmies en pacients amb malaltia cardíaca; i avaluar l'impacte de la implementació de la zona de baixes emissions a la ciutat de Barcelona sobre la reducció de la incidència d'arrítmies i complicacions relacionades com les hospitalitzacions i la mortalitat.

Es realitzarà un estudi multicèntric en tres centres hospitalaris de Barcelona que donen cobertura al 80% de la població de la ciutat. S'inclouran pacients amb cardiopatia portadors d'un dispositiu intracardíac tipus desfibril·lador o resincronitzador, que permeti el monitoratge continu del ritme cardíac i la recuperació de tots els episodis arrítmics. Simultàniament, es recolliran les dades diàries sobre qualitat de l'aire proporcionades per l'Ajuntament de Barcelona, estimant l'exposició de cada pacient segons l'estació atmosfèrica/meteorològica més propera al seu domicili. Els efectes de la contaminació sobre les arrítmies s'estudiaran mitjançant una anàlisi de sèries temporal (període 2017-2019). L'impacte de la implementació de la ZBE s'estudiarà amb una anàlisi de sèries temporal interrompuda incloent les dades anteriors i les posteriors a 2020 (període 2020-2022). En total, s’estima analitzar més de 6 milions d’observacions sobre dades de més de 1.300 pacients.

Amb aquest estudi s'espera demostrar que "la implementació de la ZBE es tradueix en una reducció en la incidència d'arrítmies (i complicacions relacionades) en pacients amb cardiopatia", conclou la Dra. Benito.

StopALD: Aturar la malaltia hepàtica relacionada amb el consum d'alcohol

En la categoria d'envelliment i la qualitat de vida el projecte de Vall d'Hebron seleccionat ha estat StopALD: Aturar la malaltia hepàtica relacionada amb el consum d'alcohol (ALD per les seves sigles en anglès).

El projecte està liderat per la Dra. Meritxell Ventura i el Dr. Juan M Pericàs, investigadors del grup de recerca en Malalties Hepàtiques del VHIR i també del grup de Malalties Hepàtiques Cròniques Avançades del CIBEREHD, ambdós dirigits pel Dr. Joan Genescà. Hi col·laboren l'Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

L'objectiu principal del projecte consisteix a identificar pacients amb ALD avançada durant les fases asimptomàtiques de la malaltia, així com identificar els factors relacionats amb la manca de detecció precoç per millorar i implementar intervencions per abordar tant la necessitat d'un diagnòstic al més aviat possible de l'ALD com el consum excessiu d'alcohol entre els joves abans que es desenvolupi la malaltia hepàtica.

Aquest projecte es considera una prioritat en la prevenció de la salut, ja que el consum excessiu d'alcohol és un dels principals factors de risc de discapacitat i mort evitable. Aquesta patologia és la principal causa de cirrosi a nivell mundial i és responsable del 60% de les cirrosis a Europa i Amèrica del Nord. “Trobar noves i millors estratègies per detectar i tractar l'ALD és cada vegada més important ja altres factors de risc de la malaltia hepàtica com l'obesitat i la diabetis van en augment en els països occidentals”, assenyalen els investigadors.

Un dels obstacles per reduir la incidència d'ALD és la manca de detecció primerenca durant les fases asimptomàtiques, cosa que es veu agreujada per la seva forta estigmatització, particularment entre les dones.

El projecte pretén definir una sèrie de recomanacions per incrementar l'educació en salut i salut comunitària; donar suport a les necessitats de l'Atenció Primària en l'abordatge dels trastorns o patologies originades pel consum d'alcohol; i millorar el maneig de pacients amb o en risc d'ALD mitjançant intervencions multidisciplinàries. Els investigadors esperen que un diagnòstic precoç i més precís, juntament amb un tractament efectiu, condueixi a resultats més positius en el pronòstic del pacient.