El Dr. Jordi Riera, director del programa ECMO d’adult de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), és un dels autors que ha col·laborat en un treball que ha analitzat l’experiència en l’ús d’ECMO durant la pandèmia de COVID-19. L’estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista Intensive Care Medicine.

Vall d’Hebron ha estat un dels centres líders mundials en l’ús d’oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) en pacients amb COVID-19. Fins ara, 121 pacients greus han rebut suport amb aquesta tècnica, amb una supervivència del 70%, superior a la mitjana internacional. Es tracta de pacients en una situació límit, sense resposta als tractaments habituals. L’equip habitualment es desplaça al centre on està ingressat el pacient per iniciar aquesta terapèutica extracorpòria de rescat. La sang s’oxigena fora del cos del pacient i els pulmons inflamats es poden deixar en repòs.

En recerca, a l’inici de la crisi sanitària, Vall d’Hebron va liderar l’estudi ECMOVIBER, creat i coordinat pel Dr. Riera, en el qual hi han participat 24 centres de la península ibèrica amb la inclusió de més de 300 pacients. A l’anàlisi, publicat a dues revistes científiques de primer nivell, es van identificar factors importants relacionats amb la supervivència, troballa molt important en la terapèutica del pacient amb suport vital extracorpori.

Aquest nou treball exposa el consens entre 16 experts d’arreu del món on s’analitza l’impacte que ha tingut l’experiència amb tractament ECMO durant la pandèmia COVID-19 per treure conclusions de cara al futur. Entre les dades que es presenten, es troba l’evidència aportada per l’estudi ECMOVIBER. Els autors destaquen que és important tenir en compte molts aspectes per assegurar-ne l’èxit. “L’ECMO és una tècnica complexa, on les possibilitats d’èxit es relacionen amb molts detalls que hem de controlar meticulosament. Especialment durant un context d’incerteses, com ha sigut la pandèmia, és imprescindible la col·laboració entre centres per aprendre els uns dels altres”, assegura el Dr. Jordi Riera.

Així, és rellevant el moment en què s’aplica l’ECMO, la configuració de la canulació, el maneig de la sedació dels pacients... És clau, també, tenir criteris d’indicació i contraindicació establerts: l’edat avançada, la malaltia pulmonar crònica o la presència d’altres comorbiditats poden ser factors que contraindiquin la terapèutica. “Futurs estudis hauran de focalitzar-se en l’ajustament de cadascun d’aquests aspectes per millorar l’atenció i la supervivència dels pacients. El procés de recerca no s’ha de detenir mai, amb l’esperit de continua millora i potencial ampliació de les indicacions”, confirma el Dr. Riera.

ECMO a Vall d’Hebron

Vall d’Hebron és un centre líder en ECMO des del punt de vista assistencial per l’alt nombre de casos tractats; de recerca pel gran volum d’articles i projectes; de docència, per afavorir la formació d’un gran nombre de professionals; i d’innovació, amb la creació del simulador d’alta fidelitat Hybrids-Vita, desenvolupat pel Dr. Riera en col·laboració amb enginyers biomèdics.

L’atenció dels pacients a Vall d’Hebron es caracteritza per una assistència molt cuidada, per l’alt nivell de formació i experiència de l’equip, i per l’adherència a les recomanacions de l’ELSO, la societat internacional de referència en ECMO de la qual el Dr. Jordi Riera és part com a membre del comitè de supervisió científica.