Quan un pacient pateix infeccions de repetició, desenvolupa un lupus, rep un trasplantament o inicia una immunoteràpia contra un càncer, hi ha un equip que no acostuma a aparèixer en primer pla, però que sovint resulta imprescindible. És el Servei d'Immunologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, una especialitat poc coneguda pel gran públic, tot i estar cada vegada més present en la medicina actual. Aquest any compleix quinze anys des que va deixar de treballar de manera dispersa en diferents laboratoris i unitats del centre, per constituir-se com un únic servei integrat de forma transversal, capaç de donar resposta a pràcticament totes les especialitats de l'hospital.

L'aniversari coincideix amb un relleu al capdavant del servei. El Dr. Manuel Hernández, que es jubila aquest mes després de liderar-lo durant l'última dècada, cedeix el testimoni a la Dra. Mònica Martínez-Gallo, membre també de l'equip fundador. Tots dos, juntament amb el Dr. Ricardo Pujol, van impulsar el 2011 un projecte que anava més enllà d'un canvi organitzatiu, convertir la immunologia en una eina compartida per tot l'hospital. “La medicina ha canviat molt. Hem trencat murs entre especialitats i avui la col·laboració és imprescindible per entendre per què emmalalteixen les persones i trobar la millor resposta per a cadascuna”, resumeix el Dr. Manuel Hernández.

Quan es va crear l’any 2011, el servei va heretar els coneixements i la manera de treballar coordinada de dues dones immunòlogues avançades a la seva època, la Dra. Teresa Español i la Dra. Maria José Rodrigo. Quinze anys després, l’equip ha crescut, sobretot en funcions. Ha posat en marxa consultes clíniques pròpies —la Dra. Romina Dieli Crimi porta la d'immunologia reproductiva, que treballa amb l’equip de Reproducció Assistida en avortaments recurrents i errors d'implantació, i la Dra. Blanca Urban, la de diagnòstic i seguiment de les immunodeficiències primàries—; ha obtingut l'acreditació per formar residents, i, amb el grup d'Immunologia Translacional del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), converteix en recerca moltes de les preguntes que neixen a la consulta.
Aquesta evolució és visible especialment en les teràpies avançades. Els especialistes del servei participen en el desenvolupament i el seguiment de les CAR-T, una teràpia que modifica els limfòcits del mateix pacient perquè destrueixin cèl·lules malaltes. Aquesta estratègia ha transformat el tractament d'alguns tumors hematològics i avui també s'explora en malalties autoimmunes.

En aquesta línia, el servei ha impulsat, amb els Laboratoris Clínics, un consens multidisciplinari per a la monitorització de la immunoteràpia, compartit amb Reumatologia, Nefrologia, Oncologia, Hematologia i Neurologia. El protocol abasta des dels fàrmacs biològics fins a la teràpia cel·lular i cobreix el cribratge previ, el seguiment del fàrmac, la immunocompetència del pacient i la detecció precoç dels efectes adversos, així com les infeccions, la síndrome d'alliberament de citocines o la neurotoxicitat associada a les CAR-T.

Detectar quan les defenses fallen
Una de les línies del servei és el diagnòstic de les immunodeficiències, els trastorns en què el sistema immunitari no protegeix prou l'organisme. Les primàries, cada cop més anomenades errors innats de la immunitat, tenen origen genètic. Sovint, es manifesten des de la infància amb infeccions reiterades o greus, i poden associar-se a autoimmunitat, inflamació o més risc de tumors. Se'n coneixen ja més de 500 defectes genètics, cosa que fa que moltes, molt poc freqüents individualment, es detectin amb anys de retard. Les secundàries, adquirides i molt més freqüents, poden derivar de determinats càncers —sobretot hematològics—, de tractaments immunosupressors o de quimioteràpia, de trasplantaments o d'algunes infeccions. En tots dos casos, el laboratori d'immunologia és clau per confirmar el diagnòstic, valorar-ne la gravetat i orientar el tractament i el seguiment.

Més que un tub de sang
El Servei d’Immunologia és tan transversal perquè el sistema immunitari és extens i omnipresent a tot el cos. Té un paper més enllà de la defensa contra virus i bacteris: detecta tumors, regula la inflamació, intervé en els trasplantaments i, quan es desregula, pot atacar el propi organisme, com passa en el lupus, l'artritis reumatoide o l'esclerosi múltiple, i també en moltes al·lèrgies. Està format per un munt de cèl·lules diferents, la qual cosa fa que sigui difícil de comprendre i interpretar què passa quan alguna cosa falla. Entendre aquests mecanismes és un del reptes actuals de la medicina i dels immunòlegs.
A Vall d'Hebron, aquesta mirada transversal es tradueix en una manera singular de treballar. Els immunòlegs estan integrats en les diferents àrees de coneixement, participen en una quinzena de comitès multidisciplinaris i col·laboren amb serveis com Hematologia, Oncologia, Neurologia, Pneumologia, Nefrologia, Dermatologia, Pediatria o els programes de trasplantament, i cada resultat s'interpreta dins del context clínic del pacient. “El que diferencia Vall d'Hebron és que aquí no rebem un tub de sang o una mostra. Rebem les mostres i la història d'una persona amb nom i cognoms. Analitzem les dades, revisem la història clínica, integrem la informació, demanem proves complementàries si cal i ajudem els equips assistencials a arribar al diagnòstic i ajustar tractaments”, explica el Dr. Manuel Hernández

Reptes de futur
Els reptes pendents no són menors. En les immunodeficiències primàries, cal escurçar el temps fins al diagnòstic i ampliar l'accés a les tècniques genòmiques que n'identifiquen la causa exacta, encara no disponibles per a tots els pacients. I, en un sistema immunitari tan complex, integrar i interpretar el volum creixent de dades —clíniques, analítiques i genètiques—, continua sent una dificultat de fons.

El futur passa ara per aprofundir en la medicina personalitzada al voltant de la immunoteràpia: identificar biomarcadors que ajudin a predir qui respondrà a cada tractament; monitoritzar el fàrmac i la immunocompetència del pacient; anticipar els efectes adversos —de les infeccions a la síndrome d'alliberament de citocines o la neurotoxicitat de les CAR-T—, i integrar totes aquestes dades amb l'ajuda de la intel·ligència artificial. Assolir-ho exigeix dimensionar els recursos d'immunologia a les necessitats reals del centre. Quinze anys després de la seva creació, el Servei d'Immunologia de Vall d'Hebron ha deixat de ser un laboratori de suport per convertir-se en una peça central de la medicina de precisió.