El primer document de consens internacional sobre recomanacions per a la realització de ressonància magnètica en assajos clínics o recerca experimental en infart de miocardi, coordinat pel Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), conclou que la mida de l'infart absolut, és a dir, el percentatge de ventricle esquerre que queda malmès de forma irreversible, ha de ser l'objectiu principal a valorar en els estudis que avaluïn l'efecte de nous tractaments en aquest context. A més, es recomana que la prova de ressonància magnètica hauria de realitzar entre el dia 3 i 7 després de l'infart.El document és el resultat d'una conferència internacional, que va comptar amb el suport dede Philips, realitzada al CNIC i que va reunir un grup multidisciplinari de 16 experts internacionals en aquest camp dels EUA, Canadà, Regne Unit, França, Alemanya, Suècia, Holanda, Grècia, Suïssa, Singapur i Espanya, entre els quals es troba el Dr. David García-Dorado, cap del grup de recerca en http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=186805&t=Cardiocirculatory%20Pathology Malalties Cardiovasculars del Vall d'Hebron Institut de recerca (VHIR) i del CIBERCV.En els últims anys hi ha hagut un increment exponencial de l'ús de la ressonància magnètica post-infart per predir el pronòstic dels pacients, conèixer millor els canvis que ocorren en el teixit cardíac i avaluar el benefici de les teràpies administrades a aquests pacients. L'enorme desenvolupament tecnològic d'aquesta tècnica ha generat multitud de noves opcions basades en ressonància magnètica per estudiar aquests aspectes. Aquest document, liderat pel Dr. Borja Ibáñez, Director del Departament d'Investigació Clínica del CNIC, cardiòleg de l'hospital Fundació Jiménez Díaz i membre del CIBERCV, i pel Dr. Valentí Fuster, director general del CNIC, Director de l'Institut Cardiovascular i Director metge del Mount Sinaí Hospital de Nova York, neix de la necessitat de guiar la comunitat cardiovascular per a l'aplicació dels millors protocols, les millors tècniques i les situacions més adequades per a realitzar una ressonància magnètica després d'un infart. El document es publica en una de les revistes de major impacte en el camp cardiovascular, http://www.onlinejacc.org/content/74/2/238" Journal of the American College of Cardiology (JACC)."Aquest tipus de documents de consens serveixen de guia perquè es homogènies les pautes d'ús d'aquesta eina tan potent -explica el Dr. Borja Ibáñez. En l'actualitat hi ha multitud d'assajos clínics que utilitzen aquesta tècnica per avaluar el resultat principal, però és molt complicat comparar uns estudis i altres pel fet que s'utilitzen protocols molt diferents". Segons el primer signant del treball, "a causa que l'infart de cor afecta milions de persones al món cada any i és un camp molt actiu d'investigació, les implicacions d'aquest document de consens són enormes".El Dr. Valentí Fuster destaca que "la ressonància magnètica és una de les millors proves per estudiar el cor després d'un infart. Permet analitzar la seva anatomia, funció i composició del teixit d'una forma molt precisa sense necessitat d'utilitzar radiació. és la prova ideal per avaluar l'efecte de noves teràpies en l'infart agut de cor. No obstant això -assenyala el Dr. Fuster-, no existien recomanacions sobre les mesures a realitzar en els estudis de ressonància magnètica i el moment de fer-les per avaluar l'efecte d'aquestes teràpies".A més de determinar que l'objectiu principal en els estudis que avaluïn l'efecte de nous tractaments ha de ser la mida de l'infart absolut, l'informe recomana que la prova de ressonància magnètica hauria de realitzar entre el dia 3 i 7 després de l'infart. "Segons l'evidència científica, el període de temps entre 3 i 7 dies després de l'infart és on les mesures de ressonància magnètica són més estables i estan menys afectades pels canvis ràpids que pateix el cor per intentar auto-reparar-se. Aquesta finestra temporal és més logísticament factible ja que la gran majoria dels pacients estan ingressats a l'hospital almenys tres dies després de patir un infart. Aquesta és la finestra de temps que haurien d'utilitzar els assaigs clínics en aquesta patologia", assegura el Dr. Rodrigo Fernández-Jiménez, coautor del document de consens.Segons un altre dels autors, Javier Sánchez-González, científic físic de Philips que treballa en CNIC coordinant el programa de desenvolupament conjunt entre ambdues institucions en imatge cardiovascular, "la tecnologia de ressonància magnètica permet una avaluació molt exhaustiva dels processos que ocorren en el teixit cardíac i és, sens dubte, l'eina més potent existent per a aquest objectiu. Les noves tècniques de mapeig del cor ens estan ajudant a comprendre processos que ocorren en el cor infartat que abans només podíem veure en l'anatomia patològica. La possibilitat de veure-les en viu i de manera innòcua per al pacient és sens dubte un dels grans avenços de la medicina".