El Bruno ja és a casa. Encara passaran uns dies abans de reincorporar-se a la seva activitat de cardiòleg a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, però ahir, amb el seu germà Willy, va trepitjar terra ferma després de més de 99 dies en el seu vaixell, el We Are Water, amb el qual el dijous 9 d'abril, més de 14 dies després del que ho fes el guanyador, van arribar en cinquena posició de la Barcelona World Race.Els germans García, un exemple de regatistes i de persones, estaven exhausts però eufòrics, feliços i satisfets a l'arribada al Portal de la Pau, on els esperava una multitud a l'assolellada tarda de Barcelona. "Anar amb el meu germà petit ha estat l'encert més gran que he pogut tenir mai. Segurament hi ha navegants millors, però no tinc un germà petit com ell, ha estat tremendo, ¡tremendo!", assegurava Bruno amb les llàgrimes als ulls.Més de tres mesos enrere quedava la imatge de la presentació del vaixell, l'últim a estar preparat, encara que va valer la pena esperar perquè han estat a l'altura dels millors. Aquell dia en què Bruno posava amb el logo del VHIR, que ha portat durant tota la regata amb orgull durant més de 43.000 quilòmetres en els que han patit molts canvis de condicions. "No et pots imaginar el difícil que és aguantar aquestes condicions amb aquest vaixell, tant el mar com el vaixell són molt exigents, i nosaltres hem anat molt ràpid, però els que ens han guanyat han anat encara més ràpid, perquè són professionals. I jo a la meva professió l'estimo tant com a la vela. És que si us posem deu minuts en un d'aquests vaixells us espanteu", ens comenta Bruno.Durant aquests gairebé 100 dies han portat el missatge solidari de We Are Water i el de la Vall d'Hebron Institut de Recerca en el seu vaixell. L'experiència els ha fet valorar més la importància d'aquests missatges. "Només us puc dir que el món no és tan gran com tots pensem. Perquè si dos germans com nosaltres hem estat capaços de donar-li la volta amb un veler, que per cert és una meravella, llavors és que és més petit del que pensem. I per tant, l'hem de cuidar". Cuidar al món i a les persones que l'habiten.I un missatge per superar les dificultats diàries. "Trobes a faltar el menjar fresc ... un tomàquet em sabrà a glòria ara! Però després tampoc hi ha tantes coses que necessitis, la gran lliçó és que pots prescindir de moltes coses".