Un 34 % dels pares i mares que han viscut l'experiència d'un fill o filla que ha superat un càncer, afirma sentir malestar emocional persistent tot i que la malaltia hagi entrat en remissió, segons un estudi liderat per la Dra. Carmina Castellano - Tejedor del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).Aquest estrès general és influenciat per les estratègies utilitzades en fer front a la situació durant el tractament, i per això s'han explorat les associacions entre les reaccions dels progenitors durant el tractament i el malestar emocional relacionat amb la recurrència del càncer en període de supervivència.Per l'estudi, s'han avaluat 41 progenitors (escollits segons la seva implicació en l'experiència oncològica) de pacients del Departament d'Oncologia Pediàtrica i Hematologia de l'Hospital Universitari del Vall d'Hebron, i se n'han avaluat les reaccions al llarg de l'experiència dels càncers patits pels seus fills.El perfil de l'estudiEls participants, entre 23 - 62 anys i majoritàriament dones, són els familiars de menors diagnosticats de càncer a una edat mitjana de 6 anys.A aquests familiars, se'ls hi va preguntar les seves sensacions en dos moments claus des del diagnòstic: 1) durant el període del tractament, valorant el suport social percebut, l'optimisme, el malestar emocional i com van fer front a la pitjor situació durant l'ingrés i el tractament actiu, i 2) en el període actual de remissió oncològica -amb els pacients fora del tractament- considerant l'estrès general, el malestar emocional, i les conseqüències positives i negatives derivades de tot el viscut.Tal i com explica l'estudi de la Dra. Carmina Castellano-Tejedor, el 22% dels pares han informat conseqüències positives i casi el 60% consideren tan conseqüències positives com negatives després del tractament i tot el procés experimentat.Així, en fer front a una experiència com la de tenir a un fill diagnosticat de càncer en etapa pediàtrica, a més de suposar una conscienciació de l'amenaça vital, pot ser catalitzador de creixement i canvis positius en l'etapa posterior de supervivència. Seguint aquest aspecte, els professionals de la salut en el camp del càncer pediàtric tenen un paper clau en el recolzament dels pares, ajudant-los a poder gestionar més eficaçment la incertesa que comporta aquest tipus de processos.Millorar l'assistència psicosocialEl càncer no només als pacients amb la malaltia sinó als seus cuidadors i famílies. Així, com més recolzament emocional rebin al llarg del període actiu del tractament, menys malestar emocional presentaran en el període de supervivència oncològica.Per això és necessari desenvolupar intervencions de tipus psicosocial en moments clau durant el procés (com ho són el moment de la diagnosis o el començament del tractament), per, d'aquesta manera, assegurar que s'afavoreix l'ajustament dels pares durant el període actiu de tractament, i se'n redueix el seu malestar emocional en un període posterior de supervivència.